Trialera de La Mola

Aquest matí de diumenge hem fet la ruta que no vàrem fer el diumenge passat per culpa meva, el neumàtic de darrera no aguantava l’aire, avui hem baixat la trialera de La Mola.

Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, érem el Pedro, el Santi i jo, el Jorge ha arribat uns minuts tard.

Pujada del Collet de la Fita i en Joan Manel ens esperava a dalt, creia que ja havíem passat per l’hora que era.

He arreglat la roda de darrera posant de nou cinta a la llanta i muntant neumàtic nou, he tornat a muntar un 2.25 Schwalve Nobby Nic en comptes d’un 2.30 WTB Vigilante que duia. Crec que un 2.3 es massa per l’amplada del basculant, d’origen duia un 2.25 i la veritat es que he pujat millor, per la resta més o menys igual que l’altre.

Reagrupats amb en Joan Manel hem anat fins els Holandesos i hem baixat cap a Jafra pel Fondo de les Llenties, hem trobat un caçador, mala època ara, fins el març es el que tindrem.

Des de Jafra pel corriol que surt de darrera del pàrquing fins a la pista de La Fassina als Masets i pujada per la trialera de l’esquerre cap a la pista de Can Pere de la Plana a Quatre Camins.

No he pujat del tot bé, i crec que és perquè duia el neumàtic de darrera a 2 BAR, massa pressió i feia que no tingués bon grip, he relliscat més del normal, no només per la humitat.

Hem anat cap a Quatre Camins i hem encarat el GR5 fins a Can Grau, el “tornillo”.

El Jorge davant, jo darrera seu, la resta darrera meu.

He anat malament ja de bon inici, relliscava de darrera, crec que la pressió, que no l’he tocada fins arribar a Can Grau.

La pujada bé, es dura, treballes musculatura de forma molt explosiva i equilibri, es molt bona per agafar tècnica i massa muscular.

Ens hem reagrupat a Can Grau i cap a la pista que baixa cap a Olesa de Bonesvalls.

El Jorge i jo hem fet la trialera que hi ha just abans de sortir a l’avenc de l’Esquerrà i uns metres més endavant, just abans de començar a pujar per la trialera a la dreta ens hem tornat a reagrupar.

Aquesta vegada pujant no he tingut problemes, amb la pressió més baixa a darrera he anat bé, no he relliscat pas, he pujat bé, com ha de ser.

Després de la trialera tens pujada una estona i alguna baixada fins arribar a una rampa bastant interessant que està un pel trencada, tot i que tinc la sensació que menys que la última vegada que la vàrem fer, l’hem pogut pujar tots sobre la bici i la última vegada no.

No hem parat fins arribar al creuament de La Mola.

Allà mentre esperàvem el Santi, han menjat plàtans tots, jo no i un cop ha aparegut el Santi hem pujat pista amunt fins arribar al Cim de la Mola.

La pujada es més llarga del que sembla, però es per pista i les part més inclinades on pot faltar grip estan encimentades, cap problema.

Hem arribat a dalt i el Santi no apareixia, va elèctric, no hi ha dret, passa d’anar amb grup i ens endarrereix a la resta.

Hem fet les fotos de rigor i hem encarat la baixada per la trialera marcada amb GR.

El Santi primer, que se la coneix i té molta tècnica, el Jorge després, el Pedro i jo, l’últim en Joan Manel que ja tenia clar que caminaria un pel.

Només entrar hi ha una pedra que l’han moguda al mig del camí, grossa i prou mal posada com per no poder passar sense fer peu.

Podríem dir que hi ha 3 parts, la primera des de l’entrada fins una llosa grossa que hi ha on has de passar per l’esquerre, però es bastant bèstia.

Aquí hem fet peu tots menys el Santi Hi ha hagut un punt que el Pedro no s’hi ha vist i l’he passat, aquells punts que te’ls has de creure i si no ho veus clar, millor passar-lo a peu.

La segona part des de la llosa on el Santi ha posat un peu, fins al creuament de corriols baixant, s’ha d’anar pel de l’esquerre, marcat amb un pal i un GR.

Aquest segon es bèstia, però es pot fer sencer sobre la bici, hi ha molta pedra solta grossa, però amb el cul endarrere i creient-t’ho es pot fer, si més no l’he fet sense posar peu.

La part final es més fàcil, primer pedres, però planeja i després uns corriols molt bonics entre mig del bosc i arbres fins arribar al revolt que hi ha just abans o després segons com es miri de l’entrada de la baixada de Santa Susana.

El Pedro i el Jorge no l’havien feta mai, els hi ha agradat. Per ser la primera vegada, has de vigilar, la segona ja es baixa millor.

Hem esperat el Joan Manel que ha arribat de seguida i hem encarat la tornada, cap a Can Grau.

Just uns metres més endavant, a l’entrada de la baixada de Santa Susana el Jorge ha parat, li tenia la roda de darrera sense aire.

Al posar-hi aire s’ha adonat que ha trencat 2 radis baixant, del mateix costat i contigus, no es una trialera per fer amb una bici rígida.

S’ha de dir que el Jorge, que en sap molt, ens ha dit que es la primera trialera del Garraf que l’ha superat, i la roda de darrera de la Canyon ha confirmat el comentari.

Girava bé, així que pressió i cap a Can Grau.

Anava perdent, ha hagut d’inflar varies vegades, però hem anat fent.

A Can Grau el Santi s’ha acomiadat, ha marxat cap a Quatre Camins, volia fer el “tornillo” de baixada, el Jorge amb la roda així no podia, i l’hem acompanyat tots menys el Santi cap a la Plana Novella.

Hem pujat cap al palau per la pista de darrera, la que surt des de la carretera.

El Jorge no podia posar el pinyó gran, els radis li tocaven la cadena i li feien saltar, així que amb cadència baixa i més força de la conte ha anat fent,

Hem entrat de nou al parc natural, ha hagut de tornar a parar per inflar i baixada per pista cap a Jafra, trialera del revolt i tornada cap a Sitges per Can Marcer.

El Pedro i jo hem agafat el camí de l’esquerre de la pujada forta final, ell no la coneixia, a mi m’agrada més que la pujada si vaig amb la AM, amb la Gravel pujo per la pista.

Reagrupats de nou al mirador dels caçadors hem continuat la tornada cap a Sitges.

En Joan Manel s’ha acomiadat al pàrquing del Collet de la Fita, ha marxat cap a casa per Mas Alba i la resta hem baixat cap al Caprabo.

El Pedro i jo per la trialera del revolt, que s’ha de dir que l’he trobada més justa, més difícil, suposo que l’aigua s’ha endut més terra.

Ens hem acomiadat del Pedro a l’institut i el Jorge que ha tardat un pel més en venir, estava inflant la roda i jo ens hem acomiadat a la rotonda d’entrada a Sitges.

He parat el GPS a la porta de casa amb 41,74km que he fet amb 2h 44m a una mitja de 15,2km/h amb un desnivell de 1032 metres, hem de contar que el meu Garmin falla un 10% en desnivell, després el corregeix el track quan el publico. El desnivell negatiu de 1000 metres, segons el Garmin, la mitja cardíaca de 144 ppm que és el meu 83% i la màxima de 173 ppm que és el meu 100%, la cadència de 74 rpm, la potència mitja de 186W i la màxima de 1044W, bona temperatura, una mitja de 8,8 graus, amb 4 de mínima i 15 de màxima i un consum energètic en el meu cas de 1843 calories.

S’ha de dir que porto 2 setmanes sense sortir en bici entre setmana, ho faig perquè així m’ho ha dit el fisioterapeuta. Bé no es així, m’ha dit que no agafi la bici en 2 setmanes, i l’agafo només el cap de setmana. Deixant de banda els “mals” que hi son, he notat que el pols puja molt més que abans sortint entre setmana, suposo que la musculatura descansa, però el cor baixa de rendiment. Espero poder tornar en breu a pedalar entre setmana.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.