Viladellops, Pic de l’Àliga i tornada

Viladellops, Pic de l’Àliga i tornada
No era la idea principal, avui volia anar fins a l’Ordal, per Les Gunyoles, tornar per Vallirana i baixar cap a Olesa de Bonesvalls, surten 65km amb 1000 metres de desnivell, es una ruta factible de fer amb gravel, i relativament ràpida, però hem fet canvi de plans. Havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, creia que estaria jo sol, però hi havia en Josep Maria, que fa dies que no surt per problemes físics. Hem anat cap a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat amb el Santi, la resta han dit que no podien. M’ha costat molt poder seguir el ritme d’en Josep Maria, i no es que anés a ritme bo, era que el meu cos no estava en condicions. Ahir vàrem sortir a fer una cervesa amb uns amics i vàrem acabar sopant, massa cervesa i vi, i em ficava al llit tard. No he dormit bé i el Garmin m’ho ha recordat quan m’he llevat, m’ha dit que no estava per entrenar avui, que havia dormit poc i malament i no havia descansat. Li he fet un cas relatiu, però tenia segueix llegint [...]

Gravel amb fred i poques ganes

Gravel amb fred i poques ganes
Aquest matí he sortit amb poques ganes, he agafat la gravel per fer uns “budistes”, els he fet en sentit contrari al que faig habitualment. Faltaven 20 minuts per les 8 del matí, he encarat el polígon Mas Alba i he pujat el collet de la Fita. El canvi de darrera no treballa bé, ja fa un parell de sortides que falla, el cable i la funda son relativament nous, però torna a fallar i crec que es cable i funda de nou. Quan he arribat a casa he comprat un SRAM Force AXS, em passo a l’electrònic a la gravel, amb la Niner es oli en un llum, ja m’he afartat del cable a la gravel. A darrera li he comprat un GX Eagle AXS i llestos, em vendré el Rival que duc ara que es perfecte per una gravel 1x12 per Wallapop i llestos. El temps al pàrquing de la Fita, un desastre, he parat a ajustar el canvi un parell de cops pujant. He anat cap al mirador dels caçadors i en comptes d’anar cap als Holandesos, avui he pensat en fer-ho al revés, he baixat cap a Can Bruguera i cap segueix llegint [...]

Ermita de Bell-lloc amb en Joan Manel

Ermita de Bell-lloc amb en Joan Manel
Aquesta setmana passada vàrem quedar amb en Joan Manel que fariem l’Ermita de Bell-lloc, aquest matí a les 7:45 estava a la porta de casa, hem sortit d’hivern, tot i que no feia el fred que feia ahir, cap a Llívia, per Caldegas. Des de casa cap a l’estació de tren d’Osseja, després baixada per pista primer i per corriol després fins creuar la carretera que va de Bourg Madame a Err, i per una carretera interna de poc transit i un sol carril fins a Caldegas primer, Onzes després i per un corriol estret cap a Llívia. Hem creuat Llívia i hem agafat una pista que puja cap a Angostrine. Aquesta part era nova per en Joan Manel, des de Osseja fins a Angostrine. LA pujada es factible, però hi ha uns 50 a 80 metres d’un revolt trencat, inclinat i amb poc grip que fan que la pujada sigui més dura del que sembla d’inici i de final. A partir d’Angostrine es camí conegut, l’havíem fet plegats, m’ho va ensenyar ell, tot i que vaig fer-la amb un Traks de Cerdanya segueix llegint [...]

Vallcarca i Campdasens, tornada per Mas Alba

Vallcarca i Campdasens, tornada per Mas Alba
Havia d’estar d’hora a casa, he sortit que faltaven 5 minuts per les 7 del matí, amb la gravel, amb la Finna Taroko i amb llum, cap al polígon Mas Alba. Amb cura, de nit + cotxes i tu amb bici es igual a “peligru”. Collet de la Fita amunt de nit, tot i que es veia que començava a clarejar a l’horitzó. He arribat al pàrquing de la Fita amb un temps de merda, però la idea no era fer temps, sinó sortir a rodar una estona amb la bici, he pensat en baixar cap a Vallcarca, així que després dels caçadors i abans del mirador, a la dreta avall per Mas Quadrell. La baixada amb cura, el llum anava boig i no es veia gran cosa, he tocat més els frens del que els toco habitualment baixant a Vallcarca. Cap humitat avui, tot sec, això si amb ventet de mar. A Vallcarca he trobat un camió i una furgoneta, amb cura, ells treballen i potser amb la pressa no et veuen. La pujada cap a Can Granada pels revols encimentats bé, i després cap a Campdasens ja he apagat segueix llegint [...]

Olivella amb boira

Olivella amb boira
Ahir diumenge descans, el dissabte al vespre vaig anar a dormir molt tard, així que avui, una curteta amb la gravel, Olivella i tornada. He sortit de casa a dos quarts de vuit del matí, amb molta humitat, es veia boira al mar. M’he adonat que el potenciòmetre no funcionava, no el carrego de fa dies, però esperava que el Garmin em digues que estava baix de bateria, no m’ha dit res, per tan sense potència ni cadència. He encarat el polígon Mas Alba i just pujar a la bici m’he adonat que el seient de la bici era massa baix, l’he anat ajustant d’alçada sense agafar mides reals, l’he pujat un pel, però ara que tinc carregant el potenciòmetre, aprofitaré per ajudar alçades. Pujada del Collet de la Fita a bon ritme, que no vol dir amb bon temps, i he parat a fer la foto de rigor al mirador dels caçadors, es veia la llum del sol que volia sortir a l’horitzó, espectacular. La baixada cap a Can Marcer ha estat freda, he començat a notar la boira, n’hi segueix llegint [...]

Pic de l’Àliga, pel Fondo de les Oliveres

Pic de l’Àliga, pel Fondo de les Oliveres
Aquest matí de dissabte hem sortit el Santi, en Joan Manel i jo, hem anat a fer el Pic de l’Àliga, sortideta curta de dissabte. A les 7.30 estàvem el Santi i jo al Caprabo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, en Joan Manel ens esperava a la plaça de la Vila, hem anat cap a la Mahle a Vilanova pujant pel cementiri i des d’allà entrada al parc per anar cap al Mas de l’Artís. Baixant el Mas de l’Artís hem pujat pel Fondo de les Oliveres fins arribar a dalt, a la pujada de ciment que ens dur a la Casa Alta primer i després per pista cap al creuament que pots anar a l’esquerre cap a Daltmar i recte cap a Puig de l’Àliga, on hem parat a fer la foto de rigor. Baixada per la urbanització cap a Canyelles, creuar Canyelles i per darrera de la benzinera hi ha un camí que et dur cap a sota del Montgrós, la urbanització Vora Sitges. Hi ha una pujada molt dura cap al Montgrós, ens hem trobat que estava tancada per una batuda de senglars, però no hi ha altre opció segueix llegint [...]

Estació d’esquí de Puigmal 2900

Estació d’esquí de Puigmal 2900
Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900. Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any. He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike. La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt. He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera. He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació segueix llegint [...]

Molt d’hora avui, amb llum artificial

Molt d’hora avui, amb llum artificial
A les 9 havia d’estar davant de l’ordinador per una reunió, però volia sortir a fer quelcom, així que he sortit d’hora, fosc i amb llum, faltaven uns 10 minuts per les 7 del matí. He marxat cap al polígon Mas Alba amb la Niner Jet9RDO, tranqui, ja que hi havia transit i no duia llum a darrera. La pujada del Collet de la Fita la he fet a fosques per complert, al arribar al pàrquing ha començat a clarejar, he anat cap al mirador dels caçadors i es veia un vermell rogent a l’horitzó espectacular, del sort naixent i els núvols. He baixat pels Holandesos i la Casa Nova cap a Jafra, baixat pel corriol de darrera, el que comença pel pàrquing fins a la pista que ve de la Fassina cap a Quatre Camins, amunt cap als Masets de Dalt. Al arribar al pi gros dels Masets, a l’esquerre, després de la cadena, per la trialera amunt. He comés un error pujant i he hagut de fer peu, ja que he parat, foto de rigor, el llum ja el duia parat des de la casa nova, ja hi havia segueix llegint [...]

Vallcarca i Campdasens

Vallcarca i Campdasens
Dilluns vaig fer un Gunyoles, però per solidaritat familiar, el constipat que rondava per casa, també l’he agafat, vaig acabar el dia amb tos i molt de moc. La nit de dilluns a dimarts va ser dolenta, així que ahir, descans, no valia per res. Avui he sortit amb moltes ganes i temps, d’hivern ja, la temperatura ja ho demana. Eren tres quarts de vuit del matí, he encarat el polígon Mas Alba, massa gent i transit, però normal per la hora que era. He començat a pujar el camí de la Fita i m’he plantat al pàrquing amb un temps normal, però amb menys ganes que quan he sortit de casa. Tenia al cap anar fins a la Plana Novella i per pista a Begues i tornar pel mateix camí d’anada, però això em suposa 2 hores i es massa, avui treballo, em puc plantar davant de l’ordinador a les 9 i poc, però a les 10 es massa tard. Les ganes tampoc acompanyaven, així que he girat a la dreta per baixar cap a Vallcarca per Mas Quadrell. Han tallat les plantes dels laterals segueix llegint [...]

Les Gunyoles amb la gravel

Les Gunyoles amb la gravel
Ara fa dies que no feia Les Gunyoles i ganes en tenia, però cal temps, es una ruta d’un parell d’hores i poc, i amb la poca llum que hi havia al matí, abans del canvi d’hora, era complicat. Ahir no vaig sortir, si que ho vaig fer dissabte i divendres, i avui tenia un pel de marge al matí. He sortit de casa, cap a les 7:30, amb la Finna Taroko, gravel llesta. Passeig de la Ribera, Avinguda Sofia amunt cap a Santa Bàrbara, baixada per darrera cap a Can Bruguera, Vallpineda, les Torres, les Casetes d’en Portacreu i cap a Can Lloses. Allà per carretera fins al Mas de Can Giralt, i pels corriols que agafes abans d’entrar al camp de futbol de Mas Milà i després seguint el corriol que voreja la riera fins a la carretera d’Olivella, a Can Suriol. Ja entrant a la pista que et dur a Les Gunyoles. On hi va haver l’incendi ara fa 2 estius, on hi ha la cabana de pedra seca, els arbres han mort, per tan les arrels s’han assecat i amb les ventades que hi ha hagut segueix llegint [...]
UA-177326818-1