Montau alternatiu

Aquest matí de diumenge hem sortit llarg, per preparar Pedals de Foc en 2 setmanes, hem anat a fer el Montau alternatiu, la última ruta que vàrem fer al novembre per pujar al Montau.

Hem quedat a les 7 al Caprabo, hem pujat la Fita el Pedro i en Josep Maria, a bon ritme, tot s’ha de dir.

Cap al mirador dels caçadors i cap a Vallgrassa, on baixant cap a la Plana Novella ens hem trobat el Santi, que ens esperava.

Des de la Plana hem pujat per pista cap a Begues, però hem anat a la dreta cap a la riera per pujar pel corriol que ens dur a La Clota, on havíem quedat amb el José.

La pujada pel corriol ha estat bé, hi ha hagut un punt on ni en Josep Maria ni jo que anàvem atmosfèrics, hem pogut pujar, i això que es veia molt senzill, no hem pogut i ho he repetit.

La propera.

Al arribar al cim, m’he equivocat i he anat cap a Begues directament, després m’he adonat que el camí no era l’adient i hem girat cua per baixar cap a La Clota, que es el creuament on hi ha el pi gros, quan puges del Purgatori i pot anar cap a Begues o per on baixat nosaltres.

Hem fet la trialera de baixada que talla la pista, si més no el Santi i jo, tot i que m’he “cagat” una estona al ficar-m’hi, però m’he “engorilao” i avall.

En Josep Maria i el Pedro han escoltat el meu “merda” i no s’hi ha vist amb cor, però han baixat igual.

Des de la Clota hem anat a buscar un corriol que entra un pel al bosc i surt a l’alçada de la primera cadena camí de Begues, això es pot tallar, però es per fer menys pista.

Després pista cap a Begues, per creuar la pista principal i seguir per un corriol que va paral·lel a la carretera fins arribar a una benzinera sense us i trencar a la dreta per una urbanització, corriols de nou i hem arribat al Pi, on hem parat a fer la foto.

El José ha marcat el ritme i el camí, ell s’ho coneix molt més això, per nosaltres era el segon dia i ell es com per nosaltres pujar el corriol que va des dels Masets de Dalt a la pista de Quatre Camins.

Des del Pi hem anat per corriol fins a la carretera i hem començat a pujar per una pista que es converteix en una carretera en mal estat de ciment i que té molta inclinació cap a la sub-estació elèctrica, a uns 100 metres abans d’arribar-hi.

Ens hem estalviat el primer tros de la pujada del Montau, diguem estalviat o canviat per una pujada molt més dura i exigent que per la pista que fem habitualment, però amb la foto del Pi que de l’altre manera no la tenim 😊

Des de la Sub-estació elèctrica fins el cim del Montau es pista només, no hi ha gaire quilòmetres, hi ha desnivell, però es per pista i a part d’un parell de revolt amb més desnivell del compte, la resta es fa bé, i la dels desnivells també.

Hem arribat al cim i hem fet la foto de rigor, allà ens hem acomiadat del José que tornava cap a casa, ens ha dit que en sentit contrari fins a la Sub-estació elèctrica i pista camí de Vallirana arriba a casa amb 15 a 20 minuts, viu a Gava.

Hem seguit la pista, després d’acomiadar-nos del José, buscant la cantera per baixar a la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls.

Han aplanat la pista, li han posat grava gruixuda, de la que has de vigilar al passar amb la bici perquè no et pots refiar de que la bici no et marxi, diguem que la baixada l’han feta diferent, té un tipus de dificultat diferent del que tenia abans de que li posessin la grava.

Des de la carretera cap a Olesa, allà en Josep Maria i jo hem arribat abans, el Pedro i el Santi amb elèctrica estan limitats a 25km/h.

Hem agafat la pista que puja cap a Can Grau, però just acabar la baixada hi ha un corriol a l’esquerre que té una pujada forta i just acabar la pujada a la dreta hi ha un GR que entra al bosc.

Avui es el segon cop que el feia i he aconseguit fer tot el GR de pujada, m’he quedat un pel acollonit amb mi mateix.

Ens hem reagrupar al arribar al pla i hem anat plegats tots 4 fins arribar a la pista que baixa de la Mola i que després d’un corriol de pedres et deixa a la pista que va cap a Can Grau, uns metres abans d’arribar a l’avenc de l’Esquerrà.

Des d’allà fins a Can Grau hi ha una pujada, pla i baixada per acabar amb una trialera ràpida de baixada.

A Can Grau ens hem reagrupat i fet el GR5 fins a Quatre Camins, conegut com el “tornillo” també.

Reagrupats a Quatre Camins i camí de Can Pere de la Plana per fer la trialera de baixada cap als Masets de Dalt a l’esquerre i per pista cap a Sitges, per la Fassina, Can Marcer, mirador dels caçadors, pàrquing de la Fita i al Caprabo.

Ens hem acomiadat a l’institut amb el Pedro i uns metres mes endavant d’en Josep Maria, per arribar a casa a les 11:15 aproximadament, un quart d’hora més tard del límit, però amb les sortides llargues ja ho fem això.

A mi m’han sortit 60,72km que he fet amb 3h 48m a una mitja de 15,9km/h amb un desnivell de 1446 metres positius i negatiu de 1433 metres, 72 rpm de cadència mitja, 174W de potència mitja, màxima de 1095W, mitja cardíaca de 130 ppm que és el meu 75% i màxima de 163 ppm que és el meu 94%, consum energètic de 2742 calories, em diu que de treball aeròbic 5 sobre 5 i anaeròbic de 3.3 sobre 5, que necessito 72 hores per recuperar-me del tot.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.