Pujades explosives

Diumenge al matí, comença a clarejar abans, així que estàvem al Caprabo a les 7:45, un quart d’hora abans. Érem el Pedro, el Damià, en Joan Manel i jo. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a Can Lloses amb el Santi a les 8:15.

La idea era fer la ruta que no vàrem poder fer la setmana passada per la ventada, tenia al cap una ruta amb pujades curtes però explosives, per mirar de treballar cor i cames, com si féssim series.

Aquí podeu veure el resultat de la ruta d’avui, just el que buscava.

S’ha de trencar la monotonia per sortir de la zona de confort i fer treballar el cost perquè evolucioni.

Hem agafat la carretera d’Olivella, i abans del pont de la riera, hem anat a la dreta, després de la cadena, per un corriol que hem fet algun cop en sentit contrari, però de pujada només el vaig fer jo fa 2 setmanes, la resta no l’havien fet mai.

Es pot fer tot, menys la primera pujada a l’inici, que es llarga i amb poc grip, i no hem estat capaços.

Et deixa a la pista que va cap a Can Giralt, i just arribar al desviament del mas, a l’esquerre creuant les vinyes, per creuar la riera i pujar cap a la carretera, a Mas Milà.

La pujada de la riera en amunt es duríssima, però avui l’he pogut fer, he quedat molt satisfet.

Un cop a dalt, ruta nova per la resta, hem anat per la pista que hi ha a l’esquerre de la riera, que acaba en un corriol estret que va pujant en esglaons, es tracta de pujades molt curtes, però que et demana fer molta força i pujar el pols cardíac, el que estàvem buscant.

Hem arribat a dalt i agafant de nou la pista entres a la urbanització, i creuant el pot et dur al camí que fem habitualment, diguem que li hem afegit uns metres de desnivell, res més.

Creuem Mas Milà, i de cop, deixant la pista a l’esquerre, després de creuar la carretera, hi ha un corriol que puja amunt entre la carretera i la pista, que esta poc transitat.

He avisat que era llarg i molt dur, explosiu he dit.

Jo anava al davant, i es el segon cop que el feia, el primer cop vaig fer peu 3 cops, avui només 2 i perquè el cor ja no donava més, si hagués tingut més forma física, potser no hagués fet peu.

Hi ha un punt on hi ha un esglaó que he posat la mà sobre un arbre per deixar descansar uns segons el cos, primera parada. La segona, arribant a dalt, es veu una pujada curta, recta i amb molta grava, pedra solta, aquí el cap m’ha dit prou i he caminat aquest tros, uns 3 o 4 metres.

La resta han patit com jo més o menys, però els hi ha agradat.

Ens hem reagrupat a dalt de tot, abans de començar a baixar.

El Damià, baixant, s’ha espantat, ha aixecat la roda de darrera, per dur el pes massa endavant i en contes de fer peu, s’ha agafat a un arbre, que estava massa tou i era massa prim, i ha acabat saltant per davant de la bici.

No s’ha fer res, més enllà de l’ensurt i un pel de sang al llavi.

Un cop tots a baix, hem anat a l’esquerre, cap a un mas que tinc vist i fa temps que no hi passàvem, hi havíem passat però en sentit contrari.

Ens hem reagrupat, i hem seguit per un corriol, fins que m’he perdut, hi havia un arbre caigut que no el recordava, suposo que va caure amb la ventada de la setmana passada, però he trobat el track buscant-lo al GPS.

Hem seguit per un corriol de pujada, que ha tornat a fer pujar el cor molt, tot i que he hagut de fer peu un moment, crec que tots, i a dalt de tot vas a parar darrera de Canyelles, a les granges que hi ha abandonades.

Trialera de baixada per anar a la casa que hi ha sota de Viladellops, i hem pujat pel corriol de darrera cap a Viladellops.

Ruta nova per la resta de nou, hem agafat un camí que hi ha darrera de les vinyes, que acaba amb un corriol de pujada, però més factible, que et dur al dipòsit d’aigua de Viladellops, i que seguint el camí de sortida del dipòsit, et dur a la carretera d’entrada a Viladellops des de la rotonda de la “cimentera”.

Entres de nou a un corriol, cap una torre elèctrica, i sortint tornes a girar a la dreta, per passar per sobre de la cantera de la “cimentera” per baixar per una trialera curta, però amb inclinació, fins a la carretera d’entrada a Viladellops.

Baixada per carretera fins a la rotonda, i hem fet carretera vella de Canyelles, fins just abans del pont que passa la C15 per sobre, on entres a la dreta, passada una cadena i comences a pujar cap a Canyelles, cap a Daltmar.

El corriol de pujada es estret, tapat i bonic, va agafant desnivell a mida que vas pujant.

Hi ha un arbre caigut, que es voreja per la dreta, i el Damià que no l’ha vist, anava darrera del Pedro, l’ha envestit com si fos un bau a una plaça de braus, ha frenat en sec i ha caigut sobre unes herbes, no s’ha fet pas mal, però que s’ha adonat que no havia passat res, ha baixat el cap uns segons amb cara de felicitat.

M’ha agafat un atac de riure del que no pots parar de riure, per sort no s’ha fet res, només ha estat la situació.

Hem seguit pujant i hem acabat a la urbanització, on ens hem reagrupat.

La tornada es coneguda, baixada fins a la rotonda, anem a la dreta per entrar a Canelles per la hípica Tikotta i creuar la carretera de Canyelles a Vilanova, per anar cap a la urbanització VoraMar i anar a agafar la pujada del Montgros, que era la última que tenia al cap avui, es duríssima, però es pot fer.

L’hem feta tots menys el Damià, que ha relliscat a l’inici i ha fet peu. Pujada de pols cardíac, però satisfacció important al arribar a dalt sense fer peu.

Foto de rigor i baixada cap a Sant Pere de Ribes, per la trialera del “niu de formigues”, que es aquella mena de casa artificial que sembla un niu de formigues.

Des de Sant Pere de Ribes, hem anat cap als Vinyedos i ens hem acomiadat, el Santi ha tornat cap a casa per Valles Altos, el Pedro i en Joan Manel pel polígon Mas Alba i el Damià i jo per l’autòdrom de Rocamar i a casa.

He parat el GPS a la porta de casa amb 39,50km que he fet amb 2h 28m en moviment, eren les 11 en punt, contant que he sortit a les 7:40, hi ha més temps de parades i reagrupades. La mitja de 15,9km/h, 702 metres de desnivell  positiu i 728 metres de negatiu , 120 ppm de mitja cardíaca, que és el meu 69%, normal, el ritme no era el meu, era el del Santi i de màxima 167 ppm que és el meu 97%, aquí si, amb alguna pujada forta. 74 rpm de cadència mitja, 176W de mitja i 900W de màxima, 1573 calories el meu consum energètic i bona temperatura, mitja de 9,8 graus, mínima de 7, es a dir, bona temperatura.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.