Aquest matí de diumenge havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, per anar a fer Les Gunyoles, i a les 7:50 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes amb la resta de la gent.
Hem sortit de Sitges el Joan Manel, el Damià i jo, i hem sortit de nit. A les 7:35 era massa fosc encara.
Suposo que no es fosc per horari, però com que estava tapat per núvols no es veia gran cosa.
Hem fet via cap a Can Lloses. La baixada a les Casetes d’en Portacreu ha esta curiosa, sense veure-hi gran cosa, i amb les pedres encara mullades de la ploguda d’ahir, hem baixat, però amb cura.
Hem arribat a Can Lloses i ens hem adonat que anàvem plens de fang, gotetes de fang a la roba, però no l’havíem notat de camí a Ribes.
El Mario ha aparegut de seguida i el Santi 2 minuts més tard.
Hem repensat la sortida, veien com estava de fang el camí de Sitges a Can Lloses, hem pensat que no valia la pena anar fins a Les Gunyoles, ja que de camí hi ha varis punts que es passa per la riera, i segurament hi hagués massa aigua.
Canvi de plant, hem pujat cap a Can Lloses, per creuar la urbanització i entrar a Can Pere de la Plana.
A la sortida de la urbanització, hem deixat a la dreta la pista que et puja a Quatre Camins, hem anat a l’esquerre, per agafar la pista que fem habitualment quan anem cap al corriol de pujada a Can Pere de la Plana, camí de Mas Milà.
Un cop a la pista, hem anat en sentit Quatre Camins, perquè ens entenguem, i a l’esquerre hi ha una pista que et puja cap a Olivella.
Hem pujat, baixat i a la dreta, tornat a pujar cap al Cementiri d’Olivella.
Abans d’arribar al Cementiri, a l’esquerre pel camí que et dur a una casa rural, fins trobar el corriol que hi ha a la dreta i que baixa fins a la carretera d’Olivella, la que ve de Mas Milà.
La baixada es fa bé, millor que la pujada, i la part final es pot fer bé, s’ha de vigilar amb l’arbre caigut, però es passa sense problemes, tot i estar mullat.
Hem pujat cap a Olivella uns metres, per entrar a l’esquerre a la pista que fem habitualment quan tornem de Santa Susana, i passada la balla i les vinyes, a l’esquerre, hi ha una pista que puja fins a una urbanització que pertany a Avinyonet del Penedès.
Sortint de la urbanització, a la dreta, baixa una pista que acaba amb unes vinyes, i que enllaça amb un corriol molt bonic, que esta tancat de 1 de gener a 30 de juny per aparellament d’ocells, però com que estem al desembre, hi hem pogut passat.
La pujada estava molla i amb pedres, hem relliscat un pel, però hem pogut pujar bé.
La baixada un cop al cim, estava igual de molla, però he baixat bé, si més no jo, la resta han tardat un pel més.
La part que planeja a baix de tot, estava molt molla i amb fang, però menys perillosa del que semblava a simple vista.
Hem anat fent el Damià i jo, fins a la part final on hi ha unes pedres grans, que estaven amb fang i que creues la riera. No ens hi hem vist amb cor, i per evitar relliscar, hem passat caminant.
No relliscaven tan, però hem estat més curosos del que potser calia.
A pocs metres despès de passar la riera, ja surts a la pista de Olesa de Bonesvalls a Can Grau.
Allà hem esperat a la resta i ens hem reagrupat.
Foto de rigor i tornada.
Hem parat massa estona, hem quedat freds.
La tornada per pista cap a Can Grau, la pujada es curiosa, sembla que no, però va agafant metres poc a poc i el ritme no perdona.
Hem esperat per reagrupar-nos ja a dalt de tot, quan planeges camí de Can Grau.
Hem baixat a Can Grau i d’allà per carretera cap a la Plana Novella
Ens hem acomiadat del Santi que es quedava a casa i hem pujat per la pista que hi ha de terra, darrera del castell Budista.
Hem baixat creuant la urbanització, per entrar de nou al Parc Natural i baixar cap a Jafra.
El Joan Manel i jo hem fet la trialera del revolt, que entra a l’esquerre, el Mario i el Damià han fet recte per pista.
Hi ha un parell d’esglaons, i he baixat un pel massa ràpid, resultat que després de fer el segon esglaó, he girat a la dreta, i la roda de davant m’ha marxat, per tan he tocat a terra.
No ha estat res, sort de que duia roba, un parell de capes.
M’he posat de peu, i hem seguit baixant, estaven esperant-nos al creuament de la Fasina.
La pujada l’hem feta per pista, cap a Can Marcer i després recte amunt cap al mirador dels Caçadors i Mas Maiol.
Molta gent, molts cotxes, bicicletes, caçadors, molta gent en resum.
El Mario ens ha deixat al pàrquing del Collet de la Fita, ha anat cap a Mas Alba i cap a Ribes i la resta hem fet via avall.
Ens hem acomiadat del Joan Manel a l’alçada de l’institut i el Damià i jo hem fet via cap a Casa.
Al arribar a casa m’he tret la roba, i tinc unes rascades al colze dret i a la cama dreta, però poca cosa, a la cama no ha sortit ni sang, al colze un pel, però es més un cop que una ferida.
M’han sortit 44.03km que hem fet amb 2h 38m en moviment, eren les 11 en punt que he parat el GPS, es a dir, bé d’horari. La mitja de 16,7km/h, el desnivell positiu de 1003 metres i negatiu de 967 metres. La cadència mitja de 75 rom, la mitja cardíaca de 121 ppm que és el meu 70% i la màxima de 159 ppm que és el meu 92%, la potència mitja de 180W, la màxima da 1084W, el consum energètic de 1711 calories, i la temperatura, d’hivern, però bé. Mínima de 4 graus, i màxima de 15 graus, la mitja de 7,2 graus, es a dir, suportable.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1112 m
Total descent: -1127 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.