Aquest matí de diumenge, hem quedat a les 7:30 al Caprabo per mirar de fer la ruta del divendres, que no vàrem poder acabar per fang i pèrdua de temps, bàsicament es una ruta nota que va fins el Pantà de Foix, però entrant per Viladellops i Castellet.

Érem el Damià, el Jorge, el Joan Manel, el Pedro i jo.

Hem sortit cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a Can Lloses amb el Mario que no ha confirmat, però ens va dir divendres que potser venia.

Estàvem allà a temps, hem esperat uns minuts, però no ha aparegut, per tan hem seguit tot 5 la ruta, carretera d’Olivella, per entrar a Mas Milà, i anar fent la ruta de Les Gunyoles, però al revés.

Tot bé, fins que a l’esquerre, hi havia el camí on el divendres vàrem trobar tan de fang. He entrat jo primer, per veure que tal. El fang estava sec, no tenia res a veure amb la ruta del divendres, hem passat perfectament.

Un cop al final, vas a parar a darrera de Canyelles, es veuen unes sèrie d’edificis abandonats, i a la dreta hi ha una trialera curta, amb molta pedra que he fet sencera sobre la Gravel, no esta malament. El divendres, vaig fer peu un moment, tot i que no vaig caminar.

Surts a un camí on hi ha una casa, que hem passat per davant varies vegades i vas a parar sota de Viladellops.

He fet la trialera de pujada per sota de Viladellops, per anar a parar a la pista que fem de Les Gunyoles, però en contes de seguir-la, hem anat a l’esquerre, per pujar a l’entrada del poble.

Allà carretera uns metres i baixada a la rotonda de la Cantera, Sant Miquel d’Olèrdola i hem agafat en sentit Canyelles, per la carretera vella, per creuar a la dreta pel pont de la C15 cap al Castell d’Olèrdola.

Sense deixar la pista hem creuat la carretera i hem seguit fins trobar, després d’una cadena, la pista que et dur primer per pista, i abans de pujar a la cantera a la dreta, per corriol, a una urbanització que hi ha darrera de Canyelles, just a l’altre banda de la muntanya, no es veu el poble.

Hem seguit per la pista amunt, fins el creuament de l’esquerre cap al Pic de l’Àliga i a la dreta, pujada primer i baixada després fins a la Casa Alta.

Aquí començava la part “nova” de la ruta.

Hem baixat cap a Castellet per una pista ample i en bon estat, i en un punt, hi ha un cartell que marca Castellet de la dreta, i la pista principal segueix a l’esquerre.

Aquest és el punt d’unió, baixarem cap a Castellet, farem la volta al Pantà i tornarem a pujar per venir per la pista que deixem a l’esquerre.

La baixada a Castellet té un parell de punts interessant, molta pedra, i una trialera molt maca.

La part inicial es fa bé, si més no, la he fet amb la Gravel, amb pedra, però bé, la part mitja es del mateix format, però amb més inclinació, i he hagut de fer peu un parell de cops i caminar uns metres, no m’hi he vist amb cor.

No té pèrdua, es qüestió de seguir els cartells que diu Castellet.

La part final, torna a ser més factible que la part mitja, i un cop a baix de tot, arribes a una petita esplanada amb un camí que va recte, i a la dreta es veu un camp llaurat, ara amb vinyes.

Has d’agafar el camí de la dreta, cap a les vinyes. Un cop entres a les vinyes, es veu les marques de Castellet, a seguir-les, sense problemes.

Creues més vinyes, i entres en un parell de cases, i el camí sembla que s’acabi, però no s’acaba, va entre mig de les 2 cases i comença a pujar, en un parell de punts que no es pot ciclar i s’ha de fet peu, no es pot pujar pedalant, per molt fort que estiguis.

Es poca estona, son uns metres i acabes sortint al capdamunt de Castellet.

Hem baixat cap al poble, i hem vist un mirador on hem parat a fer la foto de rigor, amb una vista del pantà des d’alçada que no estem acostumats a veure.

Un cop hem fet la foto i alguns han fet un mos, hem baixat cap a la carretera principal i hem anat carretera en direcció a Clariana, però sense arribar-hi, just al començar la pujada, a l’esquerre, hi ha una pista que es la que et dur a donar tota la volta al pantà, en el sentit contrari al que fem habitualment.

La pista s’acaba, hi ha una cadena, i passada la cadena, comença un corriol estret, que voreja el pantà a molt poca distància i a poca alçada per sobre del nivell de l’aigua, que tot i que estava humit, es podia fer perfectament.

Arribat a la presa, en contes de creuar-la, per la part de darrera, hi ha el corriol que fem habitualment per pujar, que l’hem fet de baixada.

Des de baix de tot, hem començat a tornar cap al nucli d’unió, per la pista que fem habitualment de baixada quan fem el pantà amb la ruta “normal”.

Hem deixat el punt d’entrada que fem sempre en sentit contrari i hem seguit per la mateixa pista amunt.

Hi ha un punt que comença a agafar inclinació, important, es pot pedalar sense problemes, però en el meu cas, m’he trobat que la roda de darrera m’ha relliscat un parell de vegades i he hagut de parar, per poder tornar a arrencar.

Quan acaba la pista, s’uneix amb una igual d’ample, planera, que hem agafat cap a la dreta, per tornar a pujar i arribar al punt d’unió del bucle que hem fet abans.

Queda un últim esforç de pujada, per pista amb ciment, es a dir, amb bon grip, i arribes a la Casa Alta, on hem començat a baixar una estona abans.

Anem de tornada, però en contes de fer via cap a Canyelles i el Pic de l’Àliga a l’esquerre, anem a la dreta, cap a Vilanova i la Geltrú.

Pugem per pista i baixem la de ciment que esta molt inclinada.

Un cop a baix, deixem l’entrada del Fondo de les Oliveres a l’esquerre, i seguim recte, per pujar cap als Balcons, sobre de Vilanova.

Baixem Balcons, aquesta pujant en sentit contrari es molt exigent, tot i que està encimentada.

Arribes just a baix, passats uns metres d’acabar el ciment, i la pista segueix a la dreta, n’hi ha una a l’esquerre, i un corriol estret que va pel mig.

Hem agafat el corriol estret, i hem anat pujant primer, per baixar més endavant per un corriol amb molta pedra, i passada una primera cadena, abans de començar a pujar de nou, a l’esquerre hi ha una trialera molt dura, de pedra solta, que no he pogut fer sobre la bici, he parat un parell o 3 de cops.

La trialera et deixa a la pista que va a Mas de l’Artís.

L’hem agafada de baixada, cap a Vilanova i la Geltru. Després del pont de l’autopista, a la dreta es baixa cap a la Masia en Cabanyes, allà hem parat un moment, el manillar de la gravel estava fluix.

La tornada es coneguda, hem anat cap a la Mahle primer, per tornar cap a Sant Pere de Ribes primer i anar a la dreta, per anar a buscar l’antic Casino de Barcelona, creuar la carretera vella de Sant Pere de Ribes al Casino, i pels corriols de darrera fins a l’hospital els Camils i Puigmoltó.

Des de Puigmoltó hem tornat cap a Sitges per l’Autòdrom, Rocamar i allà ens hem acomiadat, el Damià i el Jorge s’han quedat a la Plana Est, viuen allà, i la resta hem tornat per la Masia.

Jo m’he desviat pel Vinyet cap al Passeig, mentre el Pedro tornava i el Joan Manel ha parat a fer una trucada a la família per veure si potser es veien directament a la platja.

He arribat a casa amb 59,92km que he fet amb 3h 31m a una mitja de 17km/h, amb un desnivell positiu de 1066 metres i negatiu de 1011 metres. La veritat es que creia que sortiria més desnivell, si més no m’ha donat aquesta sensació. La cadència mitja de 78 rpm, la mitja cardíaca de 127 ppm que és el meu 73% i una màxima de 165 ppm que és el meu 95%. Temperatura mínima de 12 graus, màxima de 30 graus, calor! En el meu cas el consum energètic de 2344 calories.

Aquí us deixo el track d’avui, que el penjaré com a ruta nova, no la tenim a la web.

Total distance: 60676 m
Total climbing: 1251 m
Total descent: -1269 m
Download file: 13_09_2020.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix