Trialeres dures i divertides

Avui divendres 24 de setembre es festa a Barcelona, hem sortit el Santi, el Jorge i jo. En Josep Maria va dir que vindria, però al final no ha aparegut, hem anat a fer una ruta apte pels 3, trialeres dures i divertides.

A les 7:30 estàvem al Caprabo, el Jorge ha aparegut uns minuts més tard, no havia trobat les ulleres.

Hem sortit tots 3 cap a Sitges, tornant a pujar cap a l’Institut Joan Ramon Benaprès i hem anat a buscar Santa Bàrbara.

Hi ha un munt de corriols i n’hem agafat un per anar a parar a la carretera de Ribes i entrar a Vallpineda per darrera, aquest era l’objectiu.

Hi ha unes escales que pugen i al costat de les escales hi ha un corriol de pujada molt interessant, que el Santi ha fet amb l’elèctrica bé, el Jorge ha fet peu un parell de cops, jo he acabat pujant els últims metres caminant, no he estat capaç de pujar-la sencera.

Des de dalt, just quan estàs sortint, abans de passar la cadena, hi ha a l’esquerre uns corriols que baixen i et deixen just a la pista que va a les Casetes d’en Portacreu, just abans de creuar l’autopista per sota del pont.

Primera trialera de pujada i de baixada, nova per ells dos, feta.

Hem anat pedalant fins arribar a Mas Alba i per asfalt a l’esquerre, hi ha un parell de pujades asfaltades molt interessants que et deixen al final de tot en una pista que comença amb un tancat d’una cadena.

Passada la cadena a l’esquerre hi ha un corriol, aquest era l’inici de la segona trialera interessant.

El corriol va planejant amb algun punt on has de fer peu, si més no jo, de pujada, fins arribar a un creuament de corriols al costat d’un pal de llum.

Aquí hi ha 4 variants, i hem d’agafar la que segueix recte, segueix planejant amb un pel de pujada, es pot fer quasi tota l’estona sobre la bici, tot i que hi ha un parell de metres amb molta pedra grossa que segurament facin que hagis de fer peu i al final hi ha una trialera de baixada bastant bèstia.

El Santi anava primer, l’he avisat que baixant hi ha un desviament, a la dreta es “més difícil”, tot i que no l’he feta mai, hi ha un pedregar important que per baixar-lo t’ho has de creure i tenir confiança en tu mateix i en la bici, sinó a l’esquerre.

Per l’esquerre hem baixat el Jorge i jo, que no vol dir que sigui més light, només que no hi ha el pedregar.

Un cop a baix ens hem reagrupat, el Santi havia baixat més ràpid. Ha comentat que la catalogaria com una vermella d’enduro de Vallnord, prou bé.

El Jorge l’ha gaudit molt, té molta tècnica, va molt bé pujant i baixant.

Un cop a baix, et deixa a la pista que utilitzem habitualment per anar cap a Can Llosses.

Hem anat a la dreta després de la cadena, nova pel Santi i el Jorge l’havia feta un parell de cops però en sentit contrari.

Es senzilla però divertida i et deixa al corriol que fem habitualment per anar a la urbanització que hi ha darrera de Can Lloses.

Des d’allà hem anat fins a la Cova Negra, tots 3 l’havia feta, el Jorge a peu, el Santi i jo amb bici.

Fins a la Cova Negra es fa bé, la pujada de després és més interessant.

Hi ha un esglaó a l’inici que el Santi ha volgut fer i l’ha repetit fins que li ha sortit, amb l’elèctrica es diferent que atmosfèrics com anàvem la resta.

A partir de l’esglaó es fa dura però es fa bé, primer puja i crema un pel les cames, després planeja i baixa un pel fins a la riera i la part final abans d’entrar de nou a la riera està plena de pedra en mig, que es fa, però em recorda el GR5 de Quatre Camins a Can Grau.

Arribem al final de la baixada del corriol que ve de la Pota de Cavall.

Allà hem decidit anar fins a Jafra pujant pel corriol que et deixa al pàrquing i caure de baixada per la trialera que hi ha a sobre, fins a la riera i de nou allà on comença la que acabàvem de pujar uns minuts abans.

Hem pujat fins als Masets de Dalt per pista i a l’esquerre, després de la cadena, per la trialera de pujada que creua la pista de Can Pere de la Plana a Quatre Camins, caiguda per la trialera de darrera i baixada per pista cap a Mas Milà.

A la dreta i pujada cap a Olivella, per agafant una trialera que hi ha a l’esquerre, que no havíem fet mai, i que el Santi ha pujat perfecte amb l’elèctrica i tan el Jorge com jo hem hagut de pujar a peu els primers metres, jo he caminat més que el Jorge que puja molt bé.

Ens ha deixat al mateix corriol que volíem fer i que hem fet, a l’esquerre i baixant fins a trobar-te el creuament que hem anat a la dreta, cap a Olivella de nou.

El Santi l’hem perdut, s’ha embolicat i no ens ha trobat, tot i que s’ha adonat de l’error i ha rectificat fins a trobar-nos.

Ens hem trobat, després de parar el Jorge i jo al Pou de la Vinya, al costat d’Olivella fins que ha aparegut un parell de minuts més tard.

Des d’allà, per pista fins arribar al final on hi ha un corriol que baixa a Mas Milà, et deixa abans de la riera.

Aquí m’he quedat sense frens, he notat un canvi al tacte i per altra banda el soroll de metall contra metall, haig de canviar les pastilles.

La tornada l’hem feta pel camí habitual, diguem-ho així.

Cap al Mas de Can Girant pel GR de rigor, a l’esquerre per la trialera que et deixa després de creuar la riera, just abans de creuar el pont de la carretera d’Olivella i hem tornat fins a Can Lloses.

El Santi s’ha acomiadat, ha marxat cap a casa, mentre el Jorge i jo hem tornat cap a Sitges pel camí de rigor, a l’alçada de les Casetes d’en Portacreu hem anat ambdós cap a Vallpineda i hem pujat a Santa Bàrbara per separar-nos, ell cap a la Plana Est i jo cap al passeig i cap a casa.

He parat el Garmin amb 35,95km que he fet amb 2h 36m a una mitja de 13,8km/h, lent, però avui normal. Un desnivell positiu de 757 metres i negatiu de 758 metres, una mitja cardíaca de 135 ppm que és el meu 78% i una màxima de 167 ppm que és el meu 97%, una cadència mitja de 73 rpm, una potència mitja de 166W i una màxima de 859W, un consum energètic de 1554 calories i bona temperatura, mitja de 16,6 graus.

El Garmin no té en compte les pujades curtes i explosives, ja que considera que es un error del track i elimina els punts que semblen una serreta, es per això que la ruta d’avui es dura de nassos i el track no ho ensenya així, però es pot veure amb la velocitat mitja i el pols mig que “o estic en baixa forma” o la ruta no et permet córrer gaire i vas pujat de voltes, per tan sortida de trialeres dures i divertides.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.