Tag Archives: cataluna
Ermita de Bell-lloc amb en Joan Manel
Aquesta setmana passada vàrem quedar amb en Joan Manel que fariem l’Ermita de Bell-lloc, aquest matí a les 7:45 estava a la porta de casa, hem sortit d’hivern, tot i que no feia el fred que feia ahir, cap a Llívia, per Caldegas.
Des de casa cap a l’estació de tren d’Osseja, després baixada per pista primer i per corriol després fins creuar la carretera que va de Bourg Madame a Err, i per una carretera interna de poc transit i un sol carril fins a Caldegas primer, Onzes després i per un corriol estret cap a Llívia.
Hem creuat Llívia i hem agafat una pista que puja cap a Angostrine.
Aquesta part era nova per en Joan Manel, des de Osseja fins a Angostrine.
LA pujada es factible, però hi ha uns 50 a 80 metres d’un revolt trencat, inclinat i amb poc grip que fan que la pujada sigui més dura del que sembla d’inici i de final.
A partir d’Angostrine es camí conegut, l’havíem fet plegats, m’ho va ensenyar ell, tot i que vaig fer-la amb un Traks de Cerdanya segueix llegint [...]
Vallcarca i Campdasens, tornada per Mas Alba
Havia d’estar d’hora a casa, he sortit que faltaven 5 minuts per les 7 del matí, amb la gravel, amb la Finna Taroko i amb llum, cap al polígon Mas Alba.
Amb cura, de nit + cotxes i tu amb bici es igual a “peligru”.
Collet de la Fita amunt de nit, tot i que es veia que començava a clarejar a l’horitzó.
He arribat al pàrquing de la Fita amb un temps de merda, però la idea no era fer temps, sinó sortir a rodar una estona amb la bici, he pensat en baixar cap a Vallcarca, així que després dels caçadors i abans del mirador, a la dreta avall per Mas Quadrell.
La baixada amb cura, el llum anava boig i no es veia gran cosa, he tocat més els frens del que els toco habitualment baixant a Vallcarca.
Cap humitat avui, tot sec, això si amb ventet de mar.
A Vallcarca he trobat un camió i una furgoneta, amb cura, ells treballen i potser amb la pressa no et veuen.
La pujada cap a Can Granada pels revols encimentats bé, i després cap a Campdasens ja he apagat segueix llegint [...]
Olivella amb boira
Ahir diumenge descans, el dissabte al vespre vaig anar a dormir molt tard, així que avui, una curteta amb la gravel, Olivella i tornada.
He sortit de casa a dos quarts de vuit del matí, amb molta humitat, es veia boira al mar.
M’he adonat que el potenciòmetre no funcionava, no el carrego de fa dies, però esperava que el Garmin em digues que estava baix de bateria, no m’ha dit res, per tan sense potència ni cadència.
He encarat el polígon Mas Alba i just pujar a la bici m’he adonat que el seient de la bici era massa baix, l’he anat ajustant d’alçada sense agafar mides reals, l’he pujat un pel, però ara que tinc carregant el potenciòmetre, aprofitaré per ajudar alçades.
Pujada del Collet de la Fita a bon ritme, que no vol dir amb bon temps, i he parat a fer la foto de rigor al mirador dels caçadors, es veia la llum del sol que volia sortir a l’horitzó, espectacular.
La baixada cap a Can Marcer ha estat freda, he començat a notar la boira, n’hi segueix llegint [...]
Estació d’esquí de Puigmal 2900
Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900.
Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any.
He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike.
La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt.
He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera.
He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació segueix llegint [...]
Molt d’hora avui, amb llum artificial
A les 9 havia d’estar davant de l’ordinador per una reunió, però volia sortir a fer quelcom, així que he sortit d’hora, fosc i amb llum, faltaven uns 10 minuts per les 7 del matí.
He marxat cap al polígon Mas Alba amb la Niner Jet9RDO, tranqui, ja que hi havia transit i no duia llum a darrera.
La pujada del Collet de la Fita la he fet a fosques per complert, al arribar al pàrquing ha començat a clarejar, he anat cap al mirador dels caçadors i es veia un vermell rogent a l’horitzó espectacular, del sort naixent i els núvols.
He baixat pels Holandesos i la Casa Nova cap a Jafra, baixat pel corriol de darrera, el que comença pel pàrquing fins a la pista que ve de la Fassina cap a Quatre Camins, amunt cap als Masets de Dalt.
Al arribar al pi gros dels Masets, a l’esquerre, després de la cadena, per la trialera amunt.
He comés un error pujant i he hagut de fer peu, ja que he parat, foto de rigor, el llum ja el duia parat des de la casa nova, ja hi havia segueix llegint [...]
Les Gunyoles amb la gravel
Ara fa dies que no feia Les Gunyoles i ganes en tenia, però cal temps, es una ruta d’un parell d’hores i poc, i amb la poca llum que hi havia al matí, abans del canvi d’hora, era complicat.
Ahir no vaig sortir, si que ho vaig fer dissabte i divendres, i avui tenia un pel de marge al matí.
He sortit de casa, cap a les 7:30, amb la Finna Taroko, gravel llesta.
Passeig de la Ribera, Avinguda Sofia amunt cap a Santa Bàrbara, baixada per darrera cap a Can Bruguera, Vallpineda, les Torres, les Casetes d’en Portacreu i cap a Can Lloses.
Allà per carretera fins al Mas de Can Giralt, i pels corriols que agafes abans d’entrar al camp de futbol de Mas Milà i després seguint el corriol que voreja la riera fins a la carretera d’Olivella, a Can Suriol.
Ja entrant a la pista que et dur a Les Gunyoles.
On hi va haver l’incendi ara fa 2 estius, on hi ha la cabana de pedra seca, els arbres han mort, per tan les arrels s’han assecat i amb les ventades que hi ha hagut segueix llegint [...]
Xispejant, però he sortit
Avui havia d’estar dutxat i llest cap a les 9 del mati, he volgut sortir a fer quelcom d’hora.
Inicialment havíem quedat que l’Adolf vindria una estona i en Joan Manel també, ells seguirien i jo faria mitja volta, però al final, l’Adolf li ha fet mandra pel fred i per la pluja i en Joan Manel per la pluja m’ha fet un whatsapp i ha abandonat.
Jo tenia una hora, he pensat que molt seria que plogués massa, he sortit que faltaven 20 minuts per les 8 del matí, cap al llac, xispejant, que no plovent molt.
D’allà, per carretera cap al pàrquing de Palau de Cerdanya i amunt per la pista.
La part més molla ja estat la part de carretera fins el càmping, la pujada per pista, estava moll, però no pas com per tenir fang i al ser pujada, l’aigua ha anat baixant i no he trobat gaire problema.
He sortit d’hivern i amb una jaqueta fina que tinc per quan neva poc i plou poc, bé, però massa calor, la temperatura ha estat molt més alta que ahir divendres.
Pista segueix llegint [...]
Refu de Nahuja ja d’hivern
Aquest matí he sortit ja d’hivern, fa fred a la muntanya.
Tenia una horeta, s’ha de treballar, així que he sortit a les 8 del matí de casa, un pel tard, però tenia al cap fer una hora o una hora i poc.
Carrer amunt cap a les antenes, les que hi ha al final del poble, quan comença ja la muntanya.
A partir de la part de muntanya, es pista, va fent zetes i vas agafant desnivell, surten uns 500 metres de desnivell positiu en uns 6,5km.
La temperatura ha anat baixant i per sobre de 1700 metres estava sota zero, i feia ja estona.
He parat a fer la foto de rigor just passar el tancat elèctric, hi havia una vaca que em mirava estranyada, quan m’hi he apropat, ha marxat corrent en sentit contrari.
La vista, espectacular.
Neu als cims de les muntanyes a la banda andorrana i a la banda catalana tot núvol i tapat.
Baixada cap al Refu de Nahuja per pista, he trobat un cavall negre molt gros just davant del Refu, ni s’ha immutat quan he passat per davant.
Baixada segueix llegint [...]
3 dies de descans i tornem-hi
Diumenge vaig acabar molt mort, massa, al nivell que després de dinar i fer una migdiada, vàrem sortir a fer un vol amb el gos i la meva dona i vaig demanar-li de tornar cap a casa, em marejava.
Per aquest motiu vaig pensar en deixar uns dies la bici de banda.
Dilluns descans, dimarts un pel de rocòdrom, que es tronc inferior i ahir dimecres res de res, ja que vàrem celebrar la castanyada i vaig dormir poc.
Aquest matí he sortit una estona amb la gravel, a veure que tal de sensacions.
El mal de cul no ha marxat, el naixement del isquiotibials a la part dreta de la pelvis segueix amb una inflamació crònica que ha crescut i amb 3 dies no ha baixat.
He sortit de casa cap a dos quarts de vuit del matí, cap al polígon Mas Alba, pujada del Collet de la Fita, arribant al pàrquing amb un temps “correcte”, cap als Holandesos, pàrquing de Vallgrassa, baixada cap a Vallgrassa i cap a la Plana Novella.
Pujada cap al palau per la pista que neix a la carretera de Can segueix llegint [...]
De trialeres a Muerte 😃
Aquest matí hem quedat a les 7.30 al Caprabo, confirmats el Santi i jo, i he tingut clar que el Pedro també vindria, i així ha estat.
En Joan Manel volia sortir amb carretera i en Josep Maria va dir que seria baixa, suposo que devia col·laborar amb el Triatló de Sitges avui, el Fer tenia partit amistós fora de la zona.
Com que érem 3 que ens agraden les trialeres, vaig proposar fer sortida de trialeres i així ho hem fet.
Hem pujat la Fita, tan el Pedro com el Santi amb bicis elèctriques, jo amb la meva Niner Jet9RDO, hem anat cap a les “basures” i d’allà cap a la Trinitat.
Des de la Trinitat hem baixat la trialera que va a Vallcarca.
El Pedro no l’havia feta mai.
Està millor del que la recordava, però els revolts tan tancats, a mi, em costen i he hagut de fer peu 3 o 4 cops a l’hora de girar.
Un cop a baix a la cimentera, hem pujat cap a Campdasens i un cop a Can Lluçà, ja de tornada, hem agafat el GR, la trialera que baixa al poble de Garraf.
Es segueix llegint [...]