Avui començo el blog de forma diferent. El diumenge passat un ciclista em va felicitar pel blog, ahir dissabte el matí l’Oleguer em va dir que també el mirava i que estava molt bé, avui un ciclista, acabant la ruta, a Can Pere de la Plana, ens ha felicitat i ens ha dit que venia de fer una ruta que havia agafat de la web.
Haig de dir, que l’objectiu de la web quan la vàrem engegar al 2007 era just això, que si algú volia sortir i no sabia per on, pogués trobar informació, rutes i segons com, preguntar i sortir amb nosaltres.
Ha funcionat bé, i per ara, seguirem alimentar-la.
Ara si, avui amb el canvi d’hora, a les 7:30 del matí al Caprabo era un pel fosc, però hi hem pogut arribar.
En Joan Manel, el Jorge que no venia des de desembre, pel confinament comarcal, el Fer amb l’elèctrica, avui no ha avisat, per tan ha aparegut, molt contents, i jo. Pujant la Fita hem trobat el Santi que ja ha dit que ens veuríem a dalt.
Tenia al cap pujar Santa Susana, habitualment la baixem, i es molt maca, però de pujada es dura de nassos.
Hem anat cap als Holandesos, baixada pel corriol de la Casa Nova i el Fondo de les Llenties, pujada cap a Jafra i baixada pel corriol de darrera fins a la pista de La Fassina a Quatre Camins.
Pujada cap als Masets de Dalt i a l’esquerre, després de la cadena, pujada per la trialera, fins a creuar la pista de Can Pere de la Plana a Quatre Camins i caiguda per la trialera que hi ha just creuant la pista.
Un cop a baix, a l’esquerre, cap a Mas Milà i a la dreta per pujar cap a Olivella.
Abans d’arribar al cementiri d’Olivella, a l’esquerre, hi ha una pista que et dur a una masia, no recordo el nom i a la dreta un corriol estret que baixa fins a la carretera d’Olivella.
Un cop a la carretera, a la dreta cap al poble i uns metres més endavant, hi ha una entrada de pista a l’esquerre que et dur a Santa Susana.
Just a les vinyes que hi ha davant de Santa Susana, al Jorge se li ha ficat una branca d’una vinya al canvi i ha trencat alguna cosa.
L’hem esperat just a sota de Santa Susana, ha vingut i hem mirat de reparar el problema, però no hem pogut.
El canvi li pujava, es a dir, quan tires del cable cap al pinyó gran, amb el canvi del manillar, treballa bé. En canvi, quan la molla ha de fer pressió perquè el canvi baixi, no baixava, i no baixava perquè alguna cosa tenia el cable i la funda.
No hi hem trobat sol.lució, així que hem decidir deixar-ho així i anar fent, ha quedat amb 3 pinyons a darrera, contant que dur un 1×11 i el gran es un 42 creiem, es a dir, un canvi que per pujades, no es l’adient.
Hem baixat fins a l’inici de la trialera i hem començat a pujat.
Jo que l’he feta alguna vegada de pujada, la tinc dividida en 3 part dures, la resta es bastant factible.
Comences a pujar i es planer, es fa bé, però de cop hi ha uns metres que es compliquen, però es com un tastet del que et queda, es a dir, has superat la primera part.
La segona es més llarga i habitualment faig peu, no una vegada, més d’una vegada, i així ha passat. La tercera es després de la part planera pujant, es nota, es pot fer sencera sobre de la bici, costa, però es pot fer.
El Fer, el Jorge i el Santi han pujat primers, després jo i el Joan Manel, que no l’havia fet mai de pujada, com el Jorge, i l’han feta, tot i que la primera vegada vas molt a cegues, suposo que un cop l’has pujada 3 o 4 cops, ja saps on has de tenir problemes i on no.
Teníem la por de trobar algun ciclista baixat ràpid, i n’hem trobat 4, però baixaven bé, i quan ens han vist, han parat i ens han deixat passar. Es d’agrair, però per mot que ens han deixat passar, no hem pogut pujar millor que si haguéssim parat nosaltres.
Un cop a dalt hem fet la foto de rigor, a la part de ciment ja i hem decidit la tornada, teníem marge, eren tres quarts de deu del matí.
Hem tornat cap a Can Grau, però en Joan Manel ha posat mala cara quan s’ha dit de fer el GR5 de Can Grau a Quatre Camins, així que hem baixat a la dreta, per la següent entrada després de la baixada de Santa Susana.
Es una pista que no té gran cosa, es ampla, inclinada i hi ha molta pedra solta, s’ha de vigilar, però es baixa bé.
Un cop a la part més planera, el Fer ha parat perquè ha vist l’entrada del corriol de la dreta que et dur al castell d’Olivella, no sabia que hi havia un castell, jo si, perquè hi vàrem anar fa temps amb el Santi buscant noves rutes.
No hi hem anat, hem gaudit de la companyia d’un parell de cavalls molt bonics que estaven pasturant al costat de la pista de baixada, just a l’entrada del castell.
Seguidament, baixada i passar el tancat, per anar per la mateixa pista per on hem vingut abans cap a la carretera d’Olivella de nou.
Hem pujat per la mateixa trialera que hem fet baixant uns minuts abans, i un cop a dalt, cap al cementiri d’Olivella, per baixar per la trialera que hi ha just al costat del cementiri, la que el Joan Manel li diu el “lavacoches”, està molt tapada i et rasques les cames, el quadre de la bici, en resum, tot.
Un cop a baix, hem encarat ja la tornada, pista a la dreta cap a les vinyet i hem anat a la dreta per la pista que hem fet abans, després de la trialera de baixada de la pista de Can Pere de la Plana a Quatre Camins, baixada cap a Mas Milà.
A l’esquerre per GR de pujada a Can Pere de la Plana, es un corriol estret molt bonic i ràpid.
Hem arribat a Can Pere de la Plana i hem trobat en Joan Manel i jo el ciclista que ens ha felicitat pel blog, molt agraïts i satisfets, per descomptat.
Al poc han aparegut el Fer i el Jorge.
El Fer s’havia quedat sense bateria a la bici, just 40 quilòmetres i seca, però s’ha de dir que la té deslimitada i que no va en ECO per res, va a gaudir, tan a pujades com a baixades, i això fa que consumeixi molt més.
Hem esperat una estona, el Santi no venia, i hem acabat entenent que en algun punt s’ha perdut i hauria marxat cap a casa, habitualment no dur el telèfon, així que no hem pensat en trucar-lo.
El Fet ha tornat recte avall cap a Sant Pere de Ribes, per evitar haver de pedalar en cap moment, moure l’elèctrica, per molt de quadre de carboni que tingui, sense bateria, es una feinada.
El Jorge, en Joan Manel i jo hem tornat per la Granja Escola i un cop a darrera de Can Lloses, cap a Sitges per les Casetes d’en Portacreu, on el Jorge ha marxat cap a casa i hem encarat el Caprabo en Joan Manel i jo només.
He parat el GPS a la porta de casa amb 42,28km que hem fet amb 2h 48m a una mitja de 15,1km/h, amb un desnivell positiu de 1041 metres i negatiu de 1063 metres, una mitja cardíaca de 122 ppm que és el meu 71% i una màxima de 158 ppm que és el meu 91%, una cadència mitja de 74 rpm, una potència mitja de 185W, una màxima de 1200W, i més fred del que pensava, 1 grau de mínima, a primera hora feia fred, i una mitja de 7,4 graus. 1863 calories de consum en el meu cas.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1209 m
Total descent: -1220 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.