Primer diumenge de primavera del 2021, fred, molt de fred.

Estem acabant una ona de fred amb temperatures d’hivern, de finals de gener i si, s’ha notat, si més no a primera hora, fins que ha sortit el sol.

Al Caprabo a les 7:25 esperant, han passat ciclistes, i com sempre, amb educació, dius bon dia. Ha passat un ciclista amb una bicicleta taronja, no he pogut veure més, que a part del bon dia em diu, felicitats pel Blog.

M’he quedat acollonit, només he pogut dir gràcies 😊

Passades les 7:30 ha aparegut en Joan Manel, no l’esperava avui, la resta tenia clar que no vindrien.

Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, a Can Lloses i hem esperat el Santi.

Jo creia que potser vindria el Fer, però no l’hem esperat, el Santi ha dit “segur que no vindrà, hagués confirmat”.

Hem agafat la carretera d’Olivella, a la dreta cap al Mas de Can Giralt i a l’esquerre entre mig de les vinyes, per creuar la riera i pujar de nou cap a la carretera d’Olivella, a Mas Milà.

En Joan Manel ha pogut pujar la pujadeta curta després de la riera, jo avui no he pogut, el Santi no ha canviat bé i també ha fet peu.

En contes d’entrar a Mas Milà per la carretera, hem fet el corriol de pujada que hi ha a la dreta del pont, i des de dalt, baixada per anar a buscar la pista de rigor que surt de Mas Milà per darrera i després de creuar de nou la carretera hem agafat el corriol estret a la dreta, no pas la pista principal.

Corriol amunt i hem seguit fins al final de tot, baixada inclosa, per anar a buscar de nou la pista que puja cap a Viladellops.

Hem pujat pel corriol de darrera, no pas per la pista, cap a Viladellops, i a la dreta per les vinyet, pel lateral.

Han llaurat aquesta setmana i no es podia pedalar bé, hem hagut de caminar uns metres, si més no al principi, més endavant era més ciclable, tot i que en algun punt també estava llaurat, suposo que han llaurat fa diesi amb la pluja s’ha assentat la terra.

Pujada per la trialera de darrera fins al dipòsit d’aigua primer i la carretera d’entrada a Viladellops després.

Hem baixat per la trialera de la dreta que hi ha just al pal de llum, es diumenge i la cimentera no treballa, per tan, tot i els senyals, es pot baixar sense cap problema.

Un cop a la carretera de nou, hem baixat a la rotonda d’entrada a Viladellops, a l’antiga carretera de Canyelles a Sant Miquel d’Olèrdola.

Aquí començava la part nova.

No era pas nova, l’hem feta moltes vegades en sentit contrari, però en aquest sentit mai.

Hem pujat cap a la cimentera, i per darrera hi ha un corriol que va primer cap a unes caves i després passant per entre mig d’unes vinyes fins a la carretera de Sant Pere Molanta a l’’Arboçar.

En Joan Manel ha entrat just que passaven 3 ciclistes de carretera, i s’ha envalentint.

S’ha posat a tirar i ha passat els ciclistes de carreta, que entenem que no li han seguit la gràcia, sinó, segurament no els hagués deixat endarrere com els ha deixat.

Son uns 200 o 300 metres de carretera cap a l’Arboçar per entrar a de no a l’esquerre a una pista que acaba en un corriol molt maco que et dur fins a la pista de baixada que fem a vegades quan arribem a Les Gunyoles i anem amb temps.

El kit de la sortida d’avui era aquesta pujada, no l’havíem feta mai pujant i pintava dura, molt dura.

No ha defraudat, es dura, es pot fer, però el pols puja i els vats durant aquests metres són més alts que durant la resta de la ruta.

Hem pujat, en Joan Manel no ha posat el 50 a darrera en cap moment, jo l’he posat només començar a pujar i no l’he tret fins quasi arribar al pla de dalt.

El Santi amb l’elèctrica ha pujat bé, anava parlant amb nosaltres tranquil·lament.

Un cop a dalt, començant a planejar, hem parat a fer la foto de rigor, i en Joan Manel i el Santi han menjat quelcom.

La tornada es coneguda, l’hem feta per la pista cap a Can Suriol, a la carretera d’Olivella.

Hem baixat per la trialera que hi ha a la dreta, després de la parada, és el segon cop que la fem, i aquest cop en Joan Manel l’ha feta sencera sense fer peu, jo amb la tija rígida també, amb la telescòpica no cal preguntar, es una altre història.

La tornada es molt ràpida, hem anat baixant per pista i en un punt, on agafes la pista que va de l’Arboçar de Dalt cap a Can Suriol, molt a l’inici, on hi ha un corriolet estret, hem trobat un arbre en mig del camí, un arbre caigut, jove i prim.

Hem parat per treure l’arbre del camí i deixar-lo lliure pel proper que hi hagi de passar.

Un pel de fang i després de la cadena, obrint el pas del cable, hi havia un pel massa d’aigua, cal recordar que divendres va ploure, i va ploure bé.

Just quan tens l’altre tancat elèctric hem trobat el Fer!

Ens ha fet molta il·lusió, resulta que ha aparegut on havíem quedat a Can Lloses, però tard, i no hem mirat el telèfon, havia fet un whatsapp dient que venia.

Va elèctric, amb una KTM de 170 de recorregut, molt bonica.

Hem tornat plegats, carretera d’Olivella cap a Can Suriol, i abans del pont a la dreta, per baixar, creuar la riera i seguir tornant cap al camp de futbol, de Mas Milà.

Des d’allà la tornada cap al Mas de Can Giralt de rigor, i a l’esquerre, per la trialera que creua la riera i et deixa just abans del pont a la carretera, això era nou pel Fer, fa tant que no surt amb nosaltres, que hi ha un munt de llocs nous que hem descobert i no coneix que l’haurem de “formar” de nou 😉

A la carretera hem descobert que s’ha trucat l’elèctrica, habitualment estan limitades a 25km/h, cosa que limita molt les rutes ràpides, ja que un cop arribes a 25, es frena i no pots anar més ràpid.

Bé si que es pot, però arrossegar el que pesa la bici i la resistència que ofereix, fa que no puguis seguir als ciclistes normals que poden anar tranquil·lament per sobre de 25km/h en pistes planeres o carretera, suposo que en una baixada de muntanya es diferent.

S’ha muntat un xip que la deslimita, i puc garantir que a 40km/h en carretera, anàvem en Joan Manel, el Fer i jo plegats.

El Santi l’hem hagut d’esperar bastant, normal.

Ja li ha demanat al Fer comprar-li un xip i deslimitar-la, per poder anar més còmode amb la resta, no fer tan de “goma elàstica”, que va sobrat en pujada, però en baixada l’hem d’esperar.

Hem entrat des de Can Lloses cap a la pista que hem fet a primera hora del matí en sentit contrari i hem acomiadat el Fer que ha marxat cap a Sant Pere de Ribes a l’alçada de la masia que hi ha a mig camí de la pista de Sitges a Sant Pere de Ribes per muntanya.

El Santi ha marxat cap a casa uns metres més endavant, al desviament de Sitges i Mas Alba i en Joan Manel i jo hem anat cap a Sitges per les Casetes d’en Portacreu i ens hem acomiadat a l’institut Joan Ramón Benaprès.

He parat el GPS a la posta de casa amb 47,38km que hem fet amb 2h 51m a una mitja de 16,6km/h, amb un desnivell positiu de 918 metres i negatiu de 880 metres, una mitja cardíaca en el meu cas de 126 ppm que és el meu 73% i una màxima de 162 ppm que és el meu 94%, una mitja cardíaca de 79 rpm, una potència mitja de 195W i una màxima de 1256W, un consum energètic de 2004 calories i temperatura mínima de cero graus i mitja de 5,5 graus, fred.

Aquí us deixo el track d’avui.

Total distance: 47884 m
Total climbing: 1018 m
Total descent: -1014 m
Download file: 21_03_2021.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix