Montau alternatiu 🙃

La ruta es copiada d’una que varen fer els Biciats del Garraf ara fa 2 o 3 setmanes, la vaig descarregar d’Strava, ja que la majoria de llocs els hem fet, però n’hi havia de nous i sobretot alguns que no els havíem fet en aquest sentit.

Hem quedat ben d’hora, perquè la ruta es llarga i la idea, com sempre, es estar a les 11 a casa, tot i que jo personalment tenia clar que seria un pel més tard.

A les 7 estàvem al Caprabo el Jorge, en Josep Maria i jo, hem encarat el collet de la Fita per trobar-nos amb en Joan Manel al pàrquing.

Ha arribat quan arribàvem nosaltres, amb la nova i flamant KTM Scarp Prime 2022 que ha comprat a BikeIT aquesta setmana.

Una bici de XC molt lleugera i amb molts bons components, tot XTR, per descomptat de 12 velocitats amb un 34 a davant i un 10-51 a darrera i una RockShox SID SL Ultimate amb recorregut 100mm, una bèstia doble per fer curses XC, realment espectacular. Son 10,2Kg de bici sense pedals, impressionant.

Hem fet via cap al mirador dels caçadors, ja clarejant i gaudint d’uns colors vermells i taronges a l’horitzó preciosos.

Baixada cap als Holandesos, pujada cap al pàrquing de Vallgrassa, baixada cap a la Plana Novella per Vallgrassa i carretera d’Olivella cap a Can Grau, per anar pel corriol de la dreta, després de la cadena, on hi ha un apicultor, cap a la pista de la Plana Novella a Begues.

Pista de Begues i a la dreta després del pont que passa per sobre de la riera.

Aquesta trialera l’hem feta un munt de cops de baixada, en sentit contrari, però de pujada mai, i ens ha agradat molt, tot s’ha de dir.

Un cop arribes a la pista més ampla, a la dreta cap a Les Agulles.

La part de la riera de pujada tampoc l’havíem feta mai, molt bé, factible però amb el punt de complicació que et fa gaudir pujant.

Al creuament de camins al cim, hem baixat cap a les Agulles.

Hem fet les 2 trialeres que hi ha marcades com a GR, en Joan Manel no, però el Jorge, en Josep Maria i jo si, prou divertides.

Al creuament on hi ha l’arbre i que anant a la dreta tens el Purgatori, cap a l’esquerre, cap a Begues.

Al trobar la pista principal, hem seguit recte per un corriol que bàsicament t’afegeix uns metres a la ruta, no aporta gran cosa, però ha estat bé.

Baixada cap a Begues i deixant l’entrada al poble principal, pel corriol que voreja la carretera principal fins passar una benzinera que hi ha abandonada i a la dreta hem agafat de nou un corriol que ens ha dut a un arbre mort, queda només el tronc, però havia d’haver estat un arbre molt gran quan era viu.

Aquí sempre publiquen la foto la gent dels Biciats del Garraf, no hi havia anat mai i ens ha agradat molt, corriols molt bonics.

Hem fet la foto de rigor i hem seguit la ruta, per encarar la pujada a la subestació elèctrica.

Agafant a l’esquerre de la carretera hi ha un corriol que devia ser una antiga carretera de pujada, un tram molt inclinat i encimentat, tot trencat de no passar-hi ningú.

Al cap d’uns metres llargs arribes de nou a la carretera i estàs a un revolt de la subestació elèctrica.

Hem entrat de nou a la pista i et queda una pujada forta per arribar al Montau, ens hi hem plantat i ens hem reagrupat, menjat quelcom i sense foto, hem seguit recte per la pista.

Esta un pel trencada i de cop hi ha una trialera a mà esquerre que es com esquiar, es tot pedra solta, l’hem feta tots menys en Joan Manel, que ha fet la pista i agafat la part final de la trialera ja quan troba la pista.

Després arribes de cop al cap d’amunt de la cimentera i seguint la pista a l’esquerre, hi ha una baixada molt inclinada que està un pel trencada que et deixa a la carretera.

Carretera avall fins a Olesa de Bonesvalls, que està relativament a prop, hi ha un parell de quilòmetres, potser tres, no crec que més.

Hem entrat al carrer principal a la dreta, per agafar la riera i tornar cap a Sitges.

En Josep Maria ha inflat la roda de darrera, ho ha fet abans de pujar el Montau, la última sortida amb BTT va ser el 12 d’octubre, que vàrem anar a Tarragona, segurament s’ha quedat sense líquid a la roda i la pressió no li aguanta.

Pista cap a Sitges, hi ha un creuament a l’esquerra i agafes un corriol, aquest tros es nou en aquest sentit, en sentit contrari, de baixada, l’hem fet algun cop.

Es un corriol estret que té un punt complicat a l’inici, on hem fet peu la majoria, però que per la resta es molt bonic.

Hem trobat una parella amb un gos que ens han passat i els hem anat passant nosaltres a ells i ells a nosaltres varies vegades.

El corriol et deixa a la pista més ampla que fem quan tornem de la pujada forta de ciment que et dur a La Mola, però sense arribar-hi i que a la vegada et deixa a la pista que torna cap a Can Grau, abans de l’avenc de l’Esquerrà.

En Joan Manel ha pessigat en algun punt la roda de darrera de la KTM i ha hagut d’inflar, va tubeless, però una pessigada lateral es complex de segellar.

Hem anat fent, i ha segellat fins quasi arribar a l’entrada del corriol que baixa cap a la pista de sota d’Olivella, just després de l’entrada de la baixada de Santa Susana.

Allà ha inflat de nou i quan hem fet via avall, jo he baixat per la trialera que va a Can Grau i els he esperat allà, però no han aparegut.

He trobat de nou la parella de corredors amb el gos que m’han dit que no els havien vist, els he trucat, però sense sort, així que he anat, com havíem quedat, per carretera cap a la Plana Novella, pujada al palau per la pista de darrera i entrada de nou al parc per la pista que baixa a Jafra,

He seguit sol, pensant que havien agafat la carretera que va cap a Olivella, tot i que havíem quedat que farien Plana Novella, Jafra i cap a Sitges.

Pujant cap a Sitges, a l’alçada de Can Marcer he vist un ciclista que quan l’he agafat era en Josep Maria, m’ha confirmat que han fet carretera no pas el corriol a Can Grau i que han baixat per on havíem quedat, però que anaven parant pel neumàtic d’en Joan Manel.

No he trobat a la resta, però hem tornat en Josep Maria i jo.

Mateix camí de tornada que de pujada, però jo he fet la trialera del revolt baixant des del pàrquing de la Fita, ell anava molt just, fa massa que no surt, i no s’hi ha vist amb cor.

Molt de cotxe des dels caçadors fins a Sitges, molt vol dir perillós, entre caçadors i “pixa-pins” que en comptes de pujar la Fita caminant pugen amb cotxe.

Ens hem acomiadat passat l’institut, era tard i jo cap a casa, que he arribat que no eren tres quarts de dotze, un pel més tard del normal, com a tres quarts, però la ruta era llarga tot i que el ritme era bo. En Joan Manel i el Jorge han tornat inflant de tan en tan i cap a casa directe.

La ruta que varen fer els Biciats tornava pel “tornillo” des de Can Grau, baixava per corriol als Masets de Dalt i per pista cap a la Fasina i tornada, nosaltres hem decidit fer una alternativa per la roda d’en Joan Manel i pel temps, però en quan a quilòmetres ens han sortit més o menys els mateixos.

Molt bona ruta, molt maca, però llarga en quan a temps, s’ha de contar en arribar més tard de les 11 que es l’objectiu que fem habitualment.

En total m’han sortit 62,59km que he fet amb 3h 57m a una mitja de 15,8km/h amb un desnivell positiu de 1487 metres i negatiu de 1475 metres, una cadència mitja de73 rpm, una potencia mitja de 183W, una màxima de 831W, una mitja cardíaca de 131 ppm que és el meu 76% i una màxima de 163 ppm que és el meu 94%, consum energètic de 2976 calories, 4.9 sobre 5 de treball aeròbic i 3.1 sobre 5 d’anaeròbic, es a dir, prou bé, per pujar el llindar aeròbic abans d’entrar a consumit àcid làctic en comptes de greix. La temperatura, ja més fresca, -1 graus de mínima, amb una  mitja de 6,7 graus, la màxima de 20 graus.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.