Trialera de la Mola

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, encara fosc, per anar fins a la Mola i baixar la trialera.

Ahir vaig sortir a sopar i es va allargar, a la 1:30 em ficava al llit i quan m’he llevat a les 6:30 he notat que em faltaven hores de descans, però igualment he sortit.

A les 7:30 estàvem el Jorge i jo, hem pujat el Collet de la Fita clarejant i hem arribat al pàrquing que ja hi havia llum de sobres, on ens esperava en Joan Manel.

Hem fet via cap als Holandesos i el Santi ha aparegut en sentit contrari a les “basures”, mitja volta i tots 4 plegats cap als Holandesos Vallgrassa.

Ens hem adonat de seguida que el Santi no anava bé, l’havíem d’esperar molt, no només pujant, també l’hem hagut d’esperar a la pujada d’asfalt de la Plana Novella cap a Begues.

La baixada de Vallgrassa a la Plana Novella no es complicada, i li hem tret potser 2 minuts.

Hem anat pujant tranquil·lament esperant-lo i ha aparegut a dalt de tot, quan comença la terra.

Pista a Begues amunt, hem anat al nostre ritme sense pensar gaire amb el Santi, i quan hem parat a la masia per anar a l’esquerre pel corriol, l’hem hagut d’esperar molt.

Ens ha dit que no seguia, que va cansat i que ha tingut problemes varis de feina sortint molt tard, li hem dit que no, que seguís que ja aniríem reagrupant-nos, a la fi, la part de pista on anem més ràpid ja estava feta, la resta es més corriol i el ritme es diferent.

Hem entrat cal al corriol que hi ha a mà esquerre, paral·lel a la casa i anant a buscar el corriol que puja a l’esquerre, que passa per la granja d’animals i que després de deixar una masia a la dreta, baixa cap a una carretera on hi ha un cadenat.

Jo he parat a desinflar un pel de davant, duia massa aire i el grip no era l’adient.

Hem creuat la carretera per entrar de nou a la pista que hi ha davant, que acaba amb un corriol i et deixa a la pista que puja des de Begues camí d’Olesa de Bonesvalls, però que no hi arriba.

Pujada bé, hem hagut d’esperar el Santi, la baixada per la trialera l’hem feta el Jorge i jo, en Joan Manel ha baixat per pista i el Santi per la trialera uns segons més tard.

Reagrupats a baix, pista avall per agafar el corriol a l’esquerre i anar a parar sota la cantera que hi ha a la carretera, allà pel corriol que voreja i creua la riera fins passar el pont de la carretera.

Hi ha uns 250 metres de carretera per entrar de nou a l’esquerre, després de la cadena i comença la pujada del dia.

Ens han passat un grup de 4 o 5 ciclistes de carretera, no els hem escoltat i duien un ritme molt més ràpid que el nostre, jo m’he espantat perquè he pensat que els hi podria donar un cop girant a l’esquerre, sense mirar si venia ningú, culpa meva. No ha passat res.

La pujada cap a la Mola es dura, molt dura, diria que duríssima.

Primer té uns metres de pista amb poc desnivell, de cop hi ha una part encimentada que comença a picar de desnivell de pujada i que tot i que va afluixant no para fins arribar on habitualment anem a la dreta per tornar, no per arribar a la Mola, allà ja durs uns quants metres de desnivell, però segueix amunt per pista i segueix picant i agafant metres de desnivell positiu constantment.

M’ha costat molt de fer-la, m’he trobat molt cansat.

El Jorge i en Joan Manel anaven davant meu, uns 30 metres, no els podia agafar, però tampoc se’m escapaven, així que tota la pujada sol, fins arribar al punt de vigia.

Allà hem hagut d’esperar molta estona al Santi, potser un quart d’hora. Anàvem suats, i tot i que no feia fred, estava tot com amb una mena de boira que no ens deixava i he agafat fred.

El Santi ha aparegut, hem fet la foto de rigor, ja havien menjat quelcom el Jorge i en Joan Manel i ens he preparat per la baixada, que es el GR que hi ha a mà dreta baixant.

Es una de les trialeres més dures que hi ha per la zona.

El Jorge ha entrat primer, jo amb l’amortidor de darrera obert segon, el Santi després i en Joan Manel al final.

La part inicial té molta pedra solta i grossa, he tret el peu del pedal un parell de cops per no caure, però res.

Després hi ha un punt on hi ha una llosa grossa, un esglaó que no hem estat capaços de fer ni el Jorge ni jo, ambdós hem baixat a peu.

Es pot fer, creiem que per l’esquerre, entrant decidit i amb velocitat, però si caus et fas mal segur. El Santi diu que per la dreta, poc a poc, però no ho tenim clar.

Després de l’esglaó es més factible, vol dir que es baixa sobre la bici, amb esglaons més petits però que es pot fer sense posar un peu, tot i que avui he trobat que hi havia molta pedra solta.

Un cop a baix a la pista, quedes a uns metres de l’entrada de la baixada de Santa Susana, hem esperat a la resta després de la cadena.

No es el mateix baixar la trialera amb una doble d’All Mountain o una Enduro com la meva o la del Jorge que amb una rígida sense tija telescòpica, has de caminar molt més, es molt dura per fer-la amb una bicicleta rígida.

Aquí ens hem acomiadat del Santi, ja havíem quedat així, ell tornava cap a casa tranquil·lament i nosaltres a un ritme diferent.

Hem fet via cap a Can Grau, on el Jorge ha cargolat un pel la potència, se li havia mogut el manillar baixant la trialera de la Mola i ara tocava el GR5 de Can Grau a Quatre Camins, el “tornillo”.

Hem encarat el “tornillo” de baixada, el Jorge davant, jo i el Joan Manel a darrera.

Tot bé, el Jorge m’ha anat agafant distància el primer tros, fins que arribes a la part que has de pujat un pel, baixa molt bé.

Després planeges i quan passes el desviament a la dreta que no fas, comença a pujar un pel de res per tornar a baixar.

Aquí he caigut.

M’he posat de peu per pujar un esglaó, però ho hauré fet fora de temps, ja que la roda de davant ha quedat parada de cop a la pedra de l’esglaó i la roda de darrera ha girat sense tocar a terra, amb la conseqüent pèrdua d’equilibri i caiguda per part meva, a la banda dreta.

No m’he fet res, només un cop al genoll, però m’he quedat que no podia treure el peu del pedal i posar-me dret. M’ha costat uns segons, m’he posat de peu i he seguit, a un ritme un pel més baix fins trobar-me el Jorge a Quatre Camins.

En Joan Manel ha arribat de seguida.

Ell ha fet via cap a Sant Pere de Ribes per Can Pere de la Plana i el Jorge i jo hem fet les trialeres de baixada a l’esquerre per anar a buscar el GR92 de la Cova Negra, tornant per darrera de Can Lloses cap als Viñedos, autòdrom, Rocamar i cap a casa, ell a la Plana Est i jo pel passeig.

Els últims quilòmetres m’han costat molt de fer, diria que entrant al GR92 de la Cova Negra m’he començat a trobat just d’energia i això s’ha anat arrastrant i incrementant fins arribat a casa, que no tenia esma per res.

En total m’han sortit 51,64km que he fet amb 3h 8m a una mitja de 16,4km/h amb un desnivell positiu de 1006 metres i negatiu de 960 metres, cadència mitja de 72 rpm, potència mitja de 174W, màxima de 802W, mitja cardíaca de 131 ppm que és el meu 76% i màxima de 168 ppm que és el meu 97%, un 4.5 sobre 5 de treball aeròbic i 3.2 sobre 5 d’anaeròbic, el consum energètic de 2257 calories i 18,2 graus de temperatura mitja que per ser finals d’octubre es moltíssim, mínima de 14 graus i màxima de 25 graus. M’ha donat 63 hores per recuperar-me al 100%, es molt, hauré de fer bondat de cames un parell de dies.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.