Avui dia de la revetlla de Sant Joan hem quedat per sortir amb bici, a les 7:30 al Caprabo, alguna cosa per estar de tornada a les 11:00 com a molt tard.

Ahir al vespre vaig veure amb en Josep Maria que va confirmar.

Faltaven 5 minuts per dos quarts de vuit que estava al Caprabo, a aparegut el Santi i ha trucat el Damià, que segons la ruta venia, li he dit que fariem Les Gunyoles, que es pistera i a ell li va.

En Josep Maria ha aparegut al cap d’uns minuts i el Damià que passaven pocs minuts de dos quarts de vuit.

Hem encarat les Casetes d’en Portacreu per anar fins a Can Lloses i per carretera cap al Mas d’en Giralt, allà per pista i a l’esquerre, creuant la riera i pujant fins a l’entrada de Mas Milà.

Avui l’he pujat, m’he hagut de posar dempeus l’últim metre i mig, però l’he pogut fer sencera fins a la carretera.

El Damià ha entrat a Mas Milà per carretera, el Santi, en Josep Maria i jo per la trialera que puja recte i que va a parar a la banda del pont, on hem trobat el Damià i hem seguit creuant la urbanització camí de Viladellops.

Hem fet tots els corriols possibles per evitar pista, son de pujada i de baixada senzills, fa que tot sigui més lent, però més explosiu també.

Sense arribar a Viladellops he anat ja per pista fins a Can Trabal i després pel sender que puja a la dreta fins el dipòsit d’aigua.

Baixada, creuar la carretera de Daltmar a Moja i cap a l’Arboçar de Dalt.

Hem creuat el poble i llavors toca la pujada forta del dia, es per pista, però la pujada que et dur a sobre de Gunyoles té un desnivell interessant i el grip no es el millor, però es fa tota, sense cap problema.

Fa pujar el pols cardíac, que ja es qüestió de que pugi, per això sortim els caps de setmana.

Un cop a dalt, al pla, ens hem reagrupat i fet la foto de rigor per baixar cap a Les Gunyoles, però sense arribar-hi, agafant la trialera que hi ha a mà dreta que et deixa a la pista que agafarem de tornada ja.

La tornada es ràpida, aquí es on el Damià ha gaudit més, es el seu terreny, ràpid i per pista, es posa davant i no el pots seguir.

Just abans d’arribar a la casa de pedra seca, hi ha una trialereta interessant a la dreta, es una drecera, que bàsicament retalla uns 50 metres.

El Damià anava al davant, ha vist que ens hi ficàvem i en comptes de seguir recte, que es el que hem pensat, ha fet endarrere per veure per on havíem baixat.

No l’hagués feta la trialera, es un punt massa per ell, i per això, tan bon punt hem aparegut a l’altra banda, hem pensat que l’havíem passat.

Hem parat i hem esperat, no ha a aparegut. Hem cridat “Damià” fort varies vegades i res de res, així que hem pensat que havia fet via davant nostre, hem seguit pedalant i hem parat a la carretera d’Olivella, just abans de Can Suriol.

No hi era, l’hem trucat i ens ha dit que havia anat endarrere a trobar-nos i que no ens havia vist, li hem dit que estàvem esperant-lo a la carreta d’Olivella, ha seguit endavant i ens hem trobat al cap d’un parell de minuts.

Ha rebut una trucada, de feina, i ha decidit tornar per carretera, tampoc anava gaire fi de desnivell de pujada, així que el Santi, en Josep Maria i jo hem seguit sense ell, pel sender que voreja la riera fins al camp de futbol de Mas Milà.

Després del camp de futbol hem trobat una parella d’elèctrics que tenien problemes mecànics, un havia punxat, no duia càmera, anava tubeless però sense líquid, li ha posat el líquid quan ha punxat, un pel estrany tot.

Els hi hem fet un cop de mà, hem aconseguit inflar la roda i els hem deixat, hem seguit fins a Can Giralt i després per carretera fins arribar al pont.

Sense creuar el pont de la riera, hem anat a la dreta, hi ha un corriol que he fet un cop sol i un cop amb en Joan Manel fa temps, però no havia fet mai amb en Josep Maria ni amb el Santi.

Es un corriol que va per la riera un tros i la resta la voreja que et deixa a Can Lloses.

La part final es dura de nassos, hi ha una pujada exigent que té esglaons i lloses de pedra, es pot fer, es més, es el tercer cop que la faig i la primera que la he fet sencera fins a la carretera, això si, amb el cor que em sortia per la boca.

En Josep Maria venia al darrera i m’ha dit que el Santi ha hagut de parar a canviar la bateria, li ha dit que féssim via, hem seguit sense ell.

La tornada la de rigor, des de Can Lloses, tal i com hem fet a l’anada cap a Sitges, però jo a l’alçada de les Casetes d’en Portacreu he tornat per la dreta, cap a Les Torres, Vallpineda, Can Bruguera, Santa Bàrbara i pel passeig fins a casa, en Josep Maria ha pujat fins el polígon Mas Alba i cap a casa.

En total m’han sortit 47,27km que he fet amb 2h 54m a una mitja de 16,3km/h amb un desnivell positiu de 883 metres i negatiu de 890 metres, una cadència mitja de 75 rpm, una potència mitja de 185W, una màxima de 976W, una mitja cardíaca de 131 ppm que és el meu 72% i una màxima de 163 ppm que és el meu 90%, un consum energètic de 2204 calories i temperatura perfecte, 19 graus de mitja i 17 de mínima, però núvol, ha plogut aquesta nit, però a Sitges, no hem trobat res moll des de Ribes cap a Vilafranca.

Aquí us deixo el track d’avui

Total distance: 47816 m
Total climbing: 1002 m
Total descent: -1011 m
Download file: 23_06_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix