Volta a Can Mitjans, de nou

Aquest matí molt fred de diumenge hem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 7:50 a Can Lloses.

A les 7:30 estàvem al Caprabo el Pedro i jo, en Josep Maria va dir-me ahir que el vaig trobar pel carrer que no vindria, s’havia fet mal a la mà la última baixada d’esquí dels nadals.

Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, hi havia més llum que el diumenge de la setmana passada, que era molt fosc.

Avui teòricament hi havia lluna plena a aquesta hora, però la lluna havia desaparegut ja, però es veia camí.

Hem arribat a Can Lloses i han aparegut el Jorge i el Santi.

En Joan Manel no ha vingut, estrany, però m’ha fet un missatge d’hora que no es trobava bé.

Tenia al cap una altre ruta, però com que el grupet d’avui érem “trialeros” durs, jo sóc el més fluix de nivell, he plantejat repetir la volta a Can Mitjans com vàrem fer el diumenge passat, hi ha un parell de trialeres noves pel Pedro i el Jorge.

Hem anat per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt i per la pista primer i pel corriol marcat amb un GR després fins el camp de futbol de Mas Milà.

Seguidament pel corriol que voreja la carretera cap a Can Suriol.

El Jorge ha caigut i no s’ha fet res però es podria haver fet molt mal a la pujada que hi ha curteta i amb inclinació, just abans d’arribar al pou de glaç que cau a mà esquerre camí de Can Suriol, en un punt estret.

A mitja pujada ha canviat de marxa i el canvi li ha fet saltar la cadena per la part de dins cap els pinyons, s’ha trobat de cop sense tracció i ha caigut a mà esquerre, amb la mà mal posada.

Inicialment s’ha queixat d’haver-se doblegat un dit.

Hem parat uns segons mentre es recuperava i ha ajustat el desviador per la part de dins, perquè no saltés la cadena.

Mentre jo he inflat la roda de darrera, el dimarts quan vaig sortir devia punxar, vaig arribar a casa a menys d’un BAR, ahir al vespre vaig inflar i avui estava bé al sortir de casa, però ha perdut molt i li he posat aire amb la manxa de mà, no ha perdut més en tota la ruta.

Hem seguit corriol primer i pista després amunt cap a Can Suriol.

Uns metres de carretera i entrada a la dreta per agafar la pista que va cap a Les Gunyoles.

S’ha de vigilar en obrir i tancar bé els tancat elèctrics.

No he passat fred enlloc, però avui en feia, m’ha arribat a marcat aquí 5 graus negatius, que es fred per ser el Garraf.

La roba que duc, la última que hem ens hem fet, el kit d’hivern es espectacular. Duc una samarreta de màniga curta a sota, una samarreta de tirants típica de dur a sota, del Decathlon de rigor i res més i tot i anar molta estona amb temperatures negatives, de fred res de res.

Hem anat fent entre pujades i baixades, per cert molt bonic, tot blanc, la rosada s’havia glaçat per la temperatura i el paisatge als matins es realment espectacular.

Un cop hem passat el segon tancat, que té una cadena al mateix punt, hem seguit recte per pista i al primer creuament a la dreta, cap a Can Mitjans.

La pujada es constant, però va pujant i sembla que no però pica.

Un cop hem arribat a Can Mitjans, sense parar he deixat pas al Pedro i al Jorge, el Santi ha fet una parada tècnica i ens hem tirat avall per la trialera.

El Pedro hi ha hagut un punt que ha marxat recte, no ha caigut, però diu que aquesta bici li costa més de girar que la que tenia abans.

La baixada esta molt bé, es maca, té un punt de nivell si vas ràpid, però no li veig, si més no jo, cap perill.

A la part baixa es planeja, molt humit, algun toll d’aigua i al creuament a la dreta amunt, pujada curta però intensa per empalmar amb el corriol principal un cop planeja a dalt de tot i seguir-lo.

Baixa i va vorejant la riera durant molta estona.

Tot molt blanc, seguíem amb temperatures molt fredes, sota zero i amb el blanc d’haver-se glaçat la rosada.

Hem anat a parar a la pista de Can Grau a Olesa de Bonesvalls i no hem esperat.

Dic esperat perquè el Santi no l’hem vist, però com que va elèctric i la ruta la vàrem fer el diumenge passat amb ell, hem pensat que ja ens atraparia.

Sense donar-li massa ràpid, només perquè ens anés atrapant, hem anat fent via cap a Olesa de Bonesvalls, i al arribar a la part asfaltada, cap a la carretera principal, allà si que l’hem esperat.

Ha aparegut passat uns segons, no crec que hagi arribat a 2 minuts.

Corriol a mà esquerre i tornada cap a Can Mitjans de nou.

L’anada fins el restaurant la he fet anant jo al davant, menys un punt on hem fet peu tots, la resta sobre la bici tan baixades com un parell de pujades interessants que hi ha.

Passat el restaurant hi ha un corriol ràpid que t’acaba deixant en una entrada de la carretera general, es un lloc on si hi ha una averia pararà un cotxe.

Allà he deixat passar el Santi que venia darrera meu uns metres i el Jorge i el Pedro que baixen molt més ràpid que jo, tocava la baixada ràpida i llarga que et deixa a les vinyes de sota de Can Mitjans.

Al principi ens hem trobat 2 ciclistes que pujaven en sentit contrari, el primer ens ha fet lloc i ens ha dit que n’hi venia un segon que l’hem trobat uns metres més endavant, fora de la bici deixant-nos passar.

Al poc el Santi ha parat i ha deixat passar a la resta, suposo que no ho ha vist clar, jo he intentat seguir el Jorge i el Pedro i m’han tret uns metres, van molt ràpid.

Ens hem reagrupat a la part de baix, els hi ha agradat molt la baixada i hem seguit tots 4 cap a les vinyes primer i pujada cap a Can Mitjans després.

Carretera per creuar la urbanització i al mateix punt on hem començat la trialera abans però en sentit mar, pista cap a Santa Susana de baixada.

Hem parat just abans de la cadena per fer-nos la foto de rigor, el mateix punt on vàrem fer la foto la setmana passada.

Baixada per pista i hem agafat l’entrada a la dreta cap al camp llaurat primer i pel corriol que va vorejant la riera fins arribar a la pista de nou.

Al tancat elèctric hem hagut d’esperar el Santi bastant, diu que s’ha colat, no ens ha vist baixant i ha anat cap a Santa Susana, quan s’ha adobat que s’havia equivocat ha fet la volta i li ha costat potser 5 minuts o potser un pel més trobar-nos de nou.

Pista de tornada cap a la carretera d’Olivella i un cop a la carretera hem creuat i pujat per la trialera que hi ha l’arbre caigut.

HE pujat primer i no he pogut pujar ni 2 metres, no he calculat bé i duia 5 pinyons, massa per poder pujar.

Mitja volta mentre pujava el Jorge, el Santi i al final el Pedro, he pujat de nou, aquest cop amb 3 pinyons i quasi fins l’arbre caigut, haig de pujat amb 2 i tampoc he calculat bé.

 La resta d’aquesta pujada em resulta molt dura, tot i que suposo que depèn del ritme.

He anat pujant i he acabat atrapant els altres, el Santi anava al davant.

S’han espavilat quan els hi he demanat, amb un volum de veu com perquè em sentissin bé, que pugessin un pel el ritme.

A la que el Santi ha pujat un pel, la resta hem anat bé, feia de tap.

Un cop a dalt hem anat cap al cementiri d’Olivella per baixar per la trialera que hi ha a sota, la que en Joan Manel li diu el “lavacoches”.

Acabada la trialera hem esperat el Santi que venia un pel retrassat i s’ha acomiadat, marxava cap a casa a deixar l’elèctrica i a sortir una estona amb la Canyon, l’atmosfèrica.

El Pedro, el Jorge i jo hem anat a la dreta, anant a buscar la pista que baixa cap a Mas Milà, agafant el corriol de l’esquerre, el que es un GR i té una cadena al principi i que puja a Can Pere de la Plana.

Aquest corriol també em costa, sobretot a partir de que es gira a l’esquerre, hi ha una pujada curta que em fa baixar un parell de pinyons fins arribar al final un cop ja deixes les vinyes.

Suposo que depès del ritme, però em costa.

Sentia una bicicleta la meu costat tota l’estona, he vist que era el Pedro, el Jorge venia uns quants metres més endarrerit, suposo que no hem pujat a mal ritme.

Baixada cap a darrera de Can Lloses per la granja escola i hem agafat el corriol que voreja la riera amb l’afegit que fem últimament a l’esquerre, el que té la pujada dura que últimament la faig, però de peu amb el segon pinyó posat.

Hem trobat 2 caçadors amb els gossos, ens hem fet els simpàtics, sempre s’ha de fer quan trobes una persona amb una arma a les mans, però ens han contestat bé i aquests si que ho eren de simpàtics, es d’agrair, habitualment no passa amb els caçadors.

La tornada de rigor, pista primer i cap a Sitges per les Casetes d’en Portacreu, on el Jorge s’ha acomiadat per anar cap a casa per Vallpineda i el Pedro i jo hem seguir amunt cap al polígon Mas Alba i cap a casa.

M’he trobat que encara hi havia corredors fent la Mitja Marató de Sitges a aquesta hora, he hagut de fer un parell de voltes per evitar-los i arribar a casa sense emprenyar a ningú.

He parat el GPS amb 48,60km que he fet amb 2h 51m a una mitja de 17km/h, em dona un desnivell positiu de 885 metres i negatiu de 865 (el meu Edge 820 falla d’alçada un 10% a un 15% sempre ☹), una cadència mitja de 74 rpm i una potència de 200W, un pel més alta del normal, habitualment pel Garraf estic entre 194Wi 198W, és bona senyal un bon començament d’any. La potència màxima de 1199W, la mitja cardíaca de 135 ppm que és el meu 78% i màxima de 161 ppm que és el meu 93%, consum energètic de 2053 calories i fred, mínima de 5 graus sota zero, mitja de 2,1 graus durant tota la ruta.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.