Tag Archives: oval
Viladellops, Pic de l’Àliga i tornada
No era la idea principal, avui volia anar fins a l’Ordal, per Les Gunyoles, tornar per Vallirana i baixar cap a Olesa de Bonesvalls, surten 65km amb 1000 metres de desnivell, es una ruta factible de fer amb gravel, i relativament ràpida, però hem fet canvi de plans.
Havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, creia que estaria jo sol, però hi havia en Josep Maria, que fa dies que no surt per problemes físics.
Hem anat cap a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat amb el Santi, la resta han dit que no podien.
M’ha costat molt poder seguir el ritme d’en Josep Maria, i no es que anés a ritme bo, era que el meu cos no estava en condicions.
Ahir vàrem sortir a fer una cervesa amb uns amics i vàrem acabar sopant, massa cervesa i vi, i em ficava al llit tard.
No he dormit bé i el Garmin m’ho ha recordat quan m’he llevat, m’ha dit que no estava per entrenar avui, que havia dormit poc i malament i no havia descansat.
Li he fet un cas relatiu, però tenia segueix llegint [...]
Ermita de Bell-lloc amb en Joan Manel
Aquesta setmana passada vàrem quedar amb en Joan Manel que fariem l’Ermita de Bell-lloc, aquest matí a les 7:45 estava a la porta de casa, hem sortit d’hivern, tot i que no feia el fred que feia ahir, cap a Llívia, per Caldegas.
Des de casa cap a l’estació de tren d’Osseja, després baixada per pista primer i per corriol després fins creuar la carretera que va de Bourg Madame a Err, i per una carretera interna de poc transit i un sol carril fins a Caldegas primer, Onzes després i per un corriol estret cap a Llívia.
Hem creuat Llívia i hem agafat una pista que puja cap a Angostrine.
Aquesta part era nova per en Joan Manel, des de Osseja fins a Angostrine.
LA pujada es factible, però hi ha uns 50 a 80 metres d’un revolt trencat, inclinat i amb poc grip que fan que la pujada sigui més dura del que sembla d’inici i de final.
A partir d’Angostrine es camí conegut, l’havíem fet plegats, m’ho va ensenyar ell, tot i que vaig fer-la amb un Traks de Cerdanya segueix llegint [...]
Estació d’esquí de Puigmal 2900
Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900.
Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any.
He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike.
La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt.
He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera.
He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació segueix llegint [...]
Molt d’hora avui, amb llum artificial
A les 9 havia d’estar davant de l’ordinador per una reunió, però volia sortir a fer quelcom, així que he sortit d’hora, fosc i amb llum, faltaven uns 10 minuts per les 7 del matí.
He marxat cap al polígon Mas Alba amb la Niner Jet9RDO, tranqui, ja que hi havia transit i no duia llum a darrera.
La pujada del Collet de la Fita la he fet a fosques per complert, al arribar al pàrquing ha començat a clarejar, he anat cap al mirador dels caçadors i es veia un vermell rogent a l’horitzó espectacular, del sort naixent i els núvols.
He baixat pels Holandesos i la Casa Nova cap a Jafra, baixat pel corriol de darrera, el que comença pel pàrquing fins a la pista que ve de la Fassina cap a Quatre Camins, amunt cap als Masets de Dalt.
Al arribar al pi gros dels Masets, a l’esquerre, després de la cadena, per la trialera amunt.
He comés un error pujant i he hagut de fer peu, ja que he parat, foto de rigor, el llum ja el duia parat des de la casa nova, ja hi havia segueix llegint [...]
Xispejant, però he sortit
Avui havia d’estar dutxat i llest cap a les 9 del mati, he volgut sortir a fer quelcom d’hora.
Inicialment havíem quedat que l’Adolf vindria una estona i en Joan Manel també, ells seguirien i jo faria mitja volta, però al final, l’Adolf li ha fet mandra pel fred i per la pluja i en Joan Manel per la pluja m’ha fet un whatsapp i ha abandonat.
Jo tenia una hora, he pensat que molt seria que plogués massa, he sortit que faltaven 20 minuts per les 8 del matí, cap al llac, xispejant, que no plovent molt.
D’allà, per carretera cap al pàrquing de Palau de Cerdanya i amunt per la pista.
La part més molla ja estat la part de carretera fins el càmping, la pujada per pista, estava moll, però no pas com per tenir fang i al ser pujada, l’aigua ha anat baixant i no he trobat gaire problema.
He sortit d’hivern i amb una jaqueta fina que tinc per quan neva poc i plou poc, bé, però massa calor, la temperatura ha estat molt més alta que ahir divendres.
Pista segueix llegint [...]
Refu de Nahuja ja d’hivern
Aquest matí he sortit ja d’hivern, fa fred a la muntanya.
Tenia una horeta, s’ha de treballar, així que he sortit a les 8 del matí de casa, un pel tard, però tenia al cap fer una hora o una hora i poc.
Carrer amunt cap a les antenes, les que hi ha al final del poble, quan comença ja la muntanya.
A partir de la part de muntanya, es pista, va fent zetes i vas agafant desnivell, surten uns 500 metres de desnivell positiu en uns 6,5km.
La temperatura ha anat baixant i per sobre de 1700 metres estava sota zero, i feia ja estona.
He parat a fer la foto de rigor just passar el tancat elèctric, hi havia una vaca que em mirava estranyada, quan m’hi he apropat, ha marxat corrent en sentit contrari.
La vista, espectacular.
Neu als cims de les muntanyes a la banda andorrana i a la banda catalana tot núvol i tapat.
Baixada cap al Refu de Nahuja per pista, he trobat un cavall negre molt gros just davant del Refu, ni s’ha immutat quan he passat per davant.
Baixada segueix llegint [...]
De trialeres a Muerte 😃
Aquest matí hem quedat a les 7.30 al Caprabo, confirmats el Santi i jo, i he tingut clar que el Pedro també vindria, i així ha estat.
En Joan Manel volia sortir amb carretera i en Josep Maria va dir que seria baixa, suposo que devia col·laborar amb el Triatló de Sitges avui, el Fer tenia partit amistós fora de la zona.
Com que érem 3 que ens agraden les trialeres, vaig proposar fer sortida de trialeres i així ho hem fet.
Hem pujat la Fita, tan el Pedro com el Santi amb bicis elèctriques, jo amb la meva Niner Jet9RDO, hem anat cap a les “basures” i d’allà cap a la Trinitat.
Des de la Trinitat hem baixat la trialera que va a Vallcarca.
El Pedro no l’havia feta mai.
Està millor del que la recordava, però els revolts tan tancats, a mi, em costen i he hagut de fer peu 3 o 4 cops a l’hora de girar.
Un cop a baix a la cimentera, hem pujat cap a Campdasens i un cop a Can Lluçà, ja de tornada, hem agafat el GR, la trialera que baixa al poble de Garraf.
Es segueix llegint [...]
De nou amb la Jet9RDO
Ara fa 3 setmanes que no he sortit amb la Niner, tenia la Jet9RDO en “reparació”.
La última vegada que vaig sortir, un diumenge, feia un soroll que no era normal, vaig mirar-ho a casa i era el pedalier, vaig mirar de posar-hi greix, però quan giraves el rodament amb els dits, era com si tingués sorra a dins.
Aprofitant, vaig canviar el neumàtic de darrera, que estava un pel just i duia el forat que li vaig fer a la sortida llarga aquest any, amb 1000 quilòmetres ja podia canviar-lo.
Duia un 2.25 i li he muntat un 2.3, un WTB Vigilante, el mateix que duc a davant, no per res, sinó perquè en tenia un a casa, per tan, més fàcil.
No li vaig posar líquid fins ahir, muntat i tot nou i no perd, tubelitzat de nou, vàlvula nova, tot perfecte.
Vaig apropar-me a veure el Fer a BikeIT i em vaig endur un pedalier nou, un Rotor BB30 pel quadre que tinc i el potènciometre 2InPower que duc, i duia una eina de plàstic dur per desmuntar el pedalier.
Jo que sóc un “campeón”, segueix llegint [...]
Curteta al Refu Nahuja
Aquest matí he fet una sortideta curteta, no tenia intenció de sortir, però com que demà segurament no surti i donen pluja la resta de la setmana, he pujat fins al Refu de Nahuja i he tornat buscar corriols.
Sense pressa, faltaven 5 minuts per dos quarts de nou del matí, he encarat la pujada a les antenes, cap a Nahuja.
Avui he fet, no ho havia fet mai, la drecera que hi ha a l’últim revolt, es un carrer mal asfaltat i només en part que puja amb bastanta inclinació, té un desnivell interessant, però amb el 26 a davant i el 50 a darrera que duc a la Fatbike, es pot pujar quasi qualsevol cosa.
Un cop a dalt, a la banda de pista, he mirat d’anar marcant ritme per veure si arribava al cim, just on hi ha el tancat elèctric amb bon temps, i si, he pitjat el Lap del Garmin amb 42m 06s, que es un molt bon temps, i encara més amb la Fatbike.
Després del tancat, foto de rigor i baixada cap al Refu de Nahuja, a bon ritme, els Formula Cura que li he muntat son espectaculars.
Després segueix llegint [...]
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Aquest matí havíem quedat l’Albert i jo per anar fina a l’Ermita de Bell-lloc, aquesta ruta no l’havia fet ell.
Hem quedat a les 8 del matí, hem sortit uns minuts més tard, encarant l’estació de tren i després per la carretera, just passar per sota del pont de la via del tren, a l’esquerre hi ha una pista que baixa i que es converteix en un corriol més endavant i que després de pujar i creuar la carretera et deixa a Caldegas.
Des de Caldegas fins a Onzés per carretera, que son uns 200 metres i per un camí estret que voreja el riu vas fins a Llívia.
A Llívia ens hem embolicat i hem fet un pel de volta, un parell de carrers més del compte, fins que hem trobat la pista que puja a Angoustrine.
La pista es còmoda fins arribar a unes vinyes que hi ha, després hi ha una pujada molt trencada i que es difícil de fer i que acaba amb un corriol estret que et dur planejant fins a Angoustrine.
Entrem al poble i ràpidament trobem una rotonda, a l’esquerre segueix llegint [...]