Matí de diumenge, 7:30 al Caprabo, i hem aparegut 5, no està malament per ser agost.
Hem decidit on anar quan estàvem tots allà plegats, hem pensat en anar fins a Olesa de Bonesvalls, pujar el Cim de les Mentides i baixar pel pou de glaç per tornar per les Gunyoles.
Pujada del Collet de la Fita, fins als Holandesos i recte per anar a buscar el pàrquing de Vallgrassa, a la carretera del Rat Penat.
Baixada a Vallgrassa i cap a la Plana Novella.
Un cop a la Plana, carretera cap a Can Grau i pujada per la trialereta del darrera fins a la pista que va cap a Olesa de Bonesvalls.
Hem fet el corriol que hi ha abans de l’avenc de l’esquerrà, no es gran cosa, però tot ajuda.
Un cop a Olesa, hem creuat el poble, i just abans de l’església hi ha un cartell que indica una gossera.
Aquí comença una pujada que a l’inici es més factible, però que va agafant desnivell i inclinació i que al final hi ha un parell de pujades fortes, la primera curt amb poc grip, després una segona que està arreglada i es pot pujar millor ara, cap a l’esquerre, on has de posar-ho tot i acabes a un creuament.
No hem parat, hem fet a l’esquerre per arribar a un punt de record de l’última barrera per parar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 27 de gener de 1937, que va acabar amb una carnisseria pels republicans, els van matar a tots.
Allà hem parat i fet la foto de rigor, ja no hi havia més pujada.
Uns minuts més tard, hem seguit la pista, baixa uns metres i hi ha un creuament de 4 camins, el primer a la dreta, que baixa amb molta pedra a l’inici, es el que hem fet.
Va baixant, amb pedra solta, algun punt més perillós que els altres, i que va baixant el nivell a mida que vas arribant al final.
Es curiós perquè acabes cansat i amb mal de mans i de cames de baixar, de baixar tanta estona.
Al final hi ha un pou de glaç a l’esquerre, per això li diem el pou de glaç a aquesta ruta.
Hem parat al pou de glaç per reagrupar-nos.
Un cop tots junts hem seguit la pista, fins passar per sota de la carretera de Gunyoles i agafar la pista que et dur cap a Les Gunyoles.
No hi hem entrar, sinó que hem fet a l’esquerre per tornar per pista cap a Can Suriol, a la carretera d’Olivella.
Des de Can Suriol, per la pista que va al lateral de la riera fins a Mas Milà, al camp de futbol i seguint el camí de tornada cap al Mas de Can Giralt i cap a la carretera d’Olivella, agafant la part final de les “abelles”, que et deixa, creuant la riera, just al pont que passa per sobre de la riera.
Els últims metres fins a Can Lloses per carretera.
Allà ens hem acomiadat d’en Joan Manel, s’ha quedat a casa, cap a Sant Pere de Ribes.
La resta, tornada cap a Sitges de rigor, fins a Les Casetes d’en Portacreu, on en Jorge i el Damià han anat cap a Vallpineda i cap a Can Bruguera, per anar cap a casa.
En Josep Maria i jo hem pujat cap al polígon Mas Alba i ens hem acomiadat.
He parat el GPS a la porta de casa amb 52,82km que he fet amb 2h 54m a un ritme de 18,2km/h, prou bo avui. Un desnivell positiu de 954 metres, negatiu de 978 metres, una mitja cardíaca de 130 ppm que és el meu 75% i una màxima de 170 ppm que és el meu 98%, una cadència mitja de 77 rpm, una potència mitja de 186W i màxima de 1163W, un consum energètic en el meu cas de 1945 calories i bona temperatura, estava núvol. Mínima de 18 graus, mitja de 20,3 graus i màxima de 25, molt millor que ahir, però amb molta humitat, hem suat molt.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1054 m
Total descent: -1067 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.