Un solo a Montserrat

Avui divendres 21 de maig, l’empresa en la que treballo ens ha donat festa, d’ençà de la Covid, un divendres de cada 3 ens donen festa. He sortit a fer un Montserrat amb la Finna Taroko.

Porto tota la setmana amb algun problema al canvi, i ahir vaig anar a BikeIT a primera hora, el Fer ho va arreglar.

No anava fi del tot des de bon inici, i algun pinyó era lent a l’hora de baixar, no pas de pujar.

Com que duc el kit de 12 per SRAM Rival per poder dur un Eagle 10-51 a darrera de Ratio Technology, venia parlant amb ells per si era un problema seu.

El problema va ser de sentit comú ☹

El Fer va treure el cable de darrera, del desviador, i va canviar tibant el cable amb la mà, es notava una resistència important al baixar, es a dir, en algun lloc estava pressionat, no era del desviador de darrera.

Segona proba, agafar el cable per ambdós extrems del quadre i fer-lo moure, es movia perfecte, es a dir, el problema era del manillar.

Va treure la cinta del manillar i al treure la funda del canvi, va saltar un tub negre, estret. Com una mena de funda, però d’un parell de centímetres, i va dir, es això.

Funda nova, va muntar funda per dins del quadre, una funda molt fina, de plàstic transparent. Em va dir que es munta perquè el cable que va sense funda a dins, no piqui amb el quadre i el faci malbé. Cable nou, i muntat de nou.

El canvi anava bé, perfecte, com havia d’anar de bon inici.

Així que avui m’he llevat que devien ser les 6 del matí, bici preparada, aigua, un bon esmorzar de fuita i pa amb oli, un parell de barretes pel camí i llestos.

He sortit de casa que eren les 7 del matí, sense pressa, la ruta es llarga, cap al Caprabo del Polígon Mas Alba i pujada al Collet de la Fita.

No he pogut evitar mirar temps, i he anat molt més lent que el dimecres amb la Niner Jet9RDO, es a dir, avui anava a ritme tranquil, si més no aquest tros.

Del mirador dels caçadors a la dreta, cap als Holandesos, no he saltat, amb la gravel no m’hi veig amb cor, la caiguda es de “pedra”.

Pujada cap a Can Lluçà, a l’esquerre després de la cadena cap al pàrquing de Vallgrassa, creuar la carretera del RatPenat i baixada a Vallgrassa primer i cap a la Plana Novella després.

Des de la Plana Novella, carretera cap a Can Grau, amb la pujada forta d’asfalt que acaba a Can Piques i de Can Grau per darrera, per la trialera cap a la pista que baixa a Olesa de Bonesvalls.

La pujada de la trialera amb la gravel es si més no, interessant. Duc els neumàtics a 2.5Bar, reboten amb les pedres, i no duc amortidor. Es puja, però costa, cosa que amb la AllMountain no, es puja sense adonar-te’n.

He vist que marcava una hora al arribar a la pista que baixa a Olesa de Bonesvalls, es planeja un pel i avall que fa baixada.

Estava tot gris, amb boira baixa, o amb un núvol baix, així que m’he tancat el Maillot del coll, per evitar agafar fred, tot i que duia el Maillot sense mànigues.

La baixada es molt ràpida, arribes als últims metres de pujada per veure ja Olesa en un moment.

He entrat a Olesa per la riera i a la dreta de seguida per agafar el carrer principal del poble.

Aquest cop he dibuixat una anada nova fins a l’Ordal, no la que fem sempre. He buscat poder passar bé amb la gravel, i la original que segueix el GR5 té algun punt que hagués patit amb la gravel.

Un cop arribes a l’església, vas a la dreta, cap a la pista que et dur a una casa de gossos, crec que es un refugi. Segons el mapa es diu el Fondo de Covacremada, va pujant constantment i al final, hi ha un punt curt, d’un parell de metres, amb revolt a l’esquerre, amb molta inclinació.

Després d’aquest punt, hi ha una recta curta, i a l’esquerre comença una pujada forta, que es fa sobre la bici, però que t’obliga a posar-ho tot, arribes al Coll d’Esteles, sobre del Turó de les Mentides.

Aquí he posat el track al GPS, no l’he volgut posar abans per estalviar bateria, conec el camí fins aquí, a partir d’aquí era nou.

M’he trobat que el track no estava al GPS. Així que he hagut de treure el telèfon, enviar-lo des del Garmin Connect i sincronitzar el GPS, res han estat 5 minuts de peu sobre la bici, també m’ha servir per descansar un pel.

He anat cap a la dreta, aquest tros fins a l’Ordal era nou per mi, el vaig dibuixar.

Hi ha un parell de pujades i baixades, i acabes en un trencall a l’esquerre que baixa a l’Ordal.

La baixada final té un desnivell important, hi m’he endut un ensurt perquè hi havia grava i la roda de davant m’ha marxat, però ha estat un ensurt, no ha passat res.

Des del poble de l’Ordal, la ruta de sempre, creues el poble i per darrera surt una pista que et dur, pujant constantment a un turó, on hi ha una pista que va d’esquerre a dreta.

Cap a la dreta, vas a parar a unes antenes amb forma de bola, diria que es el port de l’Ordal, i a l’esquerre, que es la pista que he seguit, vas baixant sense deixar-ho, per arribar a la carretera que entra després de pocs metres d’haver-la agafat a Gelida.

Creuem el poble de Gelida i ja anem planejant els propers 20 quilòmetres més o menys.

Sortim de Gelida per l’estació de tren, hi ha un pont i es passa per sota, es creua el diu, i acabes creuant la Urbanització Sant Salvador primer, la del Sector Dipòsit després i al final la de la Vina del Pollastre.

Seguint per pista, planejant, es creua la via del tren d’alta velocitat i entres a Sant Joan, un poble petitet, uns metres mes endavant agafes la carretera.

Hi ha un cartell que diu Alt Penedès a mà esquerre, anem a la dreta, creuem la rotonda i baixem cap a Sant Esteve de Sesrovires.

Creuem el poble i a la dreta, tot creuant una mena de urbanització, al costat de la via del tren, diu Can Amat.

Sortim de la civilització, per una carretera secundaria, i a l’esquerre entrem en una pista cap a una masia, seguim planejant durant una bona estona, i de cop a l’esquerre, hi ha una pujada de ciment que marca un 10% de desnivell, es curta, l’he feta de peu per canviar la posició del cos.

Seguim planejant per pista i baixem cap a la Riera de Masquefa, que avui tenia aigua.

Aigua neta, transparent, i el terra son pedres grosses, com si fos grava, no es fang, no embruta la bici i permet pedalar bé.

Al final de la riera, a l’esquerre, puja una pista que et dur a un polígon industrial, hi ha d’entrada a la dreta, una nau d’autocaravanes, a l’esquerre alguna cosa química, i al final a l’esquerre, una empresa que fan palets de fusta, ja vas per asfalt.

Es baixa i creuem la A2 per sobre, per un pont i entrem a Esparreguera.

La ruta original, la que he seguit al GPS, entra al poble i puja per la rambla, pel carrer principal, però es pot fer per la carretera que deixem abans d’entrar al poble, es diu Avida de Francesc Macià.

Personalment no m’agrada la carretera, em fa por, per tan, creuar el poble per dins, no em molesta.

Sortim de nou a l’avinguda que hem deixat abans i sortim cap a un polígon industrial que hi ha a  mà dreta.

M’he trobat, de cop, un ciclista de carretera, enganxat a mi, a roda. M’he apartat per deixar-lo passar, però no m’ha passat, s’ha posat al costat a mirar la gravel.

Al principi no m’ha fet res, però al cap d’uns metres m’ha tocat un pel allò que no sona.

He augmentat un pel el ritme fins que no m’ha pogut seguir, tot s’ha de dir que el cor ha pujat en proporció també.

A la que he pogut entrar al polígon m’hi he ficat, ell no, l’he perdut.

Sortint del polígon a la dreta, hi ha una pista que va pujant, des d’Esparreguera fins a Can Massana, a dalt al punt d’informació del parc natural de Montserrat es puja, amb més o menys grau, però es puja constantment.

Ara ja duia uns 60km, per tan me’n quedaven 10 més de pujada i els últims 10, aproximadament, son de carretera, fins arribat a l’abadia.

Després d’Esparreguera, per la pista, es va pujant i sense cap problema arribes a la carretera del Monestir, la que puja pel Bruc, i a uns 30 metres de l’entrada a Collbató.

He entrat a Collbató i a la rambla principal, on es veu l’església de fins, just davant del centre cultural, hi ha uns bancs, he parat 10 minuts a menjar-me un parell de barretes i a fer la primera parada per poder descansar oficial.

Després dels 10 minuts de rigor, no crec que hi hagi estat més, he sortit del poble per la part que dona a la muntanya de Montserrat.

Hi ha una pista que comença a pujar fins a Can Massana.

Hi ha un restaurant a mà dreta, entres pel pàrquing, es diu la Vinya Nova.

Sortint d’aquí, ja no hi ha més masies fins arribar a dalt a Can Massana.

Vas pujant per pista, a la dreta trobes l’Ermita de la Mare de Deu de la Font, i just al costat de l’Ermita, una pujada interessant, on he hagut de posar-ho tot.

No perquè calgui, sinó perquè el meu mal a la cama dreta comença a fer-se important a partir de les 3 hores i poc, i en dura quasi 4, em feia mal.

Hi havia posat terra, no estava aposentada, una polseguera important.

Passada la pujada, uns metres més endavant, creues un camp d’Oliveres, i trobes una casa a mà esquerre, ja comença la part final, ara el desnivell es un pel més important que abans.

Vas seguint la pista fins que a la dreta, trobes una pista més estreta i menys transitada amb un cartell que diu Camí de les Batalles, creues la barrera pel lateral i comences a pujar.

La pista no té pèrdua, has d’anar seguint el Camí de les Batalles, fins que just abans de veure Can Maçana, hi ha una pujada curta, d’uns 25 a 30 metres, però amb pedra solta i molta inclinació, m’ha faltat grip i he fet peu, he pujat caminant uns metres, no m’ha anat malament.

Acaba la pujada, i a l’esquerre planeja uns altres 25 a 30 metres i queda la pujada final al pàrquing de Can Massana, aquesta l’he feta sobre la bici, també té inclinació, però ja hi veia el final.

Des del pàrquing, surts a la carretera, i cap al Monestir de Montserrat, diu que hi ha 9 km, me’n surten 9 fins a la barrera d’entrada i uns 650 a 700 metres fins arribar a l’abadia, a la plaça del Monestir.

La pujada des de les barreres es important, per asfalt, que no m’agrada, però no hi ha més.

S’ha de dir que els 9 km de carretera amb la gravel es fan molt millor que amb la AllMountain, no es pot comparar.

He arribat al Monestir de Montserrat i he pitjat el botó del Lap del Garmin Edge 820, m’han sortit 81,49km amb 4h 40m a una mitja de 17,4km/h. Un desnivell positiu de 2186 metres i negatiu de 1512 metres.

He volgut fer-ho així, perquè després de les fotos de rigor i posar-me una jaqueta fina per la baixada, he baixat cap a Monistrol de Montserrat, per agafar el tren, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, cap a Gornal i des d’allà, de Bellvitge fins a Sitges amb Renfe.

La baixada son 9,44km que he fet amb 16m, a una mitja de 35,8km/h, tenia un cotxe a davant que no feia més que frenar. Això canvia totes les mitges.

En total m’han sortit 90,93km que he fet amb 4h 56m a una mitja de 18,4km/h, contant la baixada que fa pujar la mitja. El desnivell positiu de 2202 metres i de negatius 2085 metres. La cadència mitja de 72rpm, la mitja cardíaca de 124 ppm que és el meu 72% i una màxima de 158 ppm que és el meu 91%. No he dut mal ritme, segons el GPS he parat un total de 34 minuts, entre descansos, fotos a l’abadia, etc. El consum energètic de 3254 calories i bona temperatura, mínima de 12 graus, però la mitja de 17,5 graus, amb una màxima de 26 graus.

Crec que pels quilòmetres i el desnivell, el ritme està prou bé, i la Finna Taroko va de meravella, el canvi va com a d’anar, la bici està molt bé, molt content.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.