He sortit sol, ho sabia, vaig fer missatge al grup, però no hi ha ningú que hagi contestat, a part d’en Josep Maria per dir que no podia per un problema familiar.

Igualment a les 7.30 estava al Caprabo, a les 7:32 he sortit cap a Sant Pere de Ribes, a les 7:50 estava a la plaça de la Vila, a les 7.52 he marxat cap a Vilanova, cap a l’antiga Mahle.

Al anar sol, el ritme es diferent, no haig d’esperar i habitualment el ritme es un pel més àgil que quan anem amb grup, el més lent sempre marca el ritme, i no es un problema, es així i punt.

Un cop a la Masia d’en Cabanyes he anat a la dreta per pujar per un corriol que estem fent últimament i que et deixa a la pista que puja cap al Mas de l’Artis, però abans d’arribar al mas, a l’esquerre puja un camí que et deixa amb un corriol de pujada, molt interessant i acaba a l’inici de la part asfaltada de la pujada als Balcons de Vilanova.

Aquí m’he trobat un parell de ciclistes elèctrics, amb una edat, més o menys com la meva crec ☹ però que es he atrapat pujant la trialera i a la part planera i un pel de baixada, m’han fet un tap i no els he pogut passar.

Han parat just a l’inici de la pujada dels Balcons.

La pujada es horrible, la odio, no aporta res, es desnivell amb paviment de ciment, no té cap gràcia, però no hi ha més remei, es la via més ràpida per arribar on havia d’arribar.

A l’inici de la pujada dels Balcons duia una hora i pocs segons.

Abans de començar a pujar la part encimentada que va a la Casa Alta, a l’esquerre, hi ha un corriol que baixa amb molta pedra, es el que he agafat per anar cap al Pantà de Foix.

La baixada es interessant, sobretot al principi, que hi ha molta pedra solta.

Després planeja i de cop a la dreta, hi ha una pujada que es com una paret i amb poc grip, es tècnica, curta, pot tenir potser 10 metres, però no es fàcil de fer.

Avui l’he feta sencera, segon pinyó i dempeus buscant on posar la roda de davant, tan el primer tros com el segon, he pujat ambdós trossos, molt content, no sempre la puc pujar.

Això si, el cor em sortia per la boca, amb el pols al màxim, si més no per sensacions.

A partir d’aquí es puja un pel més i es baixa per una pista que al principi està molt trencada fins empalmar amb una pista més ample i còmoda que et baixa a la carretera del Pantà de Foix.

Aquí duia 1h 26m, quan he començat a pujar cap al pantà pel corriol de rigor.

He vist l’aigua del pantà amb una hora i mitja, passaven uns segons.

Tot molt humit i al pantà, tot i que està un pel baix, hi ha força aigua, m’he sorprès per això.

La volta al pantà es per l’únic corriol que el voreja, he parat a fer la foto de rigor quan he vist la oportunitat i seguim.

Sortim del pantà, un pel de res de carretera i comencem a pujar cap a Torrelletes.

Aquesta pujada es dura, bàsicament perquè es llarga i vas agafant desnivell constant, però no ho sembla, el cos si que ho nota.

Entrava a Torrelletes amb 2 hores.

He sortit per dalt del poble, com sempre.

Al corriol que hi ha abans de trobar la pista, m’he trobat de cara un ciclista elèctric amb casc integral, ha parat per deixar-me passar, li he agraït.

A la pista, de cara una colla de ciclistes, tots de curt, jo he sortit d’hivern del tot, en algun punt 2 graus i uns metres més endavant 8, però amb molta humitat.

M’he “venido arriba” i m’he encigalat amb la trialera bestia que hi ha de baixada, estava seca, cap problema, un pel molla es perillosa, ja que la llosa gran del final, rellisca molt. Ja l’he tastada un cop, i un altre de pels 😉

A partir d’aquí, pujada constant cap a la Casa Alta.

He baixat un pel el ritme sense voler-ho, el cos estava cansat.

M’han passat un parell de ciclistes amb bicis XC dobles, era com si ells anessin elèctrics i jo no, m’han passat com unes “bales”, molt ràpids.

No estic tan fort, vaig fent i em mantinc, excuses les que vulguem, edat, pes, forma física, però en el fons… excuses 😂

Un cop a la Casa Alta, que no hi arribes, pista amunt per baixar la pista encimentada i a l’esquerre cap al Fondo de les Oliveres.

He baixat per la trialera del revolt de bon inici, un pel humida, m’he vist amb cor menys quan m’hi he posat i he vist que estaven les pedres humides, l’he baixat, però un pel cagat, s’ha de reconèixer.

La resta del Fondo de les Oliveres, bé, com sempre, es baixa bé.

Al final, a la pista que puja de Vilanova cap al Mas de l’Artis, i que he fet una estona abans, avall.

Al primer desviament a la dreta m’hi he ficat, hi ha un corriol que té una entrada interessant, si no l’has fet mai, fas peu, si l’has fet, t’ho creus i habitualment te’n surts.

Acabes de nou a la pista i tornada per la Masia d’en Cabanyes i l’antiga Mahle, el mateix camí que he fet d’anada, però m’he desviat a la dreta cap a l’antic Casino de Barcelona, per anar cap a l’hospital Sant Camil primer, després Puigmoltó i tornar cap a Sitges per la riera de Rocamar, passeig de la Rivera i cap a casa.

En total m’han sortit 53,48km que he fet amb 3h 19m, faltaven 8 minuts per les 11 del matí, perfecte. La mitja de 16,1km/h, no està malament. El desnivell de 939 metres positius i 951 de negatius, la cadència mitja de 73 rpm, la potència mitja de 187W i la màxima de 795W, la mitja cardíaca de 136 ppm que és el meu 76% i la màxima de 168 ppm que és el meu 94%, avui em diu que he treballat, 4.8 sobre 5 d’aeròbic i 2.6 sobre 5 d’anaeròbic, el Garmin em diu 72 hores per estar complertament recuperat. El consum energètic de 2545 calories i la temperatura alta, 2 graus de mínima, 9 de mitja i 21 de màxima, es molt per ser inicis de febrer.

Aquí us deixo el track d’avui

Total distance: 53851 m
Total climbing: 1027 m
Total descent: -1037 m
Download file: 04_02_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix