Tag Archives: lesgunyoles
Trialeres dures i divertides
Avui divendres 24 de setembre es festa a Barcelona, hem sortit el Santi, el Jorge i jo. En Josep Maria va dir que vindria, però al final no ha aparegut, hem anat a fer una ruta apte pels 3, trialeres dures i divertides.
A les 7:30 estàvem al Caprabo, el Jorge ha aparegut uns minuts més tard, no havia trobat les ulleres.
Hem sortit tots 3 cap a Sitges, tornant a pujar cap a l’Institut Joan Ramon Benaprès i hem anat a buscar Santa Bàrbara.
Hi ha un munt de corriols i n’hem agafat un per anar a parar a la carretera de Ribes i entrar a Vallpineda per darrera, aquest era l’objectiu.
Hi ha unes escales que pugen i al costat de les escales hi ha un corriol de pujada molt interessant, que el Santi ha fet amb l’elèctrica bé, el Jorge ha fet peu un parell de cops, jo he acabat pujant els últims metres caminant, no he estat capaç de pujar-la sencera.
Des de dalt, just quan estàs sortint, abans de passar la cadena, hi ha a l’esquerre uns corriols que baixen i et segueix llegint [...]
Campdasens i tornada pels budistes
Aquest matí de dimarts he sortit a fer un Campdasens, volia anar fins a la Plana Novella, pujar a Can Grau i tornar per Olivella cap a Sitges, però no m’ha vingut de gust, no he sortit amb gaires ganes.
Ahir vaig canviar-li les pastilles de fre de davant a la gravel, vaig comprar pastilles xinesses, no he trobat recanvi del que agafo sempre aquí, així que he comprat 4 jocs de pastilles a aliexpress, ja ho he fet per la FatBike i funcionen igual de bé.
Pastilles canviades i al fre de darrera li vaig haver de posar més oli, després de purgar-lo i que sortís bastant d’aire, vaig treure les pastilles i amb el disc posat, li vaig posar més líquid del que tocaria, ja que els SRAM Rival que duc no es poden ajustar i són bastant dolents, tot s’ha de dir.
Es la quarta vegada que haig de posar-hi més líquid i purgar-los amb 2mil quilòmetres que li he fet des del mes de març, no és gaire normal.
Entenc que no li va gaire bé que la deixi de peu al traster, però segueix llegint [...]
Un pel de fang avui, però poc
Diumenge matí, ahir donaven pluja al matí, però al final va ploure 20 minuts bé cap a les 9 del vespre, si més no a Sitges. Avui hem vist que més endins va ploure un pel més, un pel de fang, però poc.
A les 7:30 estàvem al Caprabo el Pedro, el Santi, en Josep Maria i jo.
Hem marxat cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat amb la resta.
Hem trobat el Jorge que ens esperava a les Casetes d’en Portacreu, hem arribat a Can Lloses i en Joan Manel no havia arribat.
Hem esperat uns minuts, poca cosa, i ha aparegut.
Carretera d’Olivella cap al Mas de Can Giralt i per pista i corriols cap al camp de futbol de Mas Milà.
Hem seguit els corriols que van paral·lels a la riera, molt humits i amb arrels que mullades tenen un pel de perill fins a Can Suriol, a la carretera d’Olivella.
Ens hem ficat per la pista que va cap a Les Gunyoles, passant primer el primer tancat electrificat pels cavalls en semi-llibertat que hi ha a la zona.
Aquí hem trobat segueix llegint [...]
Campdasens i La Morella amb xafogor
Ahir dilluns vaig descansar, el diumenge no vaig anar bé, el cos no tenia les forces que calia, avui he sortit amb la gravel, volia fer un Campdasens i arribar a La Morella.
Aquesta nit ha fet molta xafogor, ha costat molt dormir, ahir al vespre feia un pel de vent que feia la temperatura més agradable, però aquesta nit no hi ha hagut res de vent.
He sortit de casa a les 7:20 del matí, camí del Collet de la Fita a bon ritme i la veritat es que he pitjat el botó de Lap al arribar al pàrquing de la Fita, 13 minuts 53 segons. No es el meu millor temps, però no està malament.
Al pi del revolt de les “basures” 16m 37s”, prou bé també.
Baixada cap a Vallcarca per Mas Quadrell, pujada cap a Campdasens per la pista encimentada que arriba a Can Granada primer i a Campdasens després.
He trobat el Santi que baixava cal a la platja, just al començar a pujar la part final després de Campdasens, on comença el ciment.
Ens hem saludat, però no hem parat.
He tornat segueix llegint [...]
Tot pla, com diria el Santi
Aquesta nit hi havia previsió de pluja, al final no ha plogut, però vàrem proposar fer un Begues i pujar a La Morella, la última vegada que ho vàrem fer el Santi va dir-li al Ramón, es tot pla, ja veuràs.
El pobre Ramón va pringar com un campeón, el Santi té un sentit del desnivell diferent 😉
Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, en Joan Manel ens ha dit que ens esperava al pàrquing de la Fita, ve de Sant Pere de Ribes.
He aparegut uns minuts més tard de dos quarts, hi havia el Pedro esperant i a l’estona ha arribar el Jorge i el Damià.
Hem pujat el collet de la Fita, m’he notat el mal al gluti dret de rigor, però més intens, habitualment m’emprenya al cap de 3 o 4 hores, no pas als 10 minuts.
Hem trobat el Joan Manel al pàrquing de la Fit ai hem anat plegats, baixant un pel el ritme per esperar el Damià i el Pedro que anaven a darrera i no els veiem.
Reagrupats hem baixat cap als Holandesos i pel Fondo de les Llenties cap a Jafra.
Pujada a Jafra segueix llegint [...]
La gravel ja està bé 😊
La setmana passada vaig intentar sortir un dia amb la gravel, la Finna Taroko i no vaig poder, tenia ambdues rodes complertament desinflades, però ara ja està bé.
La roda de darrera estava molt gastada, ja dur dos mil quilòmetres i hi vaig posar 3 pegats quan estava a Villanueva de Jiloca, per tapar forats per dins.
Vaig demanar neumàtic nou el divendres i em va arribar ahir.
El neumàtic de davant el vaig moure al neumàtic de darrera el nou, igual que el de darrera i igual que el que duia, el vaig muntar a davant.
El nou a davant va talonar bé, tot i que vaig haver d’anar a la benzinera a pel compressor, no va haver-hi manera de talonar-la a casa amb la manxa de peu.
El neumàtic de davant muntat a darrera no va aguantar, i vaig veure que sortia líquid pels caps del radi, mala senyal, això volia dir que la cinta de tubeless estava feta malbé.
Mentre el neumàtic de davant anava traient líquid pel lateral i anava segellant vaig tornar a desmuntar la roda segueix llegint [...]
Ruta “semi-nova”
Matí de diumenge, tornem a la “normalitat” de sortit tots, després d’unes bones vacances. Avui hem fet una ruta semi-nova, si més no per la resta.
El Damià i en Josep Maria que havien confirmat, han anul·lat a última hora, el Jorge ha dit que ens veiem a Can Lloses, per tan he pensat que no hi hauria ningú al Caprabo de Sitges.
He donat 5 minuts de cortesia, per si venia algú, però he marxat sol cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a les 7:50 a Can Lloses.
El Jorge ha aparegut primer i en Joan Manel uns minuts més tard.
Hem donat marge fins a les 8:00, i hem marxat carretera d’Olivella els 3.
Entrada a la dreta cap al Mas de Can Giralt i cap al camp de futbol de Mas Milà, després cap a Can Suriol, a la carretera d’Olivella.
Hem entrat a la pista que va cap a Les Gunyoles, i tan bon punt passes la cadena, on habitualment seguim recte, hem anat a l’esquerre, una pista que puja una bona estona.
Aquesta part de la ruta d’avui era nova pel segueix llegint [...]
La gravel no està bé ☹
He fet 2 dies de descans, el cos m’ho demanava i avui volia sortir amb la Finna Taroko, però la roda de darrera de la gravel no està bé. Està molt gastada i té 4 pegats de forats d’aquest agost, no aguanta inflada i com que l’haig de canviar ja, he sortit amb la Niner Jet9RDO.
He demanat el neumàtic, quan arribi ja faré, mentre que descansi, amb 2mil quilòmetres que duc des del mes de març crec que ja li he donat prou vida al neumàtic de darrera.
He sortit amb la Niner tard, amb la moguda d’inflar la roda i al final decidir de no sortir se m’ha fet tard.
Pujada cap a la Fita, basures, caçadors i cap als Holandesos per baixar a l’esquerre cap a la Casa Nova i pel Fondo de les Llenties cap a Jafra.
Pujada per la trialera del revolt, baixada per darrera de Jafra, pel pàrquing fins a la pista de la Fassina a Quatre Camins.
Un cop als Masets de Dalt, a l’esquerre després de la cadena, per la trialera de rigor fins creuar la pista de Can Pere de la Plana segueix llegint [...]
GR92 de Can Lluça a la Pleta “trialeres”
Diumenge matí, no em vaig posar el despertador i m’he despertat més tard del que volia, però he arribat a temps, bé, només 5 minuts tard, però el Pedro estava esperant i en Josep Maria ha arribat encara més tard que jo.
Hem pujat el Collet de la Fita i baixada cap als Holandesos fins a Can Lluçà.
M’he notat cansat de cames, suposo que ahir vaig sortir i avui les cames encara notaven que no havien descansat suficient.
En Josep Maria no havia fet mai la trialera que baixa de Can Lluçà al poble de Garraf, el GR92.
He baixat jo primer, el Pedro segon i en Josep Maria tercer.
La primera part que es més pujada tècnica que baixada ha anat bé, l’he feta sencera.
Ens hem reagrupat i el Pedro ha volgut baixar l’últim, avui no estava inspirat.
Comencen les baixades interessants, i en un punt d’aquells que “t’ho has de creure”, no he posat la roda on tocava i no m’ho he cregut, he fet peu, en Josep Maria ha passat sense problema.
Hem seguit segueix llegint [...]
Un Campdasens ràpid
Matí de dissabte, m'he despertat sense despertador cap a les 7 i poc, ahir vaig inflar la roda de darrere de la Finna Taroko, vaig reparar 3 punxades de la gravel a Villanueva de Jiloca, líquid nou, però no vaig sortir a rodar, per tant estava desinflada del tot, volia fer un Campdasens ràpid.
Primer he pensat en pujar a la Morella, però m'ha fet mandra, he sortit de casa que devien ser les 8 del matí o faltava poc per les 8.
He posat el GPS en marxa i s'ha parat a l'alçada de l'Oasis, no sé què li ha passat, he tornat a engegar el GPS i endavant.
La pega és que tinc el temps controlat si surto de la porta de casa i suposo que he perdut un minut o potser un pèl més, així que no podia refiar-me del temps i les distàncies.
Amb tot i això, demà al matí hem quedat, per tan avui, era una sortida ràpida.
Pujada del Collet de la Fita a bon ritme, caçadors i baixada per Mas Quadrell cap a Vallcarca.
Just a la part més planera abans d'arribar a Vallcarca, hi segueix llegint [...]