Aquest any hem fet una sortida llarga diferent.

La idea no era aquesta, havíem vist Tracks de La Seu, ens encaixava ja que teníem un únic hotel, no s’havien de moure bosses i això permetia fer 4 dies, però si algú volia venir només 3 dies o el cap de setmana, era factible i ens permetia a tots pedalar plegats i compartir la cervesa a la tarda.

Ho vàrem deixar estar perquè el preu era desorbitant, era entre 500 i 600 euros per persona en un hotel que directament a la seva web costava molt menys de la meitat, es a dir, només per passar-nos el track havíem de pagar uns 250€ a 280€, ho vàrem trobar un robatori i vàrem fer canvi de plans.

El Xavi va dir de fer quelcom per Tremp que hi ha Territori Lo Podall, un grup de gent que ha treballat rutes molt maques i divertides d’enduro, amb 4 nivells, com les pistes d’esquí, verd el més senzill, després blau, vermell i negre les més complicades.

Ens va encaixar i vàrem reservar a l’hotel Segle XX, el Xavi ja hi havia estat i ens quadrava tot, podíem deixar les bicis en un garatge, els elèctrics podien carregar i els preus rondaven entre els 50€ per una habitació doble a 72€ una d’individual amb mitja pensió, a més tenen piscina, cosa que hem aprofitat.

Ja teníem clars els dies, de divendres 6 al dilluns 9 de juny, que era festa a Barcelona o donava marge perquè pogués venir més gent.

El dijous 5 al vespre ens plantem a Tremp el Sergi, el Germán, l’Isma i jo.

L’Isma esta preparant un Pedals de Foc Non-Stop que farà en 3 setmanes, son 230km amb 6mil metres de desnivell positiu, es a dir, està fort com el vinagre.

Sopem a l’hotel, petem la xerrada i ens fiquem al llit que devien ser quarts d’onze del vespre.

Dia1, Territori Lo Podall

Ens llevem, esmorzem a l’hotel, un bufet just però correcte i sortim que eren entre una cosa i l’altre dos quarts de deu del matí, un pel tard.

El Robert ens havia preparat una ruta, modificant la Megatampanada 2025 que va fer fa un parell de setmanes, ell venia el vespre.

Sortim de l’hotel i anem a buscar l’inici del track, ens perdem uns metres per descomptat fins que trobem l’inici i comencem baixant, per planejar un pel i anar cap a la dreta, passar per sota d’un pont del tren i enfilar un corriol de pujada forta que planeja seguidament.

Està marcada com a Jordan’s track, no es gaire llarga, uns 700 metres, però ja comencem a tastar la zona.

Després entrem en una esplanada i creuem el riu varies vegades, per encarar un corriol que voreja el riu i que va picant de pujada.

Per descomptat ens equivoquem, rectifiquem endarrere i seguim el corriol que ens deixa en una pista que pica amunt, al final pica més i acaba abruptament després d’un revolt a la dreta amb la pista molt trencada de reguerots.

Ens reagrupem i aquí comença la primera del dia, entrem a l’Afganistrail, primer de pujada i planejant i després la deixem a l’esquerre i entrem a l’Esquedant Serengueti, una trialera de DH molt bèstia, si més no aèria i estreta, molt maca i divertida.

Dels 4 que hem sortit sóc el que millor baixa, per tan m’hi encigalo sense pensar-hi gaire, i es d’aquelles baixades que no t’ho pots pensar, si no t’ho creus d’entrada, millor fer peu i baixar-la caminant.

Els espero a la part més planera, darrera meu baixa l’Isma i després el Sergi que rellisca i cau a la últim revolt a l’esquerra.

El veig caure, crec que no s’ha fet res, l’Isma corre endarrere a per ell, s’aixeca, col·loca bé la bici i camina fins on estic jo amb la bici de l’Isma.

El Germán baixa a peu, no se la juga.

Tot bé, cap problema greu, unes rascadetes petites i un mal a la mà esquerre que li molesta molt, però que el Jaume que ve a la tarda li durà una “muñequera” i amb això farà la resta dels 4 dies.

Adrecem la tija telescòpica de la Orbea Oix del Sergi que s’havia doblegat amb un cop a la cama i seguim per la White Line +, primer planejant i després pujant un pel.

Es una trialera exigent, que no et deixa descansar, hi ha pedres i has d’anar pitjant fort les cames, però en cap moment tens la sensació de poder descansar de cames.

Pugem, planegem i baixem per un corriol molt divertit i menys perillós del d’abans.

Ens reagrupem de nou en un camp i pugem amunt per trobar-nos amb una pista que fem a l’esquerre, aquí comença la segona pujada forta del dia.

Es una pujada d’un parell de quilòmetres, que al principi i al final es per pista, però amb un mal grip i amb molta calor, la part del mig es fa per corriol i fent zetes es fa més amena, ens surten desnivells per sobre de l’11%.

L’Isma i el Sergi van primers, no els puc agafar.

Jo personalment en algun punt penso de fer peu i caminar, fins els nassos de la pujada, però al final no paro i arribo a dalt de tot on parem sota d’un arbre per descansar una estona.

El Germán arriba destrossat una estona més tard, va molt mort.

Aquest tros s’anomena “la pujada de la muerte”, i entenc perfectament perquè li han posat aquest nom, es realment asquerosa, 2km amb 190 metres de desnivell però amb un grip molt dolent i res d’ombra.

Un cop al cim, ja mig recuperats, anem a l’esquerre, tornarem pel mateix lloc, anem a una mena de circuit que li diuen Cantamoixons XCO desde Sisquet.

Es un circuit que està marcat amb uns fils blancs que pugen i baixen, com si fos un circuit de BMX però obert, amb algun pont per passar per sobre i tot revolt amb peralte per poder passar ràpid, es fa bé i es divertit, son uns 4 quilòmetres en total, amb un pel de desnivell, tan de pujada com de baixada.

Tornem pel mateix lloc i seguim la pista recta deixant allà on havíem esperat el Germán a la dreta, fins trobat l’entrada de l’Escalopendra.

L’Escalopendra es una altre trialera de baixada molt maca, molt ràpida amb algun punt curiós d’anar amb més cura del normal, però que la gaudim tots molt, l’Isma en queda enamorat.

Després seguim baixant per una pista, els últims metres els hem fet de pujada una estona abans i no ens n’adonem fins trobar un desviament a l’esquerre que ens dur a Talarm poble.

Hi ha una font d’aigua no controlada, es a dir no clorada, que ens salva la vida, aigua fresca i bona.

Preguntem a una persona que passava pel poble si hi ha algun lloc on fer un mos i no trobem res obert, tots els restaurants i bars tancats, però no de cap de setmana, tancats per sempre i de fa temps.

Mitja volta, anem davant la font, hi ha una placeta amb arbres i unes taules i allà reposem una estona mentre mengem unes barretes.

Aprofitem per escriure al Fer, la Oix del Sergi li ha saltat un cargol, s’ha adonat baixant de l’Escalopendra.

Hi ha un cargol molt fi, com a molt 3 mil·límetres que passa per l’eix del basculant a l’alçada de l’amortidor de darrera, aquest cargol s’ha trencat i ha sortit i el Sergi ha notat que li rascava la cama.

Hem buscar el que i sembla que es una peça que no té una funció important, segurament per ajustar alguna cosa de l’amortidor de darrera, però que no impedeix seguir pedalant.

Ens posem en marxa de nou, i baixem per una trialera que baixa per darrera de la font de Talarn i que ens deixa a la carretera que puja cap a l’ermita de Santa Engràcia.

Son 6.6km de carretera de pujada amb un desnivell d’uns 500 metres, que ens costa de fer una eternitat.

El Sergi i l’Isma van com uns animals a la carretera, els hi agrada, jo vaig més lent, al meu ritme i el Germán va al darrera.

L’Isma que ha d’entrenar, arriba a dalt amb el Sergi i fa mitja volta, torna a buscar el Germán per pujar plegats.

Arribo al cim i em trobo el Sergi assegut sota un arbre, jo també m’hi poso esperant la resta.

L’Isma arriba sol, ens diu que en un punt que fas una drecera a la carretera i agafes un punt de pista de pujada, el Germán a decidit no pujar més i agafar una drecera per anar a mitja baixada de la que ens toca ara, les Roques Pelades.

Encarem Roques Pelades, comença pujant, després planeja i després comença una baixada espectacular.

Es diu Roques Pelades, perquè hi ha roques molt grosses que estan marcades amb una línia blanca a sobre i t’indica per on baixar, ja que no es veu la sortida de grosses que son.

Es una trialera brutal, aquesta gent de Lo Podall en saben molt, ho tenen molt ben muntat, totes les baixades estan treballades, no et trobes cap cosa que no hi ha de ser, si tens el nivell que toca, pots baixar per tot arreu, increïble.

Trobo el Germán sota d’un arbre a l’ombra just a l’inici de la Riris Rock, allà ens reagrupem i seguim baixant tots plegats per les Roques pelades.

Just abans d’un desviament on hi pots agafar altres tracks de baixada hi ha una pedra molt grossa que no veus on acaba, veus que entres però no veus la sortida fins que ja estàs baixant, t’ho has de creure, però es espectacular.

Dins just passada la pedra grossa, el Germán cau, li pica amb el pedal a una pedra i surt per davant, es dona un cop al lateral esquerre, es queixa de mal, però no sembla tenir res trencat.

Seguim baixant a ritme més tranquil, el Sergi ha caigut al final de l’Afganistrail i el Germán ara fa un moment.

En un moment donat hi ha una pujada que no podem fer cap de nosaltres, entre mig de 2 pedres grosses i després hi ha un punt de guaita on es veu el pantà de Sant Antoni, unes vistes aèries increïbles, parem a fer un parell de fotos i a gaudir de les vistes.

Ens trobem el desviament i anem a l’esquerre, deixem Roques Pelades per pujar un pel i baixar pels Escorpins Only DH, una trialera de baixada brutal, un pel més dura que Roques Pelades, que té 3 o 4 punts on tens un cartell de perill i una alternativa, la pega es que et dona 2 opcions i no et diu quina es la més factible i quina no, l’encerto amb 3 la quarta faig peu, s’ha d’anar molt convençut per fer-la aquesta.

Baixem Escorpins Only DH, la part final es molt més factible i ens trobem amb el final de la Valkiries, que farem l’últim dia.

El Sergi i el Germán agafen carretera per anar cap a Tremp, no van fins i estan farts de tanta trialera, l’Isma i jo seguim el track, que entenc que es una tornada clàssica, perquè la fem 3 dies dels 4 que hem pedalat per la zona.

Es un corriol factible amb un parell de punts delicats al principi que et duen allà on hem començat la ruta, son uns 6 quilòmetres en total i ens duen a Tremp, des d’allà cap a l’hotel.

En total m’han sortit 46,29km que he fet amb 4h 17m en moviment, en total 6h 47m a una mitja de 10,8km/h amb un desnivell positiu de 1478 metres  i 1455 metres de negatius. El track deia uns 1200 metres, es a dir, el track estava mig retallat amb l’Strava, que s’ha equivocat amb l’IVA, ens han afegit un 21% real 😂 La cadència mitja de 68 rpm, la potència mitja de 154W, la màxima de 756W, el consum energètic de 2784 calories, la mitja cardíaca de 134 ppm que és el meu 80% i la màxima de 167 ppm que és el meu 99%. De Training Effect un 4.8 sobre 5 d’aeròbic i un 2.3 sobre 5 d’anaeròbic, el nivell d’Stamina just, un 44%, malament perquè el Garmin em deia 56 hores per recuperar el cor. La temperatura molt alta, mitja de 31,7 graus amb un pic de 42 i la mínima de 21 graus, molta calor.

20250606_092541

Image 1 of 18