Aquest matí de diumenge tenia al cap fer els corriols que hi ha a la banda de Moja, als singles, però no hi hem arribat, ens hem encigalat abans.
A les 7:30 estàvem al Caprabo el Pedro, en Joan Manel, el Mario i jo. El Mario havia d’estar a casa a les 9:30, per tan ha volgut venir fins a Sitges per fer una quilòmetres de més.
Hem marxat a les 7:35 cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, esperàvem a en Josep Maria, el divendres em va dir que vindria, però al final no ha aparegut.
L’anada cap a Sant Pere de Ribes bé, però anàvem veient els cartells de la prova del campionat d’espanya d’enduro y hem pensat que hauríem de tornar per una altra banda, per evitar trobar-nos motos.
Hem arribat a Can Lloses i hi havia el David Ocariz ja esperant-nos, el Santi ha arribat uns minuts després d’arribar nosaltres, però poc.
Hem donat marge perquè arribés el Fer, que el divendres em va confirmar que vindria, però al final no ha aparegut tampoc, així que hem fet via.
Carretera d’Olivella, per entrar a la dreta per la pista que et dur al Mas de Can Giralt.
No ens hem entès amb el Santi, li he dit que NO entréssim per la riera abans del pont, per mirar d’evitar perdre temps fent corriols, però ell ha entès que entréssim per corriol.
Hem esperat el Mario, en Joan Manel i jo, però no els hem vist aparèixer, i hem anat més endavant pensant que hi haurien entrat.
Han vingut pel mateix lloc per on hem vingut nosaltres, han entrar pel corriol de la riera, han trobat una gent baixant, els han preguntat si ens havien vist i com que els han dit que no, han fet mitja volta.
Si l’objectiu era estalviar temps, ha passat just el contrari, hem hagut d’esperat molt més.
Res important, un malentès només.
Hem seguit fins arribar al creuament del mas, i a l’esquerre per entre mig de les vinyes i baixada per creuar la riera i amunt, he pogut pujar, de peu i amb tot posat, tot i que crec que pujar de peu amb el 50 es massa, he pujat.
La propera vegada ho provarem amb el 42, segurament pugi millor.
Hem entrat a Mas Milà per asfalt, estalviant temps, creuar la urbanització, per anar pel corriol que puja a la dreta, just passar el carrer que creua la pista.
La pujada es duríssima, i he hagut de fer peu 2 cops, com sempre, tot i que crec que li tinc agafat el lloc on haig de pujar, espero la propera vegada fer-la sencera.
Ens hem reagrupat a la part de dalt i hem baixat plegats.
El Mario ha relliscat i s’ha acabat agafant a un arbre que ha cedit, però no s’ha fet gran cosa.
Un cop tots a baix, hem seguit per la pista ampla, però hem anat a l’esquerre, per creuar a la pista principal i altre cop a l’esquerre, com si anéssim de tornada per la pista de sobre.
Al creuament a la dreta i així 2 cops més a la dreta, fins que el corriol es va fent estret i acaba amb un corriol empinat que es pot pujar sencer, però que vas amb el pols molt alt, si més no l’he pogut fer sencer.
Un cop arribes al final de corriol, hi ha una pista més ample, que habitualment fem a la dreta i vas a para darrera de les granges abandonades que hi ha a sobre de Canyelles, i baixes cap a sota de Viladellops.
Però avui hem baixat a l’esquerre, per una pista que s’ha fet estreta i s’ha convertit primer en un corriol molt estret, de baixada primer, un pel de pujada més tard i al final una trialera de baixada amb pedra solta que no hem estat capaços de baixar, ni el Santi que ha baixat com si estigués esquiant amb la bici.
Haurem baixat a peu uns 50 a 70 metres calculo, però a peu vol dir que relliscava baixant a peu, bastant bèstia, tot s’ha de dir.
No sabíem on érem, però he vist la carretera i he pensat que era la vella de Sant Pere de Ribes a Canyelles, i si era aquesta.
Hem anat a parar a un camp de motocròs infantil i a la carreta, just a l’estrada de la urbanització Vora Sitges, on hi havia un punt de control de la prova d’enduro.
El Mario ha tornat cap a casa, eren les 9, i la resta hem fet carretera cap a Canyelles.
Ens han passat 3 motos de la cursa, però res més, no hem trobat cap cotxe, estàvem a 2 revolts de veure Canyelles.
Hem pujat cap a la rotonda que passa per sobre de la C15, i hem baixat i entrat a Canyelles, per anar a buscar la pista que va cap a la hípica Tikota i que sense entrar-hi puges cap a la rotonda que ens trobem quan venim de Viladellops, pel corriol que hi ha a la carretera, just abans del pont de la C15.
Des de la rotonda, amunt cap al Pic de l’Àliga, per carretera.
Es una pujada que odio, la he fet varies vegades, es la única forma de pujar al Pic de l’Àliga des de Canyelles. Hi ha la trialera que agafes des del costat de la Facu i que puja fins al cim, però per baixar has de fer peu, així que per pujar es impossible.
Anàvem en Joan Manel, el Pedro i jo i hem parat a reagrupar-nos a la parada del bus que hi ha quan arribes a Daltmar.
Reagrupats, hem seguit pujant, següent parada per esperar a dalt de tot, ja al mirador.
Allà hem baixat com cap a les antenes, per mirar d’agafar el corriol que baixa a la dreta, abans de la cadena, i que empalma amb la trialera que hi ha a baix, al creuament de la pista que va cap a Daltmar, Pic de l’Àliga i la Casa Alta.
Aquesta es baixa bé, té pedra solta, però no té cap perill, es pot fer sencera sobre la bici sense fer peu.
En Joan Manel que no l’havia feta li ha agradat, el Pedro tampoc l’havia feta, però baixant no té color, va molt bé i dur una molt bona bici per baixar.
Un cop ens hem reagrupar, hem seguit pel corriol cap a la pista que baixa cap a la Casa Alta i a l’esquerre per pujar fins a la baixada de ciment que et deixa al creuament de seguir recte cap a la Talaia i a l’esquerre, per on hem anat, al Fondo de les Oliveres.
Hem baixat bé, sense cap problema i un cop hem entrat a la pista principal, hem anat a l’esquerre, cap a Canyelles.
El David ha seguit per la dreta, cap al Mas de l’Artís i cap a Vilanova.
La pista que et dur cap a la urbanització que hi ha a sobre de Canyelles, la primera que trobes venint de Vilanova per la carretera vella, fins que trobes a la dreta una masia derruïda i una entrada que sembla un abocador il·legal, però que t’acaba duent a la urbanització de nou, primer puges per una pista en mal estat que es diu Carrer de Càdiz i a dalt de tot empalmes amb el Carrer de Granada, per anar a buscar a la dreta l’entrada a una pista que et dur a la trialera que baixa fins a la rotonda de sortida de Vilanova cap a Canyelles, la que passa per sobre de la C15.
Es una trialera dura de baixada, que es pot fer sencera, però acabes amb mal a tot arreu de baixar i baixar.
El Santi no l’havia fet amb una doble d’enduro, sempre havia vingut amb rígida, i ha gaudit molt. Jo l’he baixada bé, però he acabat amb les mans agarrotades.
En Joan Manel, sense telescòpica i amb rígida no ha fet peu, en cap moment, això si, ens ha dit que ha estat “quirúrgic”, vigilant per on havia de passar la roda en cada moment. El Pedro la va fet amb mi aquest hivern, es molt divertida.
Des de baix, creues la carretera i vas cap a la cantera, per anar a la dreta, creuant el pont que passa per sobre de la C32 i vas a buscar el desguàs de cotxes primer i per una trialera molt senzilla, la carretera interna de Sant Pere de Ribes a la Mahle.
Hem anat a la dreta, cap a l’antic Casino de Barcelona i per darrera cap a l’hospital Sant Camil i Puigmoltó.
He relliscat i he acabat a terra, la roda de davant ha agafat una pedra més grossa mentre estava girant, i la pedra ha seguit recte, per tan jo també. No m’he fet gran cosa, tot i que duc una rascada a l’espatlla esquerre, un pel a l’esquena, la cama, cuixa i cul esquerre, però no crec que em duri més d’una setmana.
Un cop a Puigmoltó hem creuat la carretera per anar cap a l’Autòdrom i ens hem trobat la cursa, volíem evitar-la però no hem pogut.
Ens han dit que en aquest tram no anàvem molt ràpid, no devia ser puntuable, i que anéssim separat, no pas en paral·lel, que no hi hauria problema, no n’hi ha hagut cap, ens han passat 3 o 4 motos, però amb distància i a part de pols, no hi ha hagut res més.
Hem girat cap a Rocamar i els han entrat a l’autòdrom, des de Rocamar hem anat cadascú cap a casa seva, jo he seguit pel passeig.
He parat el GPS que eren les 11:25, tard avui, però hem hagut de fer varies parades per esperar, no hem anat al ritme que havíem i ens hem encigalat una bona estona amb la trialera i la foto de rigor.
M’han sortit 43,66km que he fet amb 2h 48m a una mitja de 15,5km/h, amb un desnivell positiu de 989 metres i negatiu de 776 metres, una mitja cardíaca de 124 ppm que és el meu 72% i una màxima de 162 ppm que és el meu 94%, una cadència mitja de 76 rpm, una potència mitja de 183W i una màxima de 834W, un consum energètic de 1851 calories i un pel de fred al matí, 4 graus de mínima, però amb el sol s’ha arreglat bastant i la mitja ha sortit de 9,6 graus al final.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1097 m
Total descent: -1108 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.