Aquest matí de diumenge hem sortit el Santi i jo, la resta no podien o no han dir res. Tenia de cap pujar la trialera del corriol de l’esquerre dels Masets de Dalt i arribar a Santa Susana fent el GR5 de Quatre Camins a Can Grau (tornillo), però he abandonat a mitges.
Diguem que hem pujat la Fita, hem anat cap als Holandesos per baixar cap a La Fassina per la Casa Alta, i hem pujat a Jafre per baixar sota els Masets de Dalt pel corriol que comença des del pàrquing de Jafra.
Feia fred, avui he sortit de curt a sota i a dalt amb 2 capes només, i la veritat es que he notat fred, molt més que ahir, el Garmin m’ha marcat 0 graus quan hem arribat a baix dels Masets.
He baixat la tija telèscopia del seient, es una Rock Shock Reverb amb un parell d’any, que estic notant aquesta temporada que no puja gaire ràpida i que li costa baixar, però no li havia donat gaire importància fins aquest matí, on no he pogut pujar la tija, s’ha quedat a baix.
Ha arribat el Santi, hem estat veien de fer-la pujar manualment, forçant un pel el sistema, però res, no pujava, com si hagués trencat quelcom i els vasos comunicadors d’oli s’haguessin comunicat del tot.
Amb la tija baixada del tot, no hi ha hagut solució, hem abandonat, hem tornar cap a Sitges, jo pedalant amb el seient baix, com si dugués una bici d’un nen petit i a les pujades, de peu.
Un cop arribem a dalt de tot, just on es gira a la dreta i ja es veu el camp de tir, li dono a la palanca de la tija, i ha pujat!
Es a dir, el oli s’ha quedat fred, tan fred que no ha funcionat pujant. Suposo que aquest hivern i inici de primavera que estic sortint més, perquè la temporada de neu ha estat molt curta, he notat com treballa la tija amb fred, habitualment no ho havia notat, i no, no treballa bé amb fred, i amb temperatures a cero graus, no treballa gens, no es pot fer servir.
Un cop a dalt, li he dit amb el Santi de fer quelcom, però per no tornar a baixar el que ja havíem pujat, hem baixat a Vallcarca per Mas Quadrell, i hem pujat a Campdasens. Un cop a salt de tot, parada per fer la foto de rigor i hem seguit baixant, ja pensant en tornar cap a casa.
Ens han parat 2 ciclistes que baixaven de Can Lluçà, ens demanen on duia el camí per on veníem, i a mida que ens ho venien preguntant, diu: Santi!, però si es el Santi, quan de temps. Resulta que el Santi i un dels 2 ciclistes havien pedalat plegats per Esplugues del Llobregat fa uns 18 anys, el Santi no hi ha posat cares al principi, després ja si. Venien de Begues i estaven mirant de fer quelcom, s’han ficat a la pista de Can Lluçà i no sabien per on anar.
Els hi hem dit de baixar el GR92 que va al poble de Garraf i pujar per la trialera que puja a la Pleta primer i després per carretera fins a la Morella, es dura de nassos, però es molt maca i tenien temps. Li he dit al Santi de marxar amb ells, jo anava de tornada i ell tenia tot el matí, i així ho ha fet, el Santi ha marxat amb ells 2 i jo he tornat cap a casa a un ritme un pel més alt que el que duia.
He arribar a casa que encara no eren les 10 del matí, però tenia coses a fer a casa. En total m’han sortit 35,07km que hem fet en 2 hores 10 minuts, a una mitja de 16,9km/h, amb un desnivell positiu de 855 metres i 866 de negatiu. Una mitja cardíaca de 125 ppm que es el meu 72% i una màxima de 165 ppm que es el meu 95%, la cadència de 67 rpm, lenta, massa lenta. El consum energètic de 1528 kcal, la potència mitja de 195W, la màxima pujant la part asfaltada que hi ha entre la rotonda de l’Aldi, que passa per sota el pont de l’autopista i l’institut, de 1046W, es una burrada.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 928 m
Total descent: -941 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.