Pantà de Foix per Castellet

Matí de diumenge, havíem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 7:50 a Can Lloses, volíem anar al Pantà de Foix.

Hem aparegut el Mario i jo a Sitges només, hem anat cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes i just arribava el Santi per una banda i el Mario per l’altre.

Hem sigut 4, la resta, per una cosa o una altre, no han pogut/volgut venir.

Com que la idea era arribar el Pantà de Foix i estar a les 11:00 a casa, hem anat per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt, pujada cap al mas, a l’esquerre entre les vinyet per creuar la riera i sortir de nou a la carretera.

Entrar a Mas Milà i per pista i per feina fins a Viladellops, es relativament ràpid.

Hem arribat a la part de sota de Viladellops, a la dreta pel corriol i al creuament a l’esquerre, per anar de nou cap a Viladellops.

A la primera a la dreta, entrem al lateral de la vinya i acabem al dipòsit d’aigua primer i a la carretera d’entrada a Viladellops després.

De sortida per la carretera, a la dreta, just a sota les torres d’alta tensió, hi ha un corriol estret que baixa i et deixa de nou a la carretera.

Des d’allà, baixada per agafar la rotonda, creuem la C15 per sobre, pel pont que puja al Castell l’Olèrdola i a la dreta entres de nou a pista.

La pujada es constant però ràpida, en Joan Manel ha dut un ritme avui difícil de poder seguir, tan al Mario com a mi ens ha costat poder dur el mateix ritme que ell.

Hem arribat a la carretera que va de Moja a Daltmar, creuada de carretera i entrada de nou a un corriol que et deixa a la pista que puja cap a la cantera.

Just abans de començar a pujar cap a la cantera, hi ha un corriol estret que puja recte i va a parar a la urbanització Daltmar, la que hi ha a sobre de Canyelles.

Hem arribat a la urbanització i per pista, entrant al parc natural del Foix, pujada cap al Pic de l’Àliga, a dalt de tot de Canyelles, però just al creuament, on a l’esquerre es puja al pic i a la dreta, després de la cadena, es va cap a la Casa Alta, a Vilanova, hem seguit per la trialera que hi ha recte, es relativament senzilla, té bastanta pedra, però es pot fer sense problemes per qualsevol que no sigui un “pro” i la pot gaudir.

Un cop a baix de la trialera, del primes tros si més no, corriol a la dreta cap a la Casa Alta.

Deixes a l’esquerre l’entrada a la segona part de la trialera que et deixa al Fondo de les Oliveres i avall, però aquesta es bastant més dura i ens desvia de la ruta d’avui.

Hem arribat a la Casa Alta, i per pista avall cap a Castellet.

Hi ha un desviament a la dreta, cap a unes masies derruïdes, la pista gira a l’esquerre, baixa cap al Pantà de Foix.

Hem agafat el desviament que et deixa uns metres més endavant en un GR que acaba amb una trialera molt divertida, amb molta pedra, però molt maca, si més no per baixar-la amb una bici com la meva.

Al final de tot ens hem reagrupat, el Santi ha baixat primer i l’ha baixada molt bé, però la seva bici ajuda i dona de sobres. Jo anava a darrera, cap problema, tot bé.

El Mario no l’havia feta mai, l’ha baixada quasi tota, tot i que ha hagut de fer peu i caminar en algun punt. Ara amb la tija telescòpica baixa molt millor que abans, es capaç de baixar per alguna trialera que abans hi feia peu, però aquesta era la primera vegada que la feia.

En Joan Manel igual, però ell va sense tija telescòpica i es un punt que ajuda moltíssim. Diu que també ha hagut de fer peu en algun punt.

Reagrupats, hem seguit el GR amunt, han fet un camí nou, o si més no l’han netejat, al costat de les vinyes, que et deixa al mateix lloc, molt bé.

Hi ha un punt final de pujada tècnica i arribes a Castellet, hem baixat fins el mirador que hi ha just a sobre del Pantà de Foix.

Aquí hem fet la foto de rigor i li hem tret un pastisset a en Joan Manel, amb el “Aniversari Feliç” de rigor cantat a 3 veus 😊

Com que anàvem justos de temps, hem baixat i sortit de Castellet, carretera a l’Arboç i a l’esquerre carretera cap a Clariana, per agafar la pista que hi ha a mà esquerre just a la meitat del primer revolt a la dreta.

Aquesta pista et dur al Pantà de Foix i després de la cadena, un corriol li dona tota la volta, hem sortit pel corriol que hi ha després de l’entrada a la presa, per baixar-la i quedar-nos sota la presa, just a la carretera, però sense tocar-la.

Ens ha començat a ploure, poc, fang, però anàvem amb por de que ens plogués més i fort.

Hem anat pujant per anar a la dreta al primer creuament, una bona estona més amunt d’haver començat la pista, hi ha una cadena, has de passar per sobre.

Aquesta es la que fem habitualment de baixada, jo l’he feta de pujada un sol cop i es duríssima.

Es va pujant i de cop es veu un revolt a la dreta, on comença el desnivell i amb molta pedra solta, has de seguir el traç per la dreta de tot i pots pujar sense fer peu, si surts del traç, la roda rellisca i has d fer peu, li ha passat a en Joan Manel, el Mario i jo hem pogut pujar bé, el Santi sense dubtar-ho amb l’elèctrica.

Baixes per una mena de trialera curta amb arrels, que algun cop hem fet de pujada i a l’esquerre, el corriol et dur a l’entrada del Fondo de les Oliveres.

Es pot fer quasi tot, però hi ha una part al final, de pedres i desnivell que no em permeten poder pujar, si més no, al nostre nivell, cap dels 3 atmosfèrics, el Santi si que l’ha pujat tota.

Arribes al creuament, a la pista i a la dreta cap a La Talaia, baixada pels Balcons de Vilanova i just quan acaba el ciment, hi ha un corriol entre la pista que vas fent i la que tens a l’esquerre.

Corriol amunt primer i avall després. Es veu el Mas de l’Artís a mà esquerre.

Creues una cadena, vorejant un camp llaurat i a l’esquerre, abans de començar a pujar, hi ha una trialera que baixa amb pedra solta.

L’hem feta tots, fins i tot el Mario, que l’ha trobada factible, però no ho és, es de nivell. Amb la telescòpica va molt millor, però molt.

Un cop a baix de tot, a la pista que va de Vilanova cap al Mas de l’Artís, baixada cap a Vilanova, amb cura de no trobar-te cap cotxe de pujada.

Creuar l’autopista C32 per sota i a la dreta cap a la Masia d’en Cabanyes primer, la Mahle després i cap a l’antic Casino de Barcelona primer, carretera vella del casino i cap a l’hospital Sant Camil i Puigmoltó.

Just baixant a Puigmoltó el Santi ha destalonat la roda de darrera, i no hi ha hagut forma de talonar-la de nou, tot i dur tubeless, amb una manxa de mà no es pot, hagués calgut dur CO2 o una manxa de peu.

Hem mirat d’inflar, i com que era tard, ja eren les 11 i dúiem una estona parats, en Joan Manel ha tirat cap a Sitges.

El Santi ha mirat de desmuntar el neumàtic, però sense palanques no hem pogut, així que he trucat el Fer que ha vingut en 5 minuts amb una roda sencera, la de la seva KTM elèctrica, que ha canviat per la del Santi directament i llestos.

Aquesta setmana l’arreglarà a BikeIT, xurro de NubeTubeless i llestos.

Jo he fet via cap a Sitges, el Mario cap als Camils i cap a casa a Sant Pere de Ribes i el Santi ha marxat cap a casa per Sant Pere de Ribes.

M’he notat cansat després de la parada, crec que avui m’ha faltat un pel d’energia, ahir no vàrem sopar, com diríem sopar, vàrem picar durant una estona a la tarda i no vaig sopar res, una mica de fruita i llestos, i crec que el cos li ha faltat aliment.

De tot se’n aprèn, la propera no m’hauria de passar.

En total m’han sortit 56,38km que he fet amb 3h 13m a una mitja de 17,5km/h, amb un desnivell positiu de 976 metres i negatiu de 942 metres, una cadència mitja de 77 rpm, una mitja cardíaca de 127 ppm que és el meu 73% i una màxima de 161 ppm que és el meu 93%, una potència mitja de 186W, una màxima de 809W, un consum energètic de 2165 calories en el meu cas i bona temperatura, mínima de 7 graus i mitja de 10,6 graus.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.