Castell Vell d’Olivella

Després de quasi 2 mesos d’ençà que la RockShox Reveb es va fer malbé he pogut tornar a sortir amb ella. Vaig canviar-la nova al setembre del 2020, una Reverb de 175 mm, i el 15 de febrer es va afluixar la rosca que separa el tub estret de l’ample i va entrar terra.

Vaig mirar de netejar-la amb un raspall de dents i treure-li la sorra que hi havia, però no va anar bé, li vaig posar greix de tefló i res de res.

La vaig enviar en garantia a Team Bike a Alacant mitjançant BikeIT i la van enviar ara fa una setmana de tornada, 34,50€ per no tenir una averia reconeguda per la garantia ☹

I no va del tot fina, si rosques a 6.7Nm com marca el manual, no puja del tot, l’he hagut de deixar més fluixa, però funciona i no baixa la tija dins el quadre, per tan, la deixaré així.

Les tijes telescòpiques, per desgracia, són com les pastilles de fre, es un consumible que s’ha de canviar de tan en tan, la última em va durar quasi 3 anys.

Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, volia repetir una ruta que vàrem fer amb el Santi fa anys i no l’havíem fet de nou, arribar al Castell Vell d’Olivella.

Volia anar-hi ara fa mesos, però segueixo el Parc Natural del Garraf a Instagram i vaig veure que estava tancat al públic, l’estaven restaurant, així que hem esperat un pel i avui hi hem anat.

Entre una cosa i l’altre, he sortit sol del Caprabo, un perquè estava cansat de cames i volia descansar, l’altre perquè estava constipat i no volia arriscar, l’altre que esta en quarantena per Covid tot i el PCR negatiu, l’altre amb averia mecànica d’ahir al vespre, l’altre era el seu aniversari avui i no…

En resum, confirmats el Santi i el Pedro que no podia sortir de Sitges fins a les 9 del matí, així que he pujat camí de la Fita amunt per anar a trobar-me amb el Santi.

Havíem quedat al mirador dels caçadors, i quan hi he arribat no hi era.

L’he esperat una estona i ha aparegut amb 10 minuts de retràs més o menys.

Hem baixat cap als Holandesos, però just abans de girar i començar a veure la casa, a l’esquerre hi ha un corriol que baixa, nou, no l’havíem fet mai, però li vaig veure al Pep Aleacar que el segueixo a l’Strava i vaig pensar que avui el fariem, no contava que hi havia un corriol aquí.

Et deixa al corriol que baixa de la Casa Nova fins el creuament de Jafra amb la Fassina, a mig camí.

Està bé, es tipus trialera, es lent, si es vol rapidesa, la baixada per la Casa Nova està millor, sinó aquesta opció es interessant.

Hem pujat a Jafra i hem baixat per la trialera que hi ha després de Jafra, a la masia que queda passant la cadena quan puges cap a la Plana Novella.

Baixada fins a la riera i cap a la pista de la Fassina a Quatre Camins.

A l’alçada dels Masets de Dalt, a l’esquerre, pujada per la trialera de rigor i baixada per l’altra banda, passada la pista que puja a Quatre Camins des de Can Pere de la Plana, per la trialera de rigor.

Com es nota dur la tija telescòpica, es un altre mon.

Des de baix, camí de Mas Milà i pujada cap a Olivella a la dreta.

Abans d’arribar al Mas que hi ha al cim, a l’esquerre hi ha un corriol que et dur a una trialera que baixa cap a la vall, just a un camí que a la dreta et dur cap a Olivella de nou, cap al cementiri, el que hem seguit.

Després del cementiri, hi ha una pujada de ciment curta, però dura, i baixa per darrera entrant al poble de nou.

Era una pista sense asfaltar que al pujar tenia el seu que, avui l’hem trobada encimentada tota, ja no té cap secret ni pujant ni baixant.

Hem arribat a la plaça del poble d’Olivella a les 9 menys poc del matí, hem parat i hem trucat al Pedro.

Estava just al mirador dels caçadors, ha pujat amb la Specialized Turbo Levo amb el Turbo posat, però tot i amb això està limitada de velocitat, així que tardaria uns 15 minuts en arribar.

Per fer temps hem baixat pel corriol primer i trialera després que hi ha darrera de l’edifici de l’ajuntament i que et deixa a la carretera d’Olivella a Can Grau.

Anàvem a ritme de fer temps, no teníem pressa.

Hem anat a veure un corriol que el Santi diu que havia fet fa temps i que no hem trobat.

Al final hem acabat tornant a la plaça del poble carretera de Can Grau amunt i a la dreta per entrar de nou a Olivella, a l’ajuntament de nou.

Mentre fèiem temps, hem estat mirant el mapa que hi ha i comentant corriols que fa temps que no fèiem i ha aparegut el Pedro de seguida.

Hem baixat de nou fins a la carretera de Can Grau i hem agafat un corriol estret que hi ha a sobre i que et dur a la pista que va cap a Santa Susana.

Hi ha una tanca elèctrica i una cadena, just passar-la es pot anar a l’esquerre cap a Santa Susana o recte per pujar cap a la pista de Olesa de Bonesvalls a Can Grau.

Hem agafat aquesta pista, i a l’esquerre uns quants metres més endavant, es veu una entrada que diu Castell Vell d’Olivella.

Camí amunt. Hem trobat gent, tots a peu, però amb respecte sempre i bona educació, no hi ha problemes de Covid, distància, i llestos.

La part final que arriba a la base del castell es una pujada dura, molt dura i has de fer peu i caminar els últims metres abans d’arribar a les ruïnes.

Hem deixat les bicis abans de les escales, just abans del tancat elèctric i hem pujat fins el castell i l’ermita, que està tota en ruïnes.

El Pedro no coneixia l’existència del castell, no es veu fàcilment, però es un lloc molt bonit.

Han reacondicionat el torreó, hi havia gent a dins fent-se fotos, no hi hem entrat.

Foto de rigor i baixada cap a recollir les bicis de nou i seguir per la mateixa pista que havíem trencat per pujar al castell i que baixa de nou a la pista de Santa Susana.

Pista recte cap a Santa Susana i al arribar a les vinyes, hi ha un creuament a l’esquerre que puja, l’hem agafat i al següent creuament a l’esquerre, molt tancat, que va cap a unes vinyes, com si fos un camí de pas per arribar a les vinyes, s’arriba a una pista primer que es converteix en un corriol després i que va vorejant la riera.

L’hem seguida per arribar de nou a la pista de Olivella a Santa Susana, i un cop a la carretera, hem agafat la pista del lateral fins a Can Suriol.

Sense arribar a Can Suriol, passant el pont per sota i seguint pujant de tornada cap a Mas Milà, per agafar la trialera a l’esquerre que fem habitualment de baixada.

Estava un pel moll, més que humit i a les lloses grans de pedra les rodes relliscaven, s’havia de passar amb cura.

Un cop a dalt de tot, hem anat a l’esquerre cap a les cases que hi ha i just al arribar a les vinyes, passada la cadena que està terra, la tanca es oberta, es baixa a la dreta, cap a la trialera que havíem fet amb el Santi una estona abans de pujada.

Aquesta trialera baixa fins a la pista de Mas Milà cap a Can Pere de la Plana.

La baixada es fa molt bé, hi havia uns troncs caiguts que algú els ha tallat per poder-hi passar bé, molt millor ara.

La part final, també humida i amb lloses de pedra de banda a banda les hem fet a peu, tan el Pedro com ho, hem vist que relliscava i hem pensat que no calia arriscar, el Santi les ha fet a sobre de la bici.

Un cop a baix, a la pista, a l’esquerre cap a Can Pere de la Plana, que hi hem arribat pel corriol que hi ha a la dreta, després de la cadena, marcat amb un GR.

Des de Can Pere de la Plana, baixada per la Granja Escola fins a Can Lloses i tornada cap a Sitges per les Casetes d’en Portacreu.

Un cop a les Casetes d’en Portacreu, hem anat a la dreta, cap a Vallpineda i un cop creues la carretera, seguint recte cap a l’autòdrom, just passar la masia a l’esquerre hi ha una pista que puja, seguint-la recte vas a parar a sobre de la Plana Est i a l’esquerre hi ha una trialera de pujada, molt factible que puja fins a Santa Barbara.

Allà ens hem acomiadat, jo he baixat recte cap al mar i cap a casa i el Pedro i el Santi han agafat carretera cap a Sitges, un per anar cap a casa i el Santi perquè volia fer alguna trialera de pujada de tornada cap a casa també.

He parat el GPS a la porta de casa amb 44,35km que hem fet a ritme lent, 14,6km/h. El Santi l’hem d’esperar tot i anar elèctric, el Pedro també va elèctric, però tot i estar limitat a 25km/h, no l’esperem, es un pel desesperant, tot s’ha de dir.

El desnivell positiu de 1050 metres i el negatiu de 1011 metres, la mitja cardíaca de 128 ppm que és el meu 74% i la màxima de 165% que és el meu 95%, la cadència mitja de 75 rpm, la potència mitja de 182W, la màxima de 761W, el consum energètic de 1990 calories i bona temperatura, mínima de 8 graus i mitja de 10 graus, he sortit d’estiu, amb una samarreta tèrmica sense mànigues a sota i els manguitos.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.