Pantà de Foix

He sortit de casa que faltaven 10 minuts per les 7 del matí, havíem quedat a les 7 al Caprabo per anar fins a la plaça de la Vila a Ribes, on a dos quarts de vuit havien d’aparèixer el que vinguessin de la zona d’allà i aniríem a fer el Pantà de Foix.

A les 7 estava només el Jordi al Caprabo, en Josep Maria ha trucat que el canvi no li anava bé, suposo que la pila del comandament del manillar, però no ha vingut.

Hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, per les Casetes d’en Portacreu el Jordi i jo.

Al arribat a les Casetes d’en Portacreu m’he adonat que el Jordi no venia, ha tardat uns minuts i ha vingut tot rascat, ha caigut baixant, res greu però diu que ha volgut canviar la traçada i s’ha trobat a terra.

Una rascada a la cama, a l’avantbraç i la que fa més mal a la banda dreta de la botella de l‘amortidor de davant, més rascades d’adhesius que no pas de metall, però bici nova i rascada.

Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, en Joan Manel ha aparegut de seguida i hem fet via tots tres cap al Castell primer i cap a Vilanova després.

Després de la Masia d’en Cabanyes hem anat a la dreta, a la pista que puja cap al Mas de l’Artís, i un cop es veu el mas a l’esquerre hi ha un camí que puja i acaba amb una trialera de pujada que et deixa a l’inici de la pujada encimentada que et dur als Balcons de Vilanova i la Geltrú.

Es una pujada de ciment que no aporta gran cosa, només desnivell i poc més, es de les que en Joan Manel gaudeix patint, jo prefereixo un corriol de pujada que una pista encimentada d’aquest estil.

Un cop als Balcons hem fet avall cap a la pujada de ciment que va a la Casa Alta, i a l’esquerre es baixa per una trialera amb molta pedra a l’inici, que té un parell de pujades tècniques que costen de fer i que avui les ha fetes ambdues en Joan Manel, el Jordi i jo hem fet peu a punt d’arribar a dalt de la primera, la segona bé.

Es puja un pel més i es baixa per una pista trencada cap a una cadena que un cop la passes baixant a l’esquerre et plantes sota de l’aqüeducte del Pantà de Foix.

La pujada al pantà es per uns corriols molt factibles i un cop a dalt es voreja el pantà.

En acabar de vorejar-lo, arribes a un cadenat que un cop l’hem passat hem fet la foto de rigor i hem menjat quelcom i segueixes per una pista que et dur a la carretera.

Es baixa a Castellet i la pujada a Torrelletes la fem per un camí que creua el riu i puja per una pista fins a uns 50 metres de l’entrada del poble.

Creuem el poble i sortim per darrera per un corriol amb tot de lloses grosses que et dur a una pista que va fins a la Casa Alta.

Pista a la dreta, on hem fet un desviament, el Jordi i en Joan Manel per pista i jo per una trialera que bàsicament talla directe un tros de revolt que fa la pista.

Es una trialera de les que te les has de creure, no es complicada, però no té marge d’error, no pots parar a mitges, un cop hi ets, s’ha de fer sencera.

Ens hem reagrupat a baix i hem seguit la pista que va pujant constantment fins a la cadena que hi ha entre la baixada del Pic de l’Àliga i la Casa Alta.

Hem anat cap a la Casa Alta i a l’esquerre per anar a buscar la baixada de ciment que et deixa a l’inici de la trialera que hem fet abans per baixar al pantà, i l’inici de la baixada del Fondo de les Oliveres.

Hem fet corriol del Fondo de les Oliveres avall.

A l’inici hem trobat un parell de “tarats del Garraf”, els he reconegut pel Maillot i els hi he fet un crit, han contestat amablement 😉

Fondo de les Oliveres avall i avui com que estava sec, m’he encigalat a fer la part de pedres que normalment faig a peu, per la banda esquerre, es pot fer sencera.

M’he esperat a que arribéssim el Joan Manel i el Jordi i hem seguit baixant fins arribar a la pista que et dur des de Canyelles a Vilanova, hem anat a la dreta per pujar cap al Mas de l’Artís.

Des del Mas de l’Artís, la trialera que comença a la rotonda, per descomptat i un cop a baix de tot, quan ja hem agafat pista, en Joan Manel ha dit que prou de trialeres avui, així que la última que es la que es fa baixant a la dreta, no l’hem feta.

La tornada ha estat per on hem vingut més o menys, Masia d’en Cabanyes, després cap a l’antic Casino de Barcelona i hem anat a parar a Puigmoltó, tot i que volíem evitar-ho perquè el camí que va a Puigmoltó dur un munt de mesos tancat, així que hem anat cap a l’hospital els Camilos, ara si Puigmoltó i ens hem acomiadat d’en Joan Manel, el Jordi i jo hem anat cap a Sitges per l’autòdrom i Rocamar.

Ens hem acomiadat a l’entrada de la rotonda de la Plana Est i jo cap a casa pel passeig.

Ent total m’han sortit 54,86km que he fet amb 3h 20m a una mitja de 16,4km/h, que no està malament. Un desnivell positiu de 980 metres i negatiu de 985 metres, una cadència mitja de 73 rpm, una potència mitja de 162W i una màxima de 666W, una mitja cardíaca de 123 ppm que és el meu 73% i una màxima de 155 ppm que és el meu 92%, un consum energètic de 2062 calories i temperatura d’estiu, he anat de curt avui i els manguitos han sobrat a Vilanova, 19 graus de mitja i una mínima de 14 graus que va ser la mitja d’ahir.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.