Fet una coca

Resumint es com he sortit avui, fet una coca.

El divendres vaig demanar-me festa al matí, vaig anar a fer esqui de muntanya, tot bé, però vaig estar-m’hi unes hores i no vaig estirar. Suposo que devia treballar més del normal els bessons i el divendres a la nit no podia dormir, cada cop que feia un moviment al llit, em despertava de mal a les cames.

Les tiretes de dissabte eren descomunals, no podia caminar de mal.

Dissabte vàrem anar a esquiar amb la Yolanda, va caure una bona nevada i vàrem anar a Cambre d’Aze que fa uns 5 anys que no hi anàvem, i vàrem anar perquè van poder obrir la Coulée Font Frede, que es una pista vermella espectacular que no l’han pogut obrir des d’abans de la pandèmia, diria que des del 2019 i que amb la nevada varen obrir-la.

Entre una negra que tenen que es dura de nassos, un parell de Coulées i un parell més de bamps que tenien amb neu natural, de cames destrossat, però el diumenge al matí el mal d’esquena, tan meu com de la meva dona, era considerable.

El diumenge de tranquis, vaig agafar el snowboard i més tranquil.

Aquest matí em feia mal tot, però no estic agafant massa la bici, la veritat es que em fa massa mandra.

M’he forçat a sortir, i he sortit cap a dos quarts de vuit, la idea era fer un Vallgrassa i Plana Novella i tornar.

Es el que he fet, però el ritme ha estat un desastre, i la sensació de mal a tot arreu també.

No es una excusa, al no agafar la bici, la forma física baixa i el ritme que duies abans no es recupera ràpidament, haurem de dedicar-hi més hores veig.

Ruta de rigor, pujada del collet de la Fita a ritme normal, temps al pàrquing de la Fita per plorar i parada per fer la foto de rigor al mirador dels caçadors.

Baixada cap als Holandesos, amb més tolls d’aigua del que esperava, però sense massa fang, suposo que l’aigua ja no ha pogut filtrar més.

Pujada cap al pàrquing de Vallgrassa, baixada cap a la Plana Novella i per carretera cap a Can Grau per pujar a l’esquerre per pista cap al Palau.

Entrada de nou al parc i baixada cap a Jafra i cap a Can Marcer.

M’ha fet “gracia” per dir-ho d’alguna manera, que a Can Marcer duia una hora i 10 minuts quan aquí hi arribo normalment amb una hora, es a dir, 10 minuts més lent del normal amb aquesta ruta, molt trist.

Pujada cap al mirador dels caçadors de nou i he tornar per Mas Alba primer i després cap a les Casetes d’en Portacreu, Les Torres, Vallpineda, Can Bruguera i baixada cap al passeig per Santa Bàrbara, on he mirat de fer estiraments dels bessons mentre baixada, i el mal encara ha estat considerable.

En total m’han sortit 29,46km que he fet amb 1h 37m a una mitja de 18,2km/h aquesta ruta la faig amb mitja de 20km/h normalment i l’he arribada a fer a 24km/h, però això “quan era jove”, ara farà un parell d’anys. El desnivell positiu de 669 metres i el negatiu de 678 metres, la cadència mitja de 73 rpm, la potència mitja de 172W, i aquesta ruta es de 200W de mitja, una mitja cardíaca de 130 ppm que és el meu 77% i una màxima de 159 ppm que és el meu 95%, un consum energètic de 1156 calories i temperatura mitja de 8 graus amb una mínima de 5.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.