Ruta “nova” amb pujades infernals

Aquest matí de dilluns he sortit amb bici, he sortit sol i llarg, tenia al cap una ruta “nova” i creia que hi hauria pujades dures, però han estat infernals.

L’empresa on treballo, varen donar l’any passat de setembre a desembre un divendres de cada 3 de festa, degut a que estem treballant des de casa per la pandèmia de la Covid.

Aquest any han fet el mateix, ens han donat una sèrie de divendres fins el juliol i un dilluns, el primer de l’any, avui 18 de gener, en honor a Martin Luther King Junior.

Ahir vàrem sortir amb bici, no res de l’antre mon, però un ritme prou interessant i un parell de pujades molt curioses. Quan vaig arribar a casa i vaig parar el GPS em donaven 56 hores per recuperació total, habitualment no li faig gaire cas, i aquest cop ha estat igual.

No tenia gaires ganes de sortir, vaig acabar amb mal al nervi ciàtic de la cama dreta, pateixo d’això de fa anys, amb poca solució, vaig estar estirant a la tarda, però no vaig calmar gaire el mal.

He tret el gos, no hi havia ones, per tan res de surf i he tret la bici, primer esmorzat i després amb tot posat, he anat a fer una ruta que tenia mig dibuixada i mig que m’havia descarregat d’internet.

9:23 surto de casa, pujo a ritme tranquil, no volia sortir a ganivet avui, cap al Caprabo del polígon Mas Alba.

Des d’allà, cap a Can Lloses, per les Casetes d’en Portacreu, i carretera d’Olivella cap a Mas Milà.

Just abans del pont que passa per sobre de la riera, he agafat de pujada el corriolet que hem fet 2 cops de baixada.

Es pot fer quasi tot, a l’inici hi ha una pujada molt curta, però molt dura que he hagut de fer-la a peu, hi havia molta humitat, relliscava, però era més pel desnivell que no pas el grip.

Surts a la pista principal que va cap al Mas Giralt.

Abans d’arribar al Mas, a l’esquerre, creuant les vinyes i la riera per sortir de nou a la carretera d’Olivella, just a l’inici de l’entrada de Mas Milà.

Aquí ha començat la part nova, en contes de pujar per carretera, he baixat per una pista que hi ha davant, que puja a l’esquerre, però puja a un nivell molt interessant, sembla que no s’acabi mai, vas agafant desnivell en pocs metres, per corriol i amb esglaons, es a dir, no es una pujada constant, sinó que puges un esglaó, i planeges un parell de metres, per tornar a pujar-ne un de nou.

Es fa sencer, però fa pujar el pols cardíac bastant.

Un cop a dalt, hi ha una pista que et baixa a la urbanització i a mà dreta, creuant un pont que hi ha, vas al camí de sempre que fem quan entrem al parc natural des de Mas Milà.

Segueixes pel camí de rigor, entres de nou a pista i al creuar la carretera de nou, en contes de seguir per la pista, a mà esquerre hi ha una trialera de pujada, també nova per mi.

Aquí es on he patit més del que pensava.

Va pujant, son esglaons com el primer tros que he fet abans al entrar a la urbanització, però es molt més llarg i constant, el pols va molt per sobre del que tocaria i et cal grip.

Has d’anar posant-te de peu per mirar de superar l’esglaó, però vigilant de no relliscar i perdre tracció, es a dir, en el meu cas, he anat combinant el pinyó gran, el de 50 i el primer tota l’estona.

Es pot fer quasi tot, però jo he fet peu 2 cops, un per falta de grip, he encarat malament un punt de la pujada i he hagut de fer peu i l’altre, perquè el meu cos ja no donava més, allò anava pujant constantment i sense veure-hi final, he hagut de parar uns segons, aprofitant per fer la foto de rigor.

Un cop arribes a dalt de tot, es baixa per l’altra banda, es una trialera molt més curta que la pujada que has fet, per tan no es pot fer en sentit contrari, la pujada es tal i com la he fet, però es infernal, si més no per mi.

La farem amb la colla la propera vegada que passem per aquesta ruta.

Arribes a baix i et trobes de nou a la pista que fem sempre, només que li has afegit un desnivell interessant de forma gratuïta. Segons el dia es pot evitar o es pot fer, està molt bé.

No he agafat el corriol de la dreta, sinó que he seguit per la pista principal, i creuat la riera a mà esquerre.

Un cop a dalt, he anat cap a l’esquerre, no hi havia anat mai per aquí.

Es una pista que et dur per un lateral d’uns camps de conreu, però que no està gaire transitada i al final entres de nou a una pista que si que havia fet, però en sentit contrari, hi ha un cadenat i m’ha recordat la pista, era coneguda.

De nou entres a l’esquerre a una trialera de pujada, aquesta la he fet baixant i sempre he pensat que pujant havia de ser molt dura, i si, es molt dura, per falta de grip i amb la humitat d’avui, no ha ajudat gaire.

La he pogut pujar, però de nou el cor anava molt passat de voltes, i la velocitat no era pas la de les mitges que fem habitualment.

Un cop a dalt, agafes una pista que comença a baixar cap a l’esquerre, hi ha creuaments, però he anat seguint el track que tenia dibuixat i acabes darrera de les granges que estan abandonades i es veuen des de Canyelles, a mà dreta cap a Viladellops, per ruta coneguda.

Es baixa una trialera amb molta pedra, que estava complertament molla, he anat amb cura, però la bici m’ha fet algun lleig tan de davant com de darrera si la pedra l’agafava de costat.

Un cop a baix, agafes la pista cap a l’esquerre, en sentit Viladellops, i passada la casa que hi ha a la dreta, arribes al creuament de pista que ens trobem sempre quan venim de Les Gunyoles, he pujat en sentit contrari, pel corriol que hi ha sota de Viladellops.

La part final la he fet pel corriol de la dreta, en contes de tallar per l’esquerre i anar a la pista que puja a Viladellops, la que vàrem fer ahir.

Avui he aconseguit pujar-la sencera, tot i la humitat, ahir la vaig encarar malament i vaig acabar fent peu per perdre l’equilibri.

La trialera arriba a dalt de tot, a la pista principal, just a un pi gros i d’allà a l’esquerre, baixada cap a Viladellops.

Sense arribar al poble, a la dreta, hi ha uns camps llaurats i la ruta que tenia marcada entrava als camps pel lateral, m’hi he ficat.

Planeja i puja, i de cop deixa els camps i entra a mà esquerre en un corriol estret de pujada que et dur a un dipòsit d’aigua, el de Viladellops i seguint la pista que va al dipòsit cap a la carretera d’entrada a Viladellops des de la rotonda de la C15.

Tan bon punt toques la carretera, uns metres més endavant, de nou hi ha una entrada a la dreta, cap a una estructura elèctrica, es com fer una “V” arribes a l’estructura i a l’esquerre hi surts de nou, arribant a la carretera altre vegada.

I uns metres més endavant, de nou a la dreta, però aquest cop es va planejant i pujant fins arribar a sobre de la cantera, on hi ha un cartell que avisa de no passar, perquè hi ha una explotació minera en producció.

Hi he passat, tot i que entre setmana treballen, bàsicament hi ha una trialera de baixada molt maca, sense pedres, però amb molta inclinació, no té cap secret, es pot fer sencera sense cap problema, però té desnivell, i com que era nova per mi, l’he trobada més maca del que potser és.

La trialera et dur de nou a la carretera de pujada a Viladellops, però a pocs metres de la rotonda.

Des d’allà he anat a creuar el pont que passa per sobre de la C15 i va cap al Castell de Sant Miquel d’Olèrdola, i a la dreta, just abans de començar a pujar, agafes la pista de nou.

Al primer creuament a la dreta, cap a Sant Miquel d’Olèrdola, es un corriol que he fet varies vegades, però avui estava tot molt ple de fang, lent de pedalar perquè t’agafava la bicicleta, i per altra banda, alguna relliscada si que m’he endut.

Arribes a Sant Miquel d’Olèrdola, i tan bon punt veus el poble, a mà esquerre, en sentit contrari, hi ha un corriol que puja, just per sobre del que venia fent abans.

El corriol es bastant factible, però estava tot mullat, no pas humit, i he hagut de fer peu 3 cops a lloses de pedra que relliscaven caminant, ja ho he vist d’entrada, per tan no he ni intentant pujar-les sobre de la bici, no tenia ganes de caure.

El corriol va pujant fins arribar als singles que es veuen a mà dreta des de la pista que he deixat al anar cap al corriol que et dur a Sant Miquel d’Olèrdola i que acaba a la carretera de Daltmar.

Vas pujant poc a poc, entre corriol i lloses de pedra per acabar a una pista on et dur a una hípica que és diu Hípica Vinyet.

Deixes la hípica a la dreta, pista de baixada i a l’esquerre, puja una pista de nou cap una altre casa gran, no té nom, si més no a fora, i acabes rodejant la casa per seguir pista en amunt.

Hi ha un punt on a l’esquerre entres a un corriol i deixes la pista, aquest corriol era nou per mi, n’havia fet un altre fa unes setmanes, que l’he confós amb aquest, però no, no ho era, tot i que al final després de baixar trialera avall, amb cura perquè estava tot humit i agafar una pista a mà esquerre, arribes al mateix punt on et deixa la trialera que m’havia confós.

Entres cap a Moja, i sense entrar al poble, just abans d’arribar al cementiri, a l’esquerre, entres a una pista que havia dibuixat al track, però que ho he fet bé que puja i baixa un pel, planeja bastant i et deixa a la carretera de Moja a Daltmar.

Creues la carretera i entres de nou a un corriol que va pujant constantment, tot i que té varies variant, avui n’he provat algunes, totes et deixen al mateix punt, es qüestió d’anar agafant els creuaments a l’esquerre, i arribes a una caseta de pastor, de pedra i vas vorejant una zona que esta delimitada i avisa de perill de caure, fins arribar de nou a la mateixa carretera que hem creuat abans.

Creuem i entrem a la pista que tenim al davant, es baixa i a la dreta la primera que trobem, hi ha una cadena, tan a l’inici de la baixada com al final, es una baixadeta curta.

Et deixa de nou a la mateixa carretera de Daltmar, just a un revolt molt tancat, i baixem carretera avall.

Uns metres més avall, no gaires, trobem la pista que ve de la rotonda de la C15, on ens hem desviat abans.

Just passada aquesta entrada, a la dreta es veu un corriol estret que entra a mà dreta de la carretera, l’he agafat i et deixa a la pista que puja cap a Daltmar i cap a una cantera.

Passada la cadena he parat a descansar, cosa poc normal amb mi, però em feia mal la ciàtica, i tenia gana.

He menjat una barreta de cereals, i m’he trobat molt cansat.

Volia mirar de pujar per la trialera que hi ha a l’esquerre, uns metres abans de la cadena, però no m’hi he vist amb cor, he pensat en buscar la manera més ràpida de tornar cap a casa, havia de ser-hi abans de les 14:00, tenia una reunió de feina, tot i que avui es festa, la tenim nosaltres, no pas els nostres clients.

He seguit per pista cap a la cantera, i abans de començar a puja a la dreta, entres seguint recte a un corriol molt humit habitualment, avui més, que et dur cap a Daltmar, a la deixalleria.

La pujada ha estat bé, tranquil·lament, però amb tot molt moll, com si just hagués acabat de ploure.

Un cop a la deixalleria, que per cert, hi havia operaris que l’estaven desmuntant, he agafat la pista de pujada cap al Pic de l’Àliga, sobre de Canyelles.

Al arribar al creuament, a la dreta, per pista, després de la cadena cap a la Casa Alta.

M’he trobat molt just de forces pujant aquest tros i això que es curt, he hagut de posar-ho tot i després d’anar amb el 50 a darrera, pensar si era normal. No, no ho era, he baixat un pinyó i he seguit pujant, pensant en la via més ràpida per tornar a casa, començava a tenir un principi de “pajara” que volia evitar a tota costa.

He anat bevent aigua i mirant de racionar les forces.

He baixat cap a la Casa Alta, i a l’esquerre, cap a Vilanova, per baixar per la baixada forta de ciment.

Al creuament he pensat en anar a l’esquerre, i baixar al Mas de l’Artís pel Fondo de les Oliveres.

No ha estat mala idea, a part de que estava tot moll, i relliscava massa.

Amb cura, i sense córrer he arribat a la pista que a la dreta et puja al Mas de l’Artís.

Ja no tenia forces, he pensat en parar, però no tenia gaire marge de temps, així que no he parat, sinó que he pujat a la rotonda del Mas de l’Artís i baixat per pista fins a Vilanova, creuant per sota del pont la C32 i a la dreta cap a la Masia en Cabanyes primer i la Mahle després.

D’aquí ja es molt conegut, això li ha anat bé al cap, he seguit cap a Sant Pere de Ribes, per girar a la dreta per les 4 cases que hi ha, i anar a buscar la pista que hi ha darrera de l’antic Casino de Barcelona.

Carretera antiga del Casino creuada i per les pistes que hi ha al darrera cap a l’hospital els Camils i Puigmoltó.

Aquí ja anava massa just d’energia, tenia una gana que em moria, i les cames no donaven gens, diguem que ha feia estona que anava en reserva.

He seguit fins a Rocamar i m’ha costat moltíssim creuar i pujar la riera, just la pujadeta petitona que es fa sense adonar-se’n cap al càmping.

A la carretera, ja a Sitges, he creuat la rotonda, passat el pont per sobre de la via del tren i entrat a la dreta cap al Vinyet i a buscar el passeig, d’allà cap a casa sense parar.

He entrat a casa i la meva dona m’ha preguntat que tal, li he dit que no anava gaire fi, i s’ha espantat perquè diu que tenia la cara blanca de color.

M’he fet unes torrades de pa de pagès amb formatge i he recuperat l’esma, dutxa i la reunió.

Demà a descansar, el cost necessita parar de tan en tan i avui crec que hagués estat més intel·ligent no sortir, tot i que he sortit.

He parat el GPS a la porta de casa amb 53,12km que he fet amb 3h 28m a una mitja de 15,3km/h, amb un desnivell positiu de 953 metres i negatiu de 1041 metres, una mitja cardíaca de 118 ppm que és el meu 68% i una màxima de 160 ppm que és el meu 92%, la cadència mitja de 75 rpm, la mitja de potència de 158W i la màxima de 782W, temperatura mínima de 3 graus i mitja de 8,4 graus, amb un consum energètic en el meu cas de 1975 calories.

El meu Garmin Edge 820 ja fa molt que falla en quan a desnivell, sempre marca per sota del que marquen la resta de GPS quan sortim plegats, així que pot ser que el desnivell avui estigui per sobre dels 1000 metres, però el track no m’ho hagi marcat així 🙁

Aquí us deixo el track d’avui, que no penjaré encara com a ruta, la faré de nou per tenir el track més clar.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.