Aquesta setmana he estat fora per feina, només he pogut sortir a córrer mitja horeta el dimecres i duc un Jetlag de 9 hores, prou interessant.
Avui he dormit malament segons el Garmin, però he volgut sortir a fer alguna cosa, tot i que amb la calor i la humitat no pots demanar-li massa al cos.
He agafat la gravel i he sortit de casa que passaven uns minuts de les 8 del matĂ.
Pujada al polĂgon Mas Alba, ja he notat el cansament i el dormir malament i a quan he començat a pujar el Collet de la Fita el cos m’ha fet entendre que seria una sortida mĂ©s dura del normal.
He arribat al pĂ rquing de la Fita molt mort.
M’he trobat el Marc just al revolt de “les basures”, hem parat un minut a saludar-nos, he seguit i uns 200 metres més endavant, just passar els caçadors m’he trobat en Joan Manel que tornava, també hem parat un minut a saludar-nos.
He encarat Mas Quadrell i he baixat cap a Vallcarca, amb cura, de la última ploguda forta que va haver-hi ara fa una setmana hi ha un munt de pedra solta que ha anat avall i als revolts està complicat, la roda s’enfonsa com si fos a la sorra i té un punt de perill a evitar.
Un cop a Vallcarca he pujat per la carretera cap a l’inici de la pujada a Can Granada, per la pista que encimentada que va fent zetes.
Una sensació curiosa ha estat a l’inici, la primera pujada sempre la faig igual, em poso de peu i pujo fins a sota del pont buscant una potència alta.
Avui no he pogut, la segona pedalada, el cos m’ha dit que no, i he hagut d’asseure’m, pujar un parell de pinyons i arribar al pont amb més tranquil·litat.
La resta de la pujada m’ha costat quasi el mateix que la primera part, el cos no donava, molt cansat, exageradament cansat.
No he posat el 52 en cap moment, però he estat a punt de posar-lo un parell de cops.
Suposo que no l’he posat per pena, la que em feia jo mateix pujant amb tot el ferro posat.
Un cop a dalt, he anat a la dreta cap al punt de guaita, foto de rigor i avall per anar amb molta tranquil·litat fins a Campdà sens i arribar al cim per baixar cap a Can Lluçà i tornar pels Holandesos.
La tornada l’he feta de pena, cada cop que hi havia un punt de desnivell amunt, assegut, i amb paciència.
Des dels Holandesos, on ja m’he quedat sense aigua, he anat tornant a poc a poc, al ritme que em demanava el cos fins el mirador dels caçadors i cap a casa per Mas Alba, les Casetes d’en Portacreu, Les Torres, Vallpineda, Can Bruguera, pujada a Santa Bà rbara i el passeig.
En total m’han sortit 30,47km que he fet amb 1h 45m a una mitja de 17,4km/h, crec que es el ritme mĂ©s lent que he fet mai en aquesta ruta. El desnivell positiu de 716 metres i el negatiu de 727 metres, la cadència mitja de 72 rpm, la potència mitja de 167W, la mĂ xima de 654W, la mitja cardĂaca de 135 ppm que Ă©s el meu 80%, una mitja super alta pel ritme que he dut i la mĂ xima de 158 ppm que Ă©s el meu 94%, el consum energètic de 1221 calories, la temperatura mitja de 29 graus i la mĂnima de 26, molt altes ambdues, la mĂ xima de 32 graus, i això que no ha fet massa sol, es mĂ©s en un punt han caigut quatre gotes que no han arribat ni a mullar el terra.
Aquà us deixo el track d’avui
Total climbing: 747 m
Total descent: -756 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botĂł de sota de la grĂ fica que diu «descargar» amb el botĂł dret del ratolĂ i «guardar link como», et donarĂ l’opciĂł de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquĂ.
