Avui divendres he tingut festa a la feina, i tenia al cap fer alguna cosa llarga, ja que tenia tot el dia. La previsió de temps era dolenta, donaven pluja, i vaig mirar ahir que a partir de les 12:00 a Begues i cap a Sitges plovia i bastant. Tenia al cap anar al Tibidabo i tornar.

Vaig trobar fa un parell de setmanes un track a Wikiloc, el vaig descarregar i arreglar un pel, la idea era anar i tornar de Sitges al Tibidabo. Em sortien 107km en total i entre 3500 i 4000 metres de desnivell positiu.

Ahir vàrem anar al teatre, a la 1 al llit, però com que no tenia pressa per sortir, no m’he posat el despertador. Tot i amb això, a les 6 estava despert.

He esmorzat, preparat les coses, bossa, aigua, bici, etc i a les 7:20 sortia de casa, ja amb llum.

He encarat el Collet de la Fita, no volia anar ràpid, perquè la sortida era llarga i havia de dosificar forces. Mas Maiol, mirador dels Caçadors, Holandesos cap a Can Lluçà i a l’esquerre cap al pàrquing del RatPenat, baixada per Vallgrassa i cap a la Plana Novella.

Des de la Plana Novella fins a Begues es pista coneguda, avorrida, però amb la gravel m’hi trobo més a gust, tot s’ha de dir.

Un cop arribes a Begues, a la dreta hi ha una pista que crec que es la que algun cop hem agafat en sentit contrari quan fem el Purgatori i el volem allargar cap a Begues, però en un punt hi ha una cadena a l’esquerre i es comença a pujar, aquest tros ja era nou per mi.

He seguit per corriols i pistes fins anar a parar a la carretera de Gavà a Begues, en sentit Gavà.

Hi havia un munt de cotxes parats, suposo que devien estar fent alguna obra a la carretera i tancaven un sentit. Els que estaven parats, estaven en el sentit de la carretera que havia de fer jo, baixant cap a Gavà.

Un parell de revolts i a l’esquerre surt un corriol estret que està molt tocat per la pluja i diguem que fer trialeres amb la gravel no es el més adient per la bici, però amb cura he anat baixant.

He hagut de parar i lligar-me el camelback a la cintura, amb la posició a la bici, em baixava cap al clatell i tenia el camelback empenyent el casc endavant tota l’estona.

Acaba la trialera i entres en una pista entre arbres que m’ha fet l’efecte que era la baixada de “las tierras rojas” quan fem el Purgatori, però per ubicació no podia ser.

He anat a parar a Sant Climent de Llobregat, no tenia ni idea que hi hagués poble amb aquest nom, fins aquí la meva ignorància. Està just a sobre de Viladecans, he anat mirant cartells fins que he trobat el nom de la població.

M’he ficat dins el poble, i el GPS s’ha perdut, he hagut de fer la volta, ja que m’havia ficat en un carrer que em deixa de seguir recte.

La pega del Garmin 820 es que la cartografia esta inclosa, cosa molt bona, però la dolenta, es que quan es perd, et recalcula la ruta i et dona indicacions que no són correctes, com ha estat en aquest cas.

He sortit del poble seguint un carrer que no tenia sortida, però que si la tenia, cap a una pista sense asfaltar.

Hi ha hagut una pujada i una baixada fins arribar a Santa Coloma de Cervelló i una altra pujada i baixada fins arribar a Sant Vicenç dels Horts. Des de Sant Climent fins a Sant Vicenç hi ha un parell de pujades interessants acompanyades de les baixades igual que curioses, diguem que no són dures, però que li posen desnivell tan anant com tornant.

A Sant Vicenç dels Horts he seguit el track i m’ha dut a la riera. El corriol passa les vies del tren per sota, es fica en una zona molt humida i que està molt tapada, costa de poder-hi passar, es una riera.

Seguint la riera, passes per la carretera BV-2002 que s’ha d’agafar, i el track ens diu d’anar per sota. Acaba en un punt sense sortida.

He sortit amb la bici a l’espatlla i pujant un desnivell de pedres de separació de la riera amb un camí rural, per poder agafar la carretera i a l’alçada de la rotonda, colar-me i anar recte cap a Sant Vicenç dels Horts poble, fer la volta i tornar a fer la rotonda per creuar per sobre l’ autovia del Nord-Est primer i la B23 després.

Ambdues plenes de cotxes, i per sobre, menys, però amb transit. No m’agrada la carretera, ets molt més lent i dèbil que la resta de vehicules que hi circulen.

Entres al polígon industrial de Sant Feliu del Llobregat, es crua el polígon i comença una pista que puja per la part de darrera, que va cap a la Hípica de Can Rafael.

Vaig cometre un error al arreglar el track, des de l’aire es veia que es podia passar recte, però en directe, no es pot passar.

Arribes al final de camí, a una finca particular amb una tanca molt alta i un cartell de propietat privada, no passar, vigilar amb el gos.

No he vist ningú per poder preguntar, he tret el telèfon, he mirat el mapa i he vist que uns metres endarrere, hi havia un restaurant mig-abandonat i davant una pista que donant una mica de volta et portava de nou al track, així que he fet mitja volta, he anat fins al restaurant que es diu Can Canari i just davant, seguint la pista i sempre a la dreta, en un parell de trencalls, et dur de nou al track.

Seguint la pista, arribes a una cantera, on no tinc clar si està abandonat o no, però no hi havia ningú, estava tot molt deixat i la última part de la pujada per arribar-hi, havies de posar-ho tot i en el meu cas, posar-me de peu, perquè em calia més pinyons dels que duia.

Seguint la pista, a la dreta es veu Sant Just Desvern i Barcelona i uns metres més endavant, seguint la mateixa pista, ja es veu el Tibidabo.

Entres a Vallvidrera, agafes carretera i vas a la dreta, baixant en sentit contrari al Tibidabo, per entrar a l’esquerre uns revolts més endavant, a l’esquerre, la Carretera de les Aigües.

Molta gent, m’ha sobtat, però el que més m’ha sobtat es que m’he fet un fart de dir “bon dia” i de no obtenir ni una sola resposta. Això al Garraf no passa, gent caminant, corrent, amb bici, passejant, dius bon dia amb gratitud i et contesten amb la mateixa gratitud.

Aquí a Barcelona la gent es més imbècil suposo. Al final m’he tornat jo també imbècil i he deixat de saludar a la gent, que els bombin.

Ja tenia les cames cansades i em calia parar, però he pensat que pel que quedava, que en principi eren uns 5 quilòmetres, no valia la pena, ja pararia a dalt de tot del Tibidabo.

Un cop he trobat un trencant de camí a l’esquerre, on deixava de ser planer i començava a pujar, el GPS m’hi ha dut.

Inicialment, al cap d’uns metres, a la dreta, hi havia un camí, una pista que passa per sota de l’Observatori Fabra i que es el que havia d’agafar, però estava tancat amb unes balles molt altres de cantó a cantó, amb un cartell que deia, no pujar-hi.

He tret de nou el telèfon per veure alternatives a la ruta, i he vist que seguint recte, fent uns metres més, i després a la dreta, arribava al Tibidabo exactament igual.

He seguit pujant, veient la torre de comunicacions de Collserola, fins arribar a la carretera que et deixa a uns metres més endavant a l’esquerre al barri de Sarrià-Sant Gervasi i a la dreta, carretera amunt cap al parc d’atraccions del Tibidabo.

He agafat a la dreta, i quan he vist un cartell de pàrquing del parc, m’hi he ficat, seguint la carretera i passant del pàrquing, arribes a un punt on no es pot circular amb cotxes, hi ha pilones automàtiques, però amb la bici es pot passar i a la plaça del Tibidabo, just davant de l’església i de l’entrada del parc d’atraccions del Tibidabo, fita assolida.

Hi ha un bar amb terrassa just a la plaça, allà he parat i he posat el Garmin a “stop volta”.

M’ha marcat 62,94km que he fet amb 3h 52m a una mitja de 16,2km/h, amb una freqüència cardíaca mitja de 132 ppm que és el meu 77% i una màxima de 170 ppm que és el meu 98%. Un desnivell positiu de 1702 metres, negatiu de 1225 metres, una cadència mitja de 73 rpm, un consum energètic de 2697 calories i em diu que he parat un minut en tota la ruta, es a dir, l’he fet d’una tirada, sense parar-me més que per mirar quan m’he perdut com sortir-me’n.

Em dono per content.

M’he fet un entrepà i una coca cola, i he descansat una estona. Estava més cansat del que tenia previst i era més tard del que volia. Quan he fet la foto de rigor, entrepà i coca cola acabats, era quasi migdia, i la idea que tenia al cap, era arribar aquí a les 10:30 i cap a les 11 sortir. Una hora més del que tenia previst.

El temps a Sitges era dolent, plovia a bots i barrals, i el Garmin em deia que em quedava un 30% de bateria. Cada cop que canvies la ruta, recalcula constantment i això li fa consumir energia i bateria per sobre del normal, tot i haver-li desconectat el Bluetooth inicialment.

He pensat en no tornar pedalant el mateix camí de tornada, inicialment havia de ser 55km d’anada i el mateix de tornada, però m’han sortit quasi 63km que vol dir que de tornada son altres 63km i es converteixen en 126km, es a dir, una hora més del que tenia previst.

Whatsapp a casa, torno amb tren, ja està bé.

He baixat per la carretera de la Rabassada fins entrar a Barcelona per la Ronda de Dalt. M’he colat i he anat a l’esquerre, quan volia anar a la dreta, no m’he ubicat bé.

Quan he vist l’hospital Vall d’Hebron he parat la bici, mirat el telèfon per ubicar-me i tornat per on he vingut fins anar a buscar l’Avinguda del Tibidabo, baixada per Muntaner, carril bici de la Diagonal fins passar la Illa Diagonal, i baixar per Numancia cap a l’estació de Sants.

He tornat amb tren, cap problema. La gracia de tornar amb tren en època de Covid-19, es que la distància de seguretat quan durs més de 4 hores sobre la bici, es automàtica. No s’ha apropat ningú, no hi ha desodorant que pugui treure la pudor que feia a suat, així que tot i dur mascareta, no he tingut cap mena de por de que s’apropés ningú 😉.

En total em surten 78km amb 4h 25m, però no es real, perquè la baixada del Tibidabo es això, una baixada i al ser per carretera i ràpida, varia tota la mitja. El consum energètic si que es real, 2983 calories, i amb la baixada, el desnivell negatiu es de 1728 metres.

Penso que l’error ha estat de venir sol, ja que durs un ritme més alt i el cansament es més ràpid. No tinc clar si hagués tornat bé si hagués tingut bateria al Garmin i no hagués plogut. Segurament hagués arribat, però tard amb més hores que l’anada i molt cansat.

La part bona es que no m’ha plogut, 4 gotes que no han mullat el terra, baixant a l’estació de Sants.

De camí a Sitges amb tren, ha començat a ploure molt i molt fort. A Viladecans plovia moltíssim, a Sitges, plovia, però no molt. No m’he mullat gaire, n’hi m’he tret la mascareta per arribar a casa.

Es una bona ruta, la repetiré, però amb més gent i amb intenció d’arribar tard al vespre, no a dinar a les 14:00 a casa que es el que tenia al cap inicialment.

Aquí us deixo el track d’avui sense modificar, hi ha errors de quan m’he perdut i la baixada fins a l’estació de Sants.

Total distance: 78514 m
Total climbing: 1946 m
Total descent: -1939 m
Download file: 18_09_2020.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix