Diumenge matí, a les 7:30 estàvem en Joan Manel, el Damià, el Jorge i jo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a les 7:50 a la Plaça de l’Ajuntament.
Aquesta nit ha plogut, estava tot un pel humit, però sense fang, només hi havia les fulles dels arbres i arbustos un pel mullades, que refrescaven al tocar-les.
A Ribes hi havia el Santi, el Mario ha tardat un minut de més.
Hem anat tots plegats cap al Castell de Ribes i cap a Vilanova i la Geltrú, per la Mahle i la Masia en Cabanyes.
Hem passat per sota de l’autopista, pel pont que et dur cap als Balcons, però en contes de pujat per la pista, hem agafat a la dreta el corriol que puja, on habitualment hi ha una cadena, però avui no hi era.
La pujada es dura, la part inicial té pedra i es estreta, escalfes cames pujant, després es fa més ample i planeja un pel, per tornar a pujar, una segona pujada més dura que la primera, que es fa sencera sense fer peu, planeja un pel i toca una tercera pujada, que es la més senzilla de totes.
Es baixa, es passa una cadena i recte amunt per anar a parar just a l’inici de la part de ciment que et porta als Balcons.
La pujada dels Balcons es dura de nassos, i això que està amb ciment, si arriba a ser amb pista, crec que seria pitjor.
Hem arribat als Balcons i baixada per carrera cap al Fondo de les Oliveres, però abans de començar a pujar la part de ciment, a l’esquerre hi ha una trialera que baixa i que té una pujada molt tècnica a mà esquerre, que avui l’he feta sencera.
L’he encarat amb 3 pinyons, i he posat el segon just començar, de peu sobre la bici i amb el cor que sortia per la boca, però he fet la part inicial que es la més dura, la segona que l’he trobat senzilla, però que he fet peu moltes vegades, no avui i la tercera que es la més fàcil i que he fet assegut, el cor ja estava massa alt de pulsacions.
Ens hem reagrupat a dalt, abans de començar a baixar.
La baixada es ràpida, i s’ha de vigilar, hi ha pedres soltes a l’inici, després ja es baixa més ràpid. Hi ha cadena al final, he trobat que per l’esquerre es pot baixar, la propera ja ho sabem.
Un cop arribes a la pista ampla, a l’esquerre i sense deixar-la fins arribar a la base del pantà.
Hem pujat pel corriol de sota, que et deixa just a la presa i li fas la volta.
Estava molt bonic i amb la pluja de la nit, no feia calor.
Just passar la cadena del final hem fet la foto de rigor, la pega es que a contrallum, però ja es veu que som nosaltres.
Després de la foto, hem seguit la pista per sortir a la carretera i anar a buscar Castellet.
Pujada cap a Torrelletes, però no per carretera, sinó per la pista que hi ha a mà esquerre, que acabes creuant un riu petit i surts a uns metres de l’entrada de Torrelletes.
Hem parat a l’entrada, a la font, el Mario volia aigua, i aprofitant el Jorge també n’ha fet.
La tornada cap a la Casa Alta es per darrera de Torrelletes, primer es passa per un corriol de pedra i a la que arribes a la pista, a la dreta, es passa la cadena i avall.
El Santi, el Jorge i jo hem fet la trialera de la dreta, la resta han seguit per pista i ens hem trobat a baix. Es curta, però té un punt tècnic que t’ho has de creure, sinó no val la pena fer-la.
Des de baix, per pista, pujant constantment fins a trobar-te la cadena a la dreta que va cap a la Casa Alta, i sense arribar-hi a l’esquerre hem pujat cap a la baixada de ciment que et deixa a l’entrada del Fondo de les Oliveres.
El Santi, el Jorge i jo hem fet la trialera de l’esquerre, la de bon inici, la resta han fet el revolt, i la resta fins arribar a baix de tot l’hem fet la mar de bé.
Jo personalment no he hagut de fer peu a la banda de les pedres més grosses, fa temps que aquest punt no era capaç de fer-lo, per l’esquerre es baixa bé.
Un cop a baix, reagrupats, hem pujat cap al Mas de l’Artís i hem baixat per la trialera que hi ha just davant del mas, a la plaça que hi ha davant, està marcada amb un GR.
També l’he feta sencera de baixada, fins i tot la banda dels reguerots.
La pujada no es pot fer, s’ha de caminar, però la resta tota.
Un cop a la pista de nou, hem baixat cap a Vilanova, però hem fet la trialera de la dreta, el Santi en tenia ganes.
No té gran cosa, només una llosa de pedra grossa a l’inici que es fa bé si està sec, si està moll, jo poso peu. Te l’has de creure, si pares i t’ho penses, millor passa-la caminant.
Des de baix, pista cap a la Masia en Cabanyes, la Mahle i cap a l’antic Casino de Barcelona, hem tornat pels corriols que hi ha del Casino a l’hospital Sant Camil i cap a Puigmoltó.
Allà ens hem acomiadat, el Santi, el Mario i en Joan Manel han fet via cap als Vinyedos i tornada pel Caprabo, el Damià, el Jorge i jo hem anat cap a l’autòdrom, Rocamar i Sitges.
He parat el GPS a la porta de casa amb 54,02km que he fet amb 3h 2m en moviment, a una mitja de 17.7km/h, que es un molt bon ritme per nosaltres. A les 11 estava a casa, està prou bé. El desnivell positiu de 881 metres i negatiu de 856 metres, la mitja cardíaca de 131 ppm que és el meu 76% i la màxima de 170 ppm que és el meu 98%. Avui he arribat al 98% en 3 punts de la ruta, bona ruta per treballar el fons cardíac. La cadència mitja de 77 rpm, la potència mitja de 172W, la màxima de 737W i el consum energètic en el meu cas de 1885 calories. 22,8 graus de temperatura mitja, mínima de 18 graus i màxima de 29 graus, comença a fer calor.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 994 m
Total descent: -998 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.