Montserrat

Tenim pensat fer un Montserrat demà diumenge 3 d’octubre, però tota la setmana han anat anunciant pluja pel diumenge al matí i la veritat es que pedalar tanta estona amb pluja no venia de gust, així que ahir divendres vàrem acordar sortir avui dissabte en comptes de demà diumenge.

Érem bastanta gent, tot i que sortint dissabte n’hi ha hagut 3 que han estat baixa, el David de Vilanova, el Fer que li havien deixat una gravel elèctrica i el Pedro que avui havia d’estar a Barcelona a mig matí.

Eren les 7 del matí que estàvem tots ja al Caprabo, havíem quedat uns quants.

Hi havia en Josep Maria que li havia dit al seu nebot el Santi i un amic seu l’Oleguer, el Jorge que li havia dit a l’Albert, ja havíem sortit un cop amb ell. També han vingut l’Alonso, amic den Joan Manel i un amic seu, el Gerard i jo. El Pedro també hi era, tot i haver d’estar a Barcelona a mig matí, ens ha acompanyat una estona.

Hem pujat el collet de la Fita complertament a fosques, comença a clarejar més tard, però contant que segurament abans d’arribar al mirador dels caçadors ja hi hauria llum natural, he pensat en no dur llum artificial.

A dalt al pàrquing del collet de la Fita ens esperaven el Mario i en Joan Manel.

Hem fet via i ens hem anat reagrupant, hi havia diferents ritmes, però hem mirat d’anar plegats tota l’estona.

Per pista fins al pàrquing de Vallgrassa i havíem quedat amb el Santi a tres quarts de vuit al creuament de la pista de Vallgrassa i la carretera de Can Grau i la Plana Novella.

Baixant de Vallgrassa cap a trobar el Santi, li he pegat molt fort amb una pedra a la roda de darrera, que no ha aguantat, tot i dur el “xurro” a dins, he foradat el neumàtic i ha començat a sortir líquid tubeless a dojo, amb una desinflada de cop.

He parat, he hagut de canviar l’obús de la vàlvula que estava embossat i tot i que he inflat i ha fet un tap de terra amb líquid, no segellava.

Hem anat baixant a veure si segellava, hem trobat el Santi que venia en sentit contrari a trobar-nos, eren tres quarts passats i com que no havíem aparegut, ha vingut ell.

Inflada de nou tan bon punt hem trobat la carretera, però res.

Hem seguit carrera vall, cap a Can Grau, però just quan comença la pujada, després de passar pel pont, he parat de nou, no hi havia manera.

El Gerard duia “metxes”, no ho havia utilitzat mai, però m’ha tancat el forat de cop. He posat una metxa a l’agulla, l’he entrada i l’Albert que si que ho havia fet l’ha treta, de cop tot perfecte, no ha perdut més aire.

He inflat de nou i hem seguit pujant cap a Can Grau.

Amb la moguda haurem perdut potser uns 25 a 30 minuts, però anant tanta gent, quan no es un all es una ceba.

Des de Can Grau, trialera amunt cap a la pista que va a Olesa de Bonesvalls, s’ha de dir que pujar la trialera, per petita que sigui, amb la gravel, no es el mateix.

Hem arribat a la pista, hem esperat a la resta per reagrupar-nos i hem seguit cap a Olesa de Bonesvalls.

Uns metres més endavant, segurament uns 200 o 300 metres mentre esperàvem encara que arribessin els últims, el Pedro s’ha acomiadat, eren tres quarts de nou aproximadament, ha tornat avall per agafar el GR5 de Can Grau a Quatre Camins.

La resta hem seguit avall, ara si a bon ritme, ja que la baixada fins a Olesa es ràpida.

Hem hagut de vigilar, hem trobat gent a pel i nosaltres baixant ràpid i amb terreny desconegut per uns quants.

Des de Olesa de Bonesvalls, creuant el poble pel carrer principal i pel camí de sota de l’església hem pujat al Turó de les Mentides, no té pèrdua, a part del desviament al Sircan, una gossera.

 La pujada final es interessant, però la hem fet relativament bé.

Hem esperat de nou a dalt a que els que anaven més lents arribessin, bàsicament l’Alonso que anava amb el Santi amb l’elèctrica tranquil·lament amb ell.

Mentre arribaven li he dit al GPS quina era la ruta, fins aquí es coneguda, a partir d’ara, com que no hi anem gaire sovint, he preferit carregar el track.

Pista amunt, encara queda un pel de pujada, però poca cosa i es va planejant fins arribar a una pista a l’esquerra, més estreta, que baixa cap a l’Ordal.

La baixada amb la gravel no es el mateix que amb una MTB i és va notar molt, em van avançar la majoria, menys en Josep Maria que amb un revolt va seguir recte, tot i que no va caure, el vaig poder avançar de nou jo 😊

Un cop a l’Ordal, ja duem ben bé un terç de la ruta, ens falta creuar el poble i per darrera hi ha una pista que va pujant fins arribar a una pista que ve de la “bola” a dalt al cim a la dreta i que baixa a l’esquerre fins arribar a Gelida.

Ens reagrupem de nou, qui ha d’anar al lavabo hi va i mentre esperem els que falten, qui te gana menja.

La pega es que hi havia una mena de boira que feia que no es veiés Montserrat, quan habitualment es veu.

Baixem per pista, es ràpida i llarga fins arribar a la carretera i entrem a Gelida.

El Mario anava sense aigua i jo tenia al cap que hi ha una font a Gelida, que passem per davant, a la dreta de la carretera.

Trobem la font però està tancada, no cau aigua.

Res, anem baixant cap a l’estació de tren. Paro un moment, jo duia aigua de sobres, li poso aigua al bidó del Mario i tornem a engegar.

Per sota de l’estació, hi ha un pont que creuem i anem passant per pistes i carreteres, creuant les vies de l’AVE fins arribar a una carretera que baixa cap a Sant Esteve de Sesrovires.

Just abans de començar a baixar, ens reagrupem de nou, els últims venien l’Alonso que anava ja un pel just amb el Gerard el seu amic, el Santi i en aquest punt l’Oleguer també. Esperem uns segons, crec que no arriba ni a minuts.

Entrem a la carretera, baixada cap a Sant Esteve de Sesrovires i entrada al poble, per creuar-lo i sortir-ne per darrera entrant a una pista.

Buscant el Gerard i ha un punt que diu que veu una font, parem i s’hi apropa ell, un carrer d’uns 150 metres de baixada, i si, hi ha una font i raja aigua, així que baixem a omplir aigua que a més de bona, sortia fresca, perfecte.

Tornada al carrer d’abans i sortim del poble, entrant a mà esquerre en una pista que et durà a una riera que habitualment, sempre que hi passem hi ha aigua, i aquest cop no podia ser menys, molt maca.

Es un tros curt, segurament d’uns 200 o 300 metres, però molt bonic.

Sortim de la riera i pugem per pista fins arribar a un polígon industrial que et dur, creuant la A2 fins a Esparreguera.

Això ja es camí conegut per l’Albert, que hi ha ciclat bastant per aquí.

No entrem al poble, senzillament agafem la carretera principal de sortida del poble fins arribar a un polígon industrial, on ens reagrupem de nou abans d’encarar la pujada per pista fins a Collbató.

He posat el GPS en mode “ECO” a l’alçada de Gelida, tenia un 40% de bateria només llavors, no he pensat en desconectar el Bluetooth que es menja la bateria de forma exagerada.

El mode “ECO” el que fa es apagar la pantalla quan vas per la pista marcada i no surts del track i només l’encén quan hi ha un creuament, però no t’ensenya informació real com velocitat o pols cardíac.

La única pega que li trobo es que al parar, el GPS s’engega i no s’apaga la pantalla fins que tornes a estar en moviment i en track, per tan, consumeix energia de la bateria quan no ho hauria de fer.

Reagrupats fem via cap a Collbató, l’Albert i jo anem al davant i l’Albert comença a agafar un ritme alt. Li comento que a mi em va bé, però que segurament a la resta no, i acaba seient així, arribem a l’entrada a Collbató i la resta tarden una bona estona més en arribar.

Ens hem creuat un parell de persones caminant, als que hem dit bon dia, com no podria ser d’una altre manera, i els tornem a creuar mentre esperàvem la resta.

Ens diuen que han sortit a les 3 del matí de Barcelona, caminant, i que volen arribar a Montserrat, deu ni do.

Ja hi som tots. L’Albert deia de baixar al BonPreu per carretera, que hi ha un bar amb una terrassa, però al final no ho fem, entrem a Collbató i just a la rambla principal hi ha un bar/fleca amb taules suficients per poder fer una parada per fer un mos, hi estem potser uns 20 a 30 minuts, però ens va bé per descansar i encarar la part final.

Engeguem de nou, amb track només l’Alonso i jo, però jo amb el GPS en mode ECO, tot i que la ruta no té pèrdua, la recordava bé i amb l’Albert que coneix la zona de pedalar-hi i corre.

Arribem al restaurant Vinya Nova per reagrupar-nos i el Mario ens diu que la bici no li va bé.

La “rodina” del canvi, la que està més allunyada del canvi, esta torçada, per tan la cadena li surt i no pot pedalar. Li ha passat d’ençà que hem parat a Collbató.

Ens ho mirem i al final, amb fent pressió amb el dit, ell mateix, aconsegueix que torni al seu lloc, seguim pedalant, però no anem gaire lluny, torna a passar-li.

Parem de nou i el Jorge i l’Albert li fan un cop de mà i li arreglen, si arriba a Can Maçana, la resta cap problema, sinó li tocarà baixar cap a Bruc o a Collbató i trucar perquè el vinguin a recollir.

Ens hi tornem a posar, i li comentem a l’Alonso que anem fent al nostre ritme, que ens trobarem a Can Maçana.

L’Albert que es coneix la zona, ens fa una variant per corriols en comptes de passar per la pista principal que tenia al track, res important, però es bo conèixer corriols i zones noves.

Anem pujant a bon ritme, l’Oleguer es despenja i ens n’adonem quan anem a la dreta pel Camí de les Batalles, on l’esperem i seguim pujant.

Ja no queda gaire per arribar a Can Maçana.

Fem una última reagrupada uns 500 metres abans d’arribar a Can Maçana, on es planeja i es baixa per un corriol que després hi ha una pujada molt bèstia a la dreta, curta però molt explosiva.

Els aviso de la pujada, però al final, jo que tenia al cap que faria peu, soc l’únic que la aconsegueixo pujar, i amb la gravel, amb un 40 dents a davant.

Segona pujada ja fins arribar al pàrquing de Can Maçana i ens tornem a reagrupar, deixant el Santi amb l’elèctrica, l’Alonso i el Gerard endarrere, decidim fer via cap a Monserrat.

Ara queden 9 quilòmetres de carretera, a mi se’m fan molt pesats, però amb la gravel es molt més factible que amb la All Mountain, només per aquests quilòmetres, val la pena fer la ruta amb la gravel.

Hi ha 2 baixades i 3 pujades, la última es la que va de les barreres d’entrada a Montserrat fins a la plaça de l’Abadia del Monestir de Montserrat.

El Jorge venia darrera meu tota l’estona, però la seva bici es molt més lenta que la meva en carretera i gaudeixo una estona fent-li el xiclet, si més no a les pujades.

Passades les barreres, espero en Josep Maria per pujar plegats cap a monestir, el Jorge, l’Albert i el Mario passen al davant.

Pugem en Josep Maria i jo, entrem a la plaça de l’Abadia de Montserrat, anem fins on estaven els altres 3 i al poc arriba en Joan Manel, amb cara de cansat però satisfet com la resta i uns minuts després el Santi i l’Oleguer.

Son aproximadament dos quarts de dues del migdia.

No teníem gaire clar que havia passat amb el Santi amb l’elèctrica, el Gerard i l’Alonso, els truquem però no contesten i veiem el Santi que apareix pedalant i l’Alonso i el Gerard un pel més tard.

Arribem més d’hora del que teníem al cap, però tots bé i contents.

Foto de rigor i baixada cap a Monistrol de Montserrat.

Just abans d’entrar a la carretera a baix a Monistrol, ens acomiadem del Santi que torna per carretera amb l’elèctrica, va a casa dels pares a Sant Andreu de la Barca a carregar la bateria una estona i cap a la Plana Novella de nou pedalant.

La resta fem via cap a l’estació dels ferrocarrils de la generalitat.

L’Alonso i el Gerard no pugen, es queden a Monistrol a dinar, agafaran el tren més tard.

Arribem bé de temps, hi ha unes màquines de vending a dins de l’estació i el tren passa en 10 minuts, comprem bitllets i cap a dins.

Entrem tots al tren, col·loquem les bicis i anem fins a Gornal, ens acomiadem de l’Albert que segueix cap a Barcelona.

Sortim de l’estació, entrem a la de RENFE a Bellvitge, estàn al costat, i el tren passa en 10 minuts, perfecte.

El Mario baixa a Viladecans, va a veure els pares i la resta baixem a Sitges, satisfets i cansats.

Arribo a casa que deuen ser les 5 de la tarda aproximadament. Més tard del que tenia al cap, però al ser una bona colla, sempre passa alguna cosa i els ritmes no son els mateixos.

Aquí us deixo unes fotos d’avui, per tenir de record

Em surten 91,22km que he fet amb 5h 20m en moviment a una mitja de 17,1km/ amb un desnivell positiu de 2107 metres i negatiu de 2011 metres, una mitja cardíaca de 121 ppm que és el meu 70% i una màxima de 166 ppm que és el meu 66%, una cadència mitja de 69 rpm, un consum energètic en el meu cas de 3511 calories i una temperatura perfecte, mitja de 18 graus, amb una mínima de 10 i màxima de 29 graus.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.