Matí de diumenge, havíem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 7:50 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, tenia al cap una ruta semi nova, amb una trialera que baixa de Gunyoles que tenia bona pinta.
Hem aparegut el Gaizka, en Joan Manel i jo a Sitges.
Hem anat cap a Sant Pere de Ribes que devien passar 5 minuts de dos quarts, hem trobat tornant de Can Lloses el Damià, havia anat directe, no ens ha vist i ha començat a xispejar, ha pensat en tornar, però al trobar-nos ha girat i ha vingut amb nosaltres.
A Can Lloses ha aparegut el Jorge, que venia directe i no ha aparegut el Fer, que ahir va confirmar. L’he trucat un parell de cops, telèfon apagat.
Hem deixat 10 minuts de marge, però no hem pogut esperar més, perquè la ruta d’avui era llarga i volíem estar a les 11 a casa.
Carretera d’Olivella cap a Mas Milà, a la dreta cap al Mas de Can Giralt i a l’esquerre per creuar la riera i sortir de nou a la carretera d’Olivella.
Entrem a Mas Milà, i sortim per darrera de la urbanització.
A la sortida, hem anat a la dreta, pel corriol estret i al trobar el creuament a l’esquerre, aquí ens hem colat, creia que sortiríem a una altra banda.
No res, hem fet 10 metres de mes, per anar a buscar la pista principal que et dur a sota de Viladellops.
Hem pujat cap a Viladellops per la trialera que hi ha sota del poble, i hem anat a buscar l’entrada del poble per les vinyes, que ara fa unes setmanes estaven enfangades i no es podia passar.
Surts pel dipòsit d’aigua a la carretera, i hem entrat per la trialera que hi ha a la dreta, cap a la cantera.
Des de la carretera, hem baixat a la rotonda i hem creuat el pont que passa per sobre a la C15, entrada cap a Daltmar, deixant la pujada al Castell d’Olèrdola a l’esquerre.
Al primer creuament hem anat a la dreta, jo aquest tros l’he fet varies vegades, però la resta dels que hi anàvem avui no.
Es el corriol que puja fins a Sant Miquel d’Olèrdola.
Just arribar al poble, a l’esquerre, hi ha un corriol que va pujant amb alguns esglaons, es tècnic, però es pot fer tot bé i vas per sobre dels singles, deixant el camí que va a Daltmar a la banda esquerre, a baix.
Es un tros que tindrà un parell de quilòmetres, no crec que més, i que et deixa a una pista, a la Hípica Vinyet, que et dur a la carretera i per un corriol entrem de nou a Sant Miquel d’Olèrdola.
Hem sortit del poble per les rotondes que van per sobre de la C15.
Aquest tros es evitable, es molt planer i hi ha massa asfalt, no el repetirem.
Vas creuant camps de vinyes i acabes a una mena de embassament, que crec que devia ser part d’una fàbrica que ja no funciona de fa anys.
Es puja pel costat de l’embassament i a l’esquerre, ja per camí conegut, per un corriol que puja lentament, però constant, fins a trobar-te una pista que a la dreta puja molt, al principi es puja bé, però la part final té un punt d’inclinació interessant.
Un cop al cim, hem parat a fer la foto de rigor, estàvem entre Les Gunyoles i l’Arboçar de Dalt.
Baixada cap a Les Gunyoles, per la trialera de rigor, i després pujada per pista.
Just abans d’arribar a Les Gunyoles, a la dreta, hi ha una pista que baixa amb terra solta, amb grava i una cadena.
Hem passat per sota de la cadena, aquesta part també era nova.
Uns metres més endavant, agafes un corriol estret, que comença amb una trialera que es pot fer, però que no m’hi he vist amb cor, me l’he trobada a sobre i no m’ho esperava.
Cap de nosaltres l’ha feta. Sense baixar de la bici, amb un peu a fora fins passar les pedres més grosses i avall.
Es un corriol estret que baixa sense cap problema al principi i que té una mena de parada on es planeta, de cop vas a l’esquerre i agafa molta inclinació i té pedra solta, molt divertida, l’hem baixada tots bé i sobre de la bici.
El Jorge venia cridant com un nen petit amb un caramel, s’ho ha passat d’allò més bé baixant.
Arribes a una pista, a la dreta, i no tinc gaire clar per on hem anat, però hem entrat en un corriol que ens ha dut a varies pujades i baixades molt divertides, ha estat molt bé.
Just al final de tot, abans d’arribar a la pista ja ampla, el Gaizka ha caigut.
No s’ha fet res greu, però s’ha donat un bon cop i duia al colze esquerre i la cama esquerre un pel de sang, unes esgarrinxades. Res important, però no tocava.
Hem fet una parada de 10 o 15 minuts, perquè es recuperés, un pel d’aigua a les ferides per netejar-les i de tornada, ja per pista, la de rigor de Les Gunyoles a Can Suriol, a la carretera d’Olivella.
Portàvem 25km i eren les 10:25, el Damià havia d’estar abans de les 11 a casa, així que s’ha acomiadat i ha tornat per carretera.
La resta hem agafat el camí que hi ha sota de Can Suriol, que creua la riera i que et dur fins el camp de futbol de Mas Milà.
Des d’allà, seguint la pista i els corriols, fins al Mas de Can Giralt, i pel corriol de l’esquerre, sense arribar a la carreta, hem anat a parar a la carretera d’Olivella, just al pont que creua la riera.
La tornada pel mateix camí que l’anada, per carretera fins a Can Lloses, i cap a Sitges per les Casetes d’En Portacreu, on el Jorge ha marxat cap a casa i el Gaizka, en Joan Manel i jo hem pujat cap al polígon Mas Alba i cap a casa.
He parat el GPS a la porta de casa amb 52,89km, eren les 11:20 i m’ha donat 3h 03m en moviment, la mitja de 17,3km/h, un desnivell positiu de 919 metres i negatiu de 837 metres, una mitja cardíaca de 123 ppm que és el meu 71% i una màxima de 163 ppm que és el meu 91%, una cadència mitja de 76 rpm, una potència mitja de 181W, una màxima de 1148W i en el meu cas un consum energètic de 1992 calories.
Aquí us deixo el track d’avui. No el publico com a nou encara, el tornarem a fer i el publicaré com a ruta nova.
Total climbing: 1042 m
Total descent: -1050 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.