Tag Archives: santperederibes

FONDO DE LES OLIVERES I PIC DE L’ ÀLIGA

Avui dissabte haviem quedat el Joan Manel, Santi i jo (Mario) a les 7:30 a la plaça de l' Ajuntament de Ribes. Puntuals allà hi èrem els tres, cadascú des del seu punt d' orígen, Sitges, la Plana Novella i Ribes. No teniem gaire clar que fer , quelcom per la zona de Vilanova, així que hem anat tirant i ja decidiriem tan bon punt arribèssim; en Joan Manel volia repetir la ruta de fa dues setmanes per pujar al cim de l' Àliga, l' altra opció era fer la variant pels balcons, no teniem cap predilecció, així que hem anat tirant. Hem anat petant la xerrada sobre el Tracks dels Bons Homes que part de la colla havien fet el cap de setmana passat, força interssant amb paissatges espectaculars. Potser l' any vinent ens hi apuntem...hi ha ganes. Hem fet el recorregut clàssic des del castell de Ribes fins la Mahle, passant pel camí de la Masia d'en Cabanyes i direcció amunt, per anar a agafar la pujada fins al Mas de l' Artís. Finalment hem decidit fer la mateixa ruta que vam fer segueix llegint [...]

Fondo de les Oliveres de pujada de nou

Aquest matí de dissabte hem quedat al Caprabo a les 7, només érem el Joan Manel i jo, però el David Ocariz ens esperava a Vilanova. Hem sortit a les 7:05 cap a Sant Pere de Ribes, hem esperar uns minuts a Ribes, a la plaça de la Vila, però com que no ha aparegut ningú, hem sortit cap a Vilanova per darrera del Castell. Estàvem a la rotonda de la Mahle, sobre els antics cines Lauren a les 7:45. Havíem quedat amb el David a les 8. Li he fet un whatsapp, que no ha vist, però ha aparegut en un parell de minuts. Ja s’ha imaginat que el missatge era meu de que havíem arribat abans. Després d’estar un parell de minuts parlant, no ens veiem des de l’octubre, de quan va ser pare de la Julia a l’hospital amb la Gisela, hem encarat Mas Trader. En contes d’anar a buscar l’altre Mahle, hem seguit recte pujant cap al Mas de l’Artís, per pista. El Joan Manel venia amb neumàtics nous, 2.4 davant i 2.2 darrera, més rodador darrera que davant. Diu que content, segueix llegint [...]

Fondo de les Oliveres de pujada

Aquest dimecres de Sant Joan, m’he llevat quan m’ha vingut de gust, sense despertador, però tot i que ahir amb el sopar de revetlla a casa vàrem anar a dormir a les 2 del matí, a les 7 estava despert. He tret la Greta a passejar, he recollit el que quedava d’ahir, m’he canviat amb la calma i he sortit de casa cap a les 9 i mitja del matí, amb el sol ja començant a pujar bé. Tenia al cap anar a pujar el Fondo de les Oliveres a Vilanova, no l’havia pujat mai, sempre baixat. He sortit de casa en direcció cap al Caprabo per anar cap a Sant Pere de Ribes per muntanya. M’he trobat molt bé de cames, el dilluns i dimarts no vaig sortir amb bici, tenia les cames cansades i he pensat que un parell de dies de descans de cames m’anirien bé. I si, m’han anat molt bé, he anat molt bé de cames. Un cop a Sant Pere de Ribes, he anat cap al Castell, per agafar el camí que et dur a Vilanova per muntanya. Un cop passat Mas Trader, abans de girar cap a la Mahle segueix llegint [...]

Pantà de Foix en el primer dia d’estiu

Aquesta nit hem passat definitivament a l’estiu, per ser exacte el dissabte 20 a les 23:44 de la nit, va començar oficialment l’estiu, i aquest matí, hem fet un Pantà de Foix en el primer dia d’estiu. Havíem quedat a les 7 al Caprabo, el Pedro va confirmar, però al final ha dit que no podia, i el Jorge ha dit que ens veuríem a les 7:25 a la Plaça de la Vila de Sant Pere de Ribes, però després de confirmar ha anul·lat, així que he anat cap a Sant Pere de Ribes, esperant que vingués el Santi només. Ha aparegut a temps, diu que un pel tard, però no crec que més de 5 minuts. Hem anat a un ritme tranquil avui, jo venia cansat de 2 dies de donar-li bé, divendres molt més que ahir, i avui he notat les cames pesades, demà descansaré. Hem encarat l’anada a Vilanova pel Castell, i fins a la Mahle, d’allà hem entrat de nou al Parc Natural del Garraf per pujar Balcons i baixar la trialera que et dur a la pujada dura, que avui he fet sencera, però de peu, segueix llegint [...]

Trialeres amb un pel de fang

Aquest matí amb ganes de fer algun corriol i alguna trialera, amb un pel de por per si encara hi hauria fang i aigua. El fang no em preocupa gaire, l’aigua segons a on, si, pots relliscar i a terra. He sortit de casa que devien ser les 7:30 passades, he pujat la Fita a bon ritme, passat els Caçadors i he mirat el temps arribant al cim, on es comença a baixar cap a la Fassina, hi ha un mirador. M’ha donar 21 minuts i mig, el mateix que ahir, ho he fet amb menys de 21 algun cop, però depèn de la sortida de Sitges, semàfors, cotxes, etc. Poso el cronòmetre sortint de casa i fins arribar al collet de la Fita, el temps es “variable” amb massa factors en contra. He baixat i he girat a la dreta cap a Can Lluçà, per baixar després dels Holandesos cap a la Casa Nova. La pista de baixada esta relativament seca, hi ha algun toll d’aigua, però es pot evitar tranquil·lament, o a males, baixes velocitat i amb cura, no hi ha problema. He fet la trialereta de la dreta segueix llegint [...]

Tot arreglat, Jet9RDO perfecte

Ahir dilluns em vaig apropar a TopFun, a Caldes de Montbui, perquè el Francesc em fes un cop de mà i mirar d’arreglar el cargol trencat de la bieleta que aguanta l’amortidor per la part de dalt amb el basculant. El diumenge de tornada de la ruta, em vaig adonar que el cargol sortia una miqueta, el vaig mirar de cargolar, però per molt que cargolés, la rosca no girava, i vaig adonar-me que el cargol estava partit, la meitat estava dins de la bieleta, la part de rosca, i l’altre part venia només arrepenjada, amb tot el patiment de la bieleta que treballava només una banda i forçada. Em vaig espantar bastant, tot s’ha de dir, si hagués cedit la bieleta i hagués saltat l’altre meitat del cargol que no duia rosca, s’hagués plegat la bici, el triangle del basculant de darrera hagués tocat el seient, clavant la roda que hagués tocat el quadre i rebregant el canvi a dins, amb la conseqüent caiguda, que segurament hagués estat greu. Ja feia unes 4 o 5 sortides segueix llegint [...]

Gunyoles i Sant Miquel d’Olèrdola, amb fang

Aquest matí m’he llevat a les 5, he tret la Greta a passejar i a les 6 en punt he sortit amb la bici. He fet la ruta que ahir no vaig fer, diguem que va ser el mateix procediment, però a les 6 en punt, em planto al carrer, vestit de bici i es posa a ploure. Diguem que pujar la Fita i que comenci a ploure es una cosa i que estigui plovent quan surts de casa es una altre. Així que ahir, vaig tornar al llit i al migdia, que feia sol, vaig fer una sessió d’spinning. He encarat el polígon Mas Alba, d’allà cap a Sant Pere de Ribes, es veia que havia plogut, però no tan com m’he trobat més endavant. Des de Can Lloses per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt. A la riera es veia aigua, que normalment va seca i els conreus es veien anegats. Tan bon punt he començat a agafar el corriol que va pel lateral de la carreta, m’he trobat que estava tot molt tapat, de temps de no passar-hi ningú. Un cop passes el camp llaurat, tornes a entrar de nou al corriol i segueix llegint [...]

Pantà de Foix en semi confinament

Aquest matí m’he llevat a les 5:15, ahir vaig anar a dormir a les 23:00 i m’he volgut regalar 15 minuts de més. La idea era fer el Pantà de Foix, en solitari, seguim en semi-confinament, tot i que he sortit del municipi. Demà donen pluja, no crec que pugui sortir fins dimarts, així que avui, sortida un pel més llarga. He sortit de casa a les 6:15, un quart d’hora més tard del que surto habitualment, he tret la Greta abans. Ja clarejava, millor perquè el camí de Sant Pere de Ribes està un pel tocat, i sense llum, té un punt particular. He arribat a Sant Pere de Ribes, d’allà cap a Vilanova pel Castell de Sant Pere de Ribes, i a Vilanova, passant per la Mahle primer i sortir per darrera, per poder entrar de nou al Parc Natural del Garraf. He anat a bon ritme, però no he anat a fer temps, m’he notat cansat de cames i amb un pel de son. Només he trobat un ciclista fins a l’inici de la pujada de Balcons i algú caminant, poca gent. Estava començant segueix llegint [...]

Sortida frustrada, per culpa meva

Aquest matí hem quedat d’hora, a les 7 al Caprabo i a les 7:30 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. La idea principal era anar cap a les Gunyoles i a mig camí, anar a la dreta cap a Avinyonet del Penedès, caure per la part de darrera de la urbanització cap a les vinyes que hi ha a sota, fer el corriol que et deixa a la pista de Olesa de Bonesvalls cap a Can Grau, anar cap a Can Grau i baixar Santa Susana, d’allà, tornada cap a casa com poguéssim. Ahir vaig sortir al matí, en una trialera de pujada vaig notar que la roda de darrera relliscava, i la relliscava va resultar que van haver-hi una sèrie de tacs que es van quedar a la trialera. Al arribar a casa, vaig pensar que era moment de canviar el neumàtic de darrera. El vaig canviar, tenia un WTB El Vigilante nova, que la vaig muntar a la benzinera de Vilanova, però no em va acabar de talonar bé. No perdia, però hi havia una part que no estava bé. La pega es que aquest matí, aquesta part que no ha talonat, ha perdut segueix llegint [...]

La pluja ens ha respectat al final

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, ens hem escrit mitja hora abans i hem decidit sortir el Jorge i jo només, la pluja ens ha respectat. Hem pujat la Fita, hem decidit fer pista i evitar trialeres, ja que ha fet un xàfec molt fort a mitja nit i no teníem gaire clar el nivell de fang que podria haver-hi, però res, molt poca cosa. Un cop a dalt de la Fita hem anat pedalant fins a l’entrada de Mas Quadrell i hem baixat fins a Vallcarca. Estava sec, no havia plogut gens o estava complertament sec, per tan havia plogut molt poc. A Vallcarca ja es veia un pel més mullat, però no pas com a Sitges. Hem pujat fins a Campdasens passant per Can Granda, el terra estava moll, però es podia circular molt bé, sense faig. Un cop a dalt, veiem ja Can Llucà, hem fet la foto de rigor i hem seguit baixant per girar a la dreta per anar a buscar la carretera del Rat Penat i Vallgrassa. Un cop a la Plana Novella, hem agafat la carretera cap a Can Grau per anar a mà segueix llegint [...]