Aquest matí de dimarts de festa, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, era fosc encara, i érem en Josep Maria i jo. Hem anat cap a Valles Altos a Sant Pere de Ribes, havien confirmat allà el Jorge, el Mario i el Santi.
El Jorge ha aparegut a temps, el Mario just i el Santi un pel tard, havíem quedat a les 7:50 i eren les 8:06. S’ha tret un pel de roba, i hem agafat la carretera cap a Olivella, anàvem a fer el Cim de la Penya del Papiol.
Hem girat a l’esquerre, entrant a Mas Milà, i fred, aquí estaven a 2 graus negatius, feia bastant de fred.
Hem seguit la mateixa ruta del diumenge passat, creuar Mas Milà, sortir a la dreta abans d’agafar la pista ampla, per pujar pel corriolet i fer els corriols i la baixada final per anar a parar a la mateixa pista que no hem agafat, bàsicament donar una volta de més i encarar cap a Viladellops.
Abans d’arribar a Viladellops, a mà dreta, hem agafat el corriol de pujada, que esta molt tapat per arbres, però que es molt bonic, que acaba baixant i deixant-nos a un corriol un pel més ampla, que hem agafat a la dreta per anar a parar a la pista que va de Viladellops a Can Trabal.
Des de Can Trabal, hem pujat als dipòsits pel corriol que comença al mateix punt que la pista, per la dreta i et deixa al mateix lloc, als dipòsits.
Des d’allà, hem començat la pujada al Cim de la Penya del Papiol, fa temps que no la fèiem. El Jorge i en Josep Maria no l’havien pujada mai, la resta si.
Hem arribat a dalt tots sense fer peu, que és un gran que. Un cop a cim, ens hem fet la foto de rigor i hem baixat per la trialera que va cap a Sant Miquel d’Olèrdola.
Ha començat a fer vent, estava tapat, però no feia el mateix fred que a l’inici de la ruta.
La baixada es “curiosa”, té dues baixades i dues pujades i després baixa la última que es bastant més bèstia, amb inclinació i amb pedra solta, però que es baixa bé.
He avisat al Jorge i a en Josep Maria que vigilessin baixant, la última té un punt de perill si caus, per les pedres soltes.
He arribat a baix i ells darrera meu, uns segons més tard, amb un somriure entre orella i orella espectacular. Han gaudit de la baixada moltíssim, era nova per ambdós, l’han feta sencera, i no han tingut cap problema.
En Mario ha tardat un pel més, ha fet peu a la part final de la última baixada, després de la llosa gran de pedra, i el Santi ha tardat un pel més, s’ha queixat de baixada perillosa pel vent. Ens hem mirat tots 4 amb cara de pa sucat amb oli, i li he dit que si. 😉
Hem seguit baixant fins a la carretera de Sant Miquel d’Olèrdola a Canyelles, era tard, eren les 10 menys 5 i a les 11 havíem d’estar a casa, així que hem anat per carretera fins a Canyelles i just després de la rotonda que hi ha en mig del poble, abans d’arribar a la benzinera, a l’esquerre, hem encarat la tornada.
Creues la C15 i entres a la urbanització Vora Sitges, hi ha un parell de pujades fortes, la primera no ho sembla, es un carrer sense asfaltar, però que la part final, on arribes al carrer asfaltat, agafa inclinació de cop i costa bastant. El Jorge ha relliscat i ha caigut pujant i quasi parat, no s’ha fet res de res.
Hem encarat la segona pujada, primer d’asfalt i després comença la part de terra, arribant als dipòsits, i encarant la pujada del Montgròs.
Es dura, molt dura, però últimament la fem sempre. La part inicial es curta, però ja dona un tast del com serà la resta, i la part final es duríssima, té un punt que has de pujar per l’esquerre, amb cadència alta i controlant de no relliscar i a mitja pujada, has de passar a la banda dreta, i fer l’últim esforç per no fer peu i arribes a dalt, es curta, però puges de pulsació ràpidament.
Un cop a dalt, ens hem reagrupat, la hem fet tots 3 (en Josep Maria no ha pogut al final), el Santi s’ha quedat a la carretera de Canyelles, anava a un ritme més lent, ens hem acomiadat d’ell.
Hem començat a baixar per acabar agafant a l’esquerre, després del bloc de pisos abandonats, la pujada de ciment que et deixa al carrer sense asfaltar de dalt de la urbanització i que empalma amb una trialera de baixada molt divertida, perillosa i s’agafa massa velocitat i caus, però per la resta, està molt bé.
Es baixa en un parell de passos, la primera s’arriba a un creuament on habitualment ens reagrupem i fem la segona que et deixa a la carretera i empalmés un segon tros de trialera que et baixa a sota del Castell de Sant Pere de Ribes.
Des d’allà creuem Sant Pere de Ribes cap als Vinyedos, ens hem acomiadat del Mario que s’ha quedat a Ribes i la resta hem tornat cap a Sitges per la pista dels Vinyedos a Puigmoltó primer, a l’autòdrom després i que acaba a Rocamar.
El Jorge s’ha quedat a la Plana Est i en Josep Maria i jo hem entrat a Sitges i ens hem acomiadat, cadascú cap a casa seva.
Jo he parat el GPS amb 41,54km que he fet amb 2h 31m a una mitja de 16,5km/h, amb un desnivell positiu de 851 metres i negatiu de 796 metres, amb una cadència mitja de 77 rpm, una mitja cardíaca de 126 ppm que és el meu 73% i una màxima de 167 ppm que és el meu 97%, un parell de pujades molt exigents avui. La potència mitja de 188W, la màxima de 749W, la temperatura mínima de 2 graus negatius i la mitja de 4,3 graus positius, fred però bé. El consum energètic en el meu cas de 1700 calories.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 979 m
Total descent: -979 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.