Avui divendres he tingut festa a la feina, ens han donat un divendres de cada 3 començant a inicis de setembre i fins a finals d’any de festa, i he aprofitat per sortir amb bici, la resta de la família feien vida normal, he volgut donar-me una pallissa important, he fet 5 pics a la zona del Garraf. La idea inicial era anar a Tarragona, però amb les noves mesures de confinament perimetral, he canviat els plans.
He sortit de casa sense pressa, faltava un quart d’hora per les 8 del matí, direcció al Collet de la Fita.
La idea era pujar a la Morella, al Montau, a les Mentides, a les Gunyoles i acabar al Pic de l’Àliga.
He pujat la Fita a ritme normal, he calculat que em sortirien uns 75km aproximadament, i un bon desnivell, per tan no podia sortir a morir, sinó el més provable es que morís i no pogués acabar.
Des de la Fita cap a Mas Maiol, Holandesos i cap al pàrquing del Rat Penat, per pujar per la carretera del Rat Penat fins al desviament de La Morella, i els últims metres ja tornen a ser de muntanya.
He arribat a La Morella amb una hora i cinc minuts aproximadament, he baixat per darrera. Hi ha un parell de pujades i baixades fins arribar a la pista que baixa cap a la riera, la he pujat per anar a buscar la cadena que fem sempre quan tornem del Purgatori.
Des d’allà cap a Begues, per la pista de l’esquerre. He provat un corriol que hi ha a l’esquerre, per no arribar a la masia de rigor on hi ha una cadena i has de passar per la pedra de l’esquerre.
Un cop a la pista de la Plana Novella a Begues, he baixat cap a Begues per pista.
He agafat la pista que hi ha al lateral de la carretera “general” fins arribar a la rotonda i creues la rotonda cap a Torrelles del Llobregat, però sense sortir de Begues, a l’esquerre, a un carrer ample que hi ha fas una ziga zaga i entres de nou a la muntanya.
Aquesta pista l’he feta 3 cops, sempre amb GPS, però avui he volgut veure si em veia amb cor de recordar-me del camí, per fer-la de memòria, i cap problema.
Primer es segueix una pista relativament planera, per agafar un desviament a l’esquerre, on es nota que la pista té més pedra solta, i comences a pujar.
Té 3 o 4 rampes dures, que es poden fer perfectament sobre la bici, però que tenen bona inclinació.
Un cop passes aquestes rampes, es planeja i acaben a una carretera que et dur a una subestació elèctrica.
Seguint la pista que hi ha després de la subestació, hi ha una segona pujada, que inicialment era de ciment, però que el temps i el desgast han fet que surtin els ferros del forjat, s’ha de vigilar de no fer-li un forat amb un ferro al neumàtic, però es puja bé.
Aquesta es la segona pujada, que es fa relativament bé, amb algun punt dur, però es pot pujar sencera.
Quan acabes la segona pujada, planeja un pel, i trobes una caseta de vigia a la dreta, pocs metres després hi ha un creuament a la dreta que baixa a Olesa de Bonesvalls.
Jo abans d’arribar a aquest creuament, m’he colat i he baixat per una pista en molt mal estat, pensant que era aquesta, que no havia fet mai, i no, era una pista que baixava uns 50 metres a una torre d’alta tensió.
Mitja volta i amunt, per anar a buscar la pista que baixa a Olesa de Bonesvalls. Deixes el Montau a davant, a uns 150 metres aproximadament.
La baixada cap a Olesa de Bonesvalls es per pista, però té molta inclinació.
M’ha passat una cosa que no m’havia passat mai amb la Jet, si amb la FatBike.
Tocar els frens i adonar-te que no frenen, sobre tot el de darrera. Crec que per sobre-escalfament. Fa un pel de por, quan et cal frenar i veus que amb 2 dits, no pas amb un, li dones pressió al màxim, i redueix un pel la velocitat, però res de derrapar ni de parar la bici.
Bé, la baixada té algun punt que em fa pensar que no es pot fer de pujada, en sentit contrari. Hi ha un grau d’inclinació semblant al que hi ha baixant des de la cantera després del Montau a la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls.
Un cop he arribat a baix, he trobat un creuament i una senyal que he seguit, Olesa de Bonesvalls al camí de l’esquerre, en sentit “contrari” al que duia baixant.
Als pocs metres més endavant, hi ha un altre cartell que indica Olesa de Bonesvalls per un corriol, que havia vist a internet, a la cartografia, i m’hi he posat.
Molt trencat, però es baixa, si més no, més divertit que baixar només per pista. Els frens ja han tornat a funcionar, suposo que s’han refredat.
El corriol et dur al final a una carretera, que he decidit seguir recte, sense cap altre senyal.
Diguem que uns 200 metres més endavant, després d’un petit turó, han aparegut cases i el poble d’Olesa de Bonesvalls.
He entrat al poble, buscant l’església, que es la meva guia per saber per on haig de tirar per fer el tercer pic del dia, el Cim de les Mentides.
Seguint recte, sense cap canvi, he trobat el primer creuament a la dreta que era el carrer que buscava, just sota de l’església.
Surts del poble, comença la pista de nou i segueixes el cartell del centre d’acollida de gossos.
Es puja bé, fins passat el centre, a partir d’aquí molta pedra solta i va agafant inclinació, cada vegada més.
Avui se m’ha fet llarg, habitualment aquesta pista la faig bé, però avui m’ha costat.
He notat un pel de mal a la ciàtica que tinc a la cama dreta, mala senyal.
He arribat a la part final que té 2 revolts amb més inclinació, però que és poden fer sobre la bici ambdós, amb tot posat, però sense problema.
Un cop a dalt, hi ha un creuament, i a l’esquerre, en “sentit contrari”, perquè ens entenguem hi ha una pujada de pista que sembla senzilla, però que amb els quilòmetres que durs sota el cul, es comença a fer pesada.
He arribat a dalt, i abans de començar a baixar, he parat a fer un mos i descansar una estona, ja duia 41km amb un desnivell de 1500 metres positius, 3 pics dels 5 que tenia al cap.
M’he endut un grapat de fruits secs, que m’he menjat amb tranquil·litat i aigua.
La baixada ha estat un error, en contes d’agafar al poc de baixa, al creuament, la pista de la dreta que va al Pou de Glaç, que hi ha molta pedra, però que es divertida i es baixa bé, he pensat en seguir recte.
Hi ha una pujada que m’ha fet posar el peu 2 cops, pedra solta i falta d’equilibri, però he hagut de fer peu.
Un cop a dalt, es baixa per pista, ampla, sense cap mena de gracia, a part de mirar de no relliscar amb la pedra solta que hi ha, fins arribar a baix de tot, a la carretera de Olesa de Bonesvalls a Les Gunyoles.
He creuat la carretera i he seguit la pista de tornada. Hi ha 2 creuaments a l’esquerre, el primer es pel camí de l’esquerre, planeja i he parat a far una foto de les vinyes, tenien un color molt bonic. El segon creuament, pel camí de la dreta, i acabes a un tercer on entrant a la dreta entres a Les Gunyoles, jo he seguit recte.
Hi ha una caseta, una mena de refugi per guardar eines de llaurar a l’esquerre, i he anat per la pista a la dreta per pujar pel camí de rigor a Les Gunyoles.
Aquesta pista es molt coneguda per mi, però m’ha costat més del que em pensava fer-la, la ciàtica estava molestant molt, he anat combinant anar de peu i assegut per mirar de baixar el dolor de la cama.
He arribat a Les Gunyoles, però sense entrar al poble, a l’esquerre, per la pujada de ciment fins al cim, on es veu a l’esquerre l’Arobçar de Dalt i a la dreta el pla de Vilafranca del Penedés.
He baixat cap al pla de Vilafranca del Penedès, per agafar un corriol que hi ha a l’esquerre, just acabar tota la baixada, que va planejant fins arribar a la carretera que va de l’Arboçar de Baix fins a Sant Pere Molanta.
Aquest tros de camí m’agrada molt, sobre tot la part inicial, es molt tancada i son uns metres, pocs, que sempre el pre-pirineu.
Agafes la carretera cap a Sant Pere Molanta i uns 500 metres més endavant, hi ha una entrada a l’esquerre, una pista que t’acaba duent a la cimentera que hi ha sota de Viladellops.
Creues la carretera C15 per l’antiga carretera de Canyelles, i cap el castell de Sant Miquel d’Olèrdola i he anat fent, ja molt cansat de cames, a un ritme més tranquil i amb mal de la ciàtica, fins que he arribat a la carretera de Daltmar, on he parat una estona per descansar les cames, ja duia 60km.
A partir d’aquí, es creua la carretera i hi ha un corriol que es fa ample més endavant quan arribes a una pista que puja per darrera cap a Pic de l’Àliga, el cinquè pic de la ruta.
Aquest tros el tinc dividit en 3, mentalment parlant. Hi ha un primer tros de pista, que va pujant, però res exagerat, un segon tros quan agafes un corriol estret just al revolt que et dur a la cantera a la dreta.
Aquest corriol esta molt humit habitualment, hi ha tolls d’aigua, i avui no ha estat diferent. Vas pujant fins arribar a una urbanització, Daltmar.
Aquí comença el tercer tros de la pujada, per pista fins arribar al creuament on a la dreta aniries cap a la Casa Alta, ja a Vilanova i la Geltrú i a l’esquerre cap al Pic de l’Àliga.
Avui he baixat recte per la trialera que hi ha entre mig dels esbarzers.
Fa molt de temps que no la feia i la última vegada hi havia molta pedra solta i un munt de teranyines.
Avui estava igual de pedra solta, però sense teranyines, es baixa bé, es divertida.
La única pega es que esta molt tapat, no hi toca el sol, i les pedres, en algun punt estan humides i rellisquen, però es fa sencera.
Arribes al final, una pista amb un pal de senyalització, on no diu gran cosa, només els colors de Mig Recorregut, grog i blanc.
A la dreta, cap a la Casa Alta, per trobar una senyal a l’esquerre, amb una entrada amb molta pedra, una trialera que he fet varies vegades, i que no estava ciclable al 100%. Hi ha un cartell on indica millor no passar-hi, per difícil accés pels bombers en cas d’un rescat, però esta marcat, així que m’hi he posat.
Es baixa molt millor que la última vegada que la vaig fer, humit i vigilant algunes pedres que relliscaven, molt tapat per herbes en algun altre punt i s’ha de fer peu en algun punt, per troncs o perquè anant sol has de posar sentit comú i evitar caure, ja que no tens on avisar.
A la part final, abans d’arribar al Fondo de les Oliveres, he posat el peu més del que voldria, anava molt cansat ja.
Arribes al Fondo de les Oliveres, un vell conegut, i vas baixant, fins que trobes el desviament a la dreta, per pujar a la pista que puja a Balcons, just abans d’un pedregar que habitualment fem a peu, tot i que l’hem baixat sobre la bici alguna vegada.
He pujat cap a la pista de Balcons, però la pedra estava molla, molt humida i he relliscat 3 cops pujant, he mirar de buscar la part amb més terra possible, i amunt.
Un cop a dalt, arribes a la pista que puja a Balcons, just on comença la part de ciment, i al mateix punt, hi ha un corriol a l’esquerre, que puja inicialment i després baixa per una pista amb molta pedra.
Creues uns pista i passes pel lateral d’una cadena, abans de començat a pujar, a l’esquerre hi ha una trialera que baixa a la pista que va del Mas de l’Artís, que es veu perfectament quan vas planejant a dalt, fins a Vilanova.
He baixat la trialera i la tornada ja ha estat més ràpida, ja tenia ganes d’arribar a casa, molt mal de ciàtica.
Creues per sota del pont de l’autopista C32, i a la dreta baixes cap a la Masia d’En Cabanyes, per carretera caps als antics cines Lauren, i un cop creues de nou la carretera que ve de Canyelles a Vilanova per sota, encares la tornada típica que fem quan venim de Ribes a Vilanova.
He anat a buscar l’antic Casino de Barcelona, per tornar per Puigmoltó primer, i per l’autòdrom després, arribant a casa pel carril bici que ha muntat l’ajuntament al passeig.
He arribat a casa i al parar el GPS m’ha dit que era la ruta més llarga i amb més desnivell que he fet amb la Jet9RDO. Em marcaven 83,34km que he fet amb 5h 22 pedalant, en total contant les parades 6h 13m. La mitja de 15,5km/h, el desnivell positiu de 2046 metres i el negatiu de 2002 metres. La cadència mitja de 75 rpm, la mitja cardíaca de 126 ppm que és el meu 73% i la màxima de 157 ppm que és el meu 91%, la potència mitja de 175W, la màxima de 644W, mínima de 9 graus i màxima de 21 graus, em diu que 15,9 graus de mitja, la veritat es que la temperatura ha estat perfecte. En el meu cas el consum energètic de 3385 calories.
Aquí us deixo el track d’avui, demà a descansar, diumenge tornem-hi.
Total climbing: 2222 m
Total descent: -2218 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.