
Tag Archives: sramxx1
Ermita de Bell-lloc amb en Joan Manel

Aquesta setmana passada vàrem quedar amb en Joan Manel que fariem l’Ermita de Bell-lloc, aquest matí a les 7:45 estava a la porta de casa, hem sortit d’hivern, tot i que no feia el fred que feia ahir, cap a Llívia, per Caldegas.
Des de casa cap a l’estació de tren d’Osseja, després baixada per pista primer i per corriol després fins creuar la carretera que va de Bourg Madame a Err, i per una carretera interna de poc transit i un sol carril fins a Caldegas primer, Onzes després i per un corriol estret cap a Llívia.
Hem creuat Llívia i hem agafat una pista que puja cap a Angostrine.
Aquesta part era nova per en Joan Manel, des de Osseja fins a Angostrine.
LA pujada es factible, però hi ha uns 50 a 80 metres d’un revolt trencat, inclinat i amb poc grip que fan que la pujada sigui més dura del que sembla d’inici i de final.
A partir d’Angostrine es camí conegut, l’havíem fet plegats, m’ho va ensenyar ell, tot i que vaig fer-la amb un Traks de Cerdanya segueix llegint [...]
Estació d’esquí de Puigmal 2900

Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900.
Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any.
He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike.
La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt.
He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera.
He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació segueix llegint [...]
Xispejant, però he sortit

Avui havia d’estar dutxat i llest cap a les 9 del mati, he volgut sortir a fer quelcom d’hora.
Inicialment havíem quedat que l’Adolf vindria una estona i en Joan Manel també, ells seguirien i jo faria mitja volta, però al final, l’Adolf li ha fet mandra pel fred i per la pluja i en Joan Manel per la pluja m’ha fet un whatsapp i ha abandonat.
Jo tenia una hora, he pensat que molt seria que plogués massa, he sortit que faltaven 20 minuts per les 8 del matí, cap al llac, xispejant, que no plovent molt.
D’allà, per carretera cap al pàrquing de Palau de Cerdanya i amunt per la pista.
La part més molla ja estat la part de carretera fins el càmping, la pujada per pista, estava moll, però no pas com per tenir fang i al ser pujada, l’aigua ha anat baixant i no he trobat gaire problema.
He sortit d’hivern i amb una jaqueta fina que tinc per quan neva poc i plou poc, bé, però massa calor, la temperatura ha estat molt més alta que ahir divendres.
Pista segueix llegint [...]
Refu de Nahuja ja d’hivern

Aquest matí he sortit ja d’hivern, fa fred a la muntanya.
Tenia una horeta, s’ha de treballar, així que he sortit a les 8 del matí de casa, un pel tard, però tenia al cap fer una hora o una hora i poc.
Carrer amunt cap a les antenes, les que hi ha al final del poble, quan comença ja la muntanya.
A partir de la part de muntanya, es pista, va fent zetes i vas agafant desnivell, surten uns 500 metres de desnivell positiu en uns 6,5km.
La temperatura ha anat baixant i per sobre de 1700 metres estava sota zero, i feia ja estona.
He parat a fer la foto de rigor just passar el tancat elèctric, hi havia una vaca que em mirava estranyada, quan m’hi he apropat, ha marxat corrent en sentit contrari.
La vista, espectacular.
Neu als cims de les muntanyes a la banda andorrana i a la banda catalana tot núvol i tapat.
Baixada cap al Refu de Nahuja per pista, he trobat un cavall negre molt gros just davant del Refu, ni s’ha immutat quan he passat per davant.
Baixada segueix llegint [...]
Curteta al Refu Nahuja

Aquest matí he fet una sortideta curteta, no tenia intenció de sortir, però com que demà segurament no surti i donen pluja la resta de la setmana, he pujat fins al Refu de Nahuja i he tornat buscar corriols.
Sense pressa, faltaven 5 minuts per dos quarts de nou del matí, he encarat la pujada a les antenes, cap a Nahuja.
Avui he fet, no ho havia fet mai, la drecera que hi ha a l’últim revolt, es un carrer mal asfaltat i només en part que puja amb bastanta inclinació, té un desnivell interessant, però amb el 26 a davant i el 50 a darrera que duc a la Fatbike, es pot pujar quasi qualsevol cosa.
Un cop a dalt, a la banda de pista, he mirat d’anar marcant ritme per veure si arribava al cim, just on hi ha el tancat elèctric amb bon temps, i si, he pitjat el Lap del Garmin amb 42m 06s, que es un molt bon temps, i encara més amb la Fatbike.
Després del tancat, foto de rigor i baixada cap al Refu de Nahuja, a bon ritme, els Formula Cura que li he muntat son espectaculars.
Després segueix llegint [...]
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc

Aquest matí havíem quedat l’Albert i jo per anar fina a l’Ermita de Bell-lloc, aquesta ruta no l’havia fet ell.
Hem quedat a les 8 del matí, hem sortit uns minuts més tard, encarant l’estació de tren i després per la carretera, just passar per sota del pont de la via del tren, a l’esquerre hi ha una pista que baixa i que es converteix en un corriol més endavant i que després de pujar i creuar la carretera et deixa a Caldegas.
Des de Caldegas fins a Onzés per carretera, que son uns 200 metres i per un camí estret que voreja el riu vas fins a Llívia.
A Llívia ens hem embolicat i hem fet un pel de volta, un parell de carrers més del compte, fins que hem trobat la pista que puja a Angoustrine.
La pista es còmoda fins arribar a unes vinyes que hi ha, després hi ha una pujada molt trencada i que es difícil de fer i que acaba amb un corriol estret que et dur planejant fins a Angoustrine.
Entrem al poble i ràpidament trobem una rotonda, a l’esquerre segueix llegint [...]
Jassa de Palau I tobogans

Aquest matí hem sortit l’Albert i jo, ell amb la Scott elèctrica i jo amb la Felt DD30, la FatBike.
A la Fat li he fet una sèrie de millores, la vaig baixar per la diada i la he tornat a pujar ara.
Els pedals de plataforma que duia no anaven bé amb la neu, li he muntat uns Crank Brother d’enduro, els frens eren uns Deore senzills, em costa molt parar la bici quan vols, així que vaig comprar a Wallapop uns Formula Cura 2, els mateixos que duc a la Niner, d’un usuari que havia comprat la bici amb Formula Cura, però volia uns XT, nous amb etiquetes. També he canviat els discs de fre, 160 darrera i 180 davant, uns Clark normals, el manillar de carboni d’origen estava escardat, es el que té quan cargoles sense dinamomètrica, hi havia una esquerda que no havia vist, devia dur-la fa temps, li he posat un Pro de Shimano, de doble alçada, però només amb 8 graus i de 800 d’amplada, alumini, el de carboni valia molt més i no crec que es noti gaire amb una bici de quasi segueix llegint [...]
Amb la FatBike i l’eAlbert

Ahir vaig sortir a córrer, content i amb bon ritme, avui volem anar a escalar, som 10 i tinc només una corda, anem a que la resta facin un tastet d’escalada, així que hem sortit l’Albert i jo a dos quarts de vuit a fer una coseta curta, per poder marxar a les 10.
l'Albert amb una eBike Scott que dur molt nova, deu tenir un parell de mesos i jo amb la FatBike, tinc la Felt DD30 aquí i per sortir els caps de setmana no pujaré la Niner Jet9RDO, amb aquesta vaig bé.
Hem baixat al llac i cap al càmping de Palau de Cerdanya, pujada per la pista fins al creuament al quilòmetre 7, on hem anat a l’esquerre, cap a la carretera que puja cap a Coma Morera.
Baixada per carrereta fins que hi ha un revolt a l’esquerre gros, amb un pont i un petit estany amb un banc, allà hem anat a la dreta, per una pista poc marcada que puja, puja i molt.
Hi ha un punt de desnivell important, però es fa bé.
Al final, hi ha marcat a l’esquerre, pintat amb grog en un arbre, es creua segueix llegint [...]
Avui amb la GORDA 🐷

No he dut cap bici aquests dies, ahir vaig sortir a córrer i avui volia sortir amb la FatBike (gorda) a fer una volta que tenia al cap, però al final ha estat més curta.
Ens hem adonat a dos quarts de set del matí que no hi havia aigua, he anat a veure si hagués saltat algun automàtic de la comunitat, però estava tot correcte.
M’ha preguntat una veïna des del seu balcó si tenia aigua, he entès que el problema no era nostre, li he dit que no, que estàvem igual.
Sense aigua, no hi ha dutxa, per tan, no podia sortir a fer esport, ni rentar-me les dents al llevar-me he pogut avui.
Ha vingut l’aigua que devien passar 20 minuts de les 8 del matí, ja havia fet unes coses que tenia pendents de feina i he pensat en sortir, curt, una horeta.
M’he canviat i cap a dos quarts i mig de nou del matí he encarat la plaça del poble, baixada al llac i cap al càmping de Palau de Cerdanya.
Pujada per la pista, com sempre.
Al Mas Tartas amb 25 minuts, un minut més segueix llegint [...]
Curteta amb la FatBike

Diumenge vaig deixar la roda de darrera de la Niner a reparar, ahir tenien tancat, aquesta tarda aniré a recollir-la, així que avui he fet una sortideta curteta amb la FatBike.
El diumenge em vaig adonar que tenia la roda de darrera de la Fat punxada, vaig treure la roda i trobar un forat a la càmera amb la pertinent punxa al neumàtic, un cop arreglada i llesta, avui he sortit amb ella.
La pega es que la tinc per l’hivern, per tan les sabates son les botes d’hivern, a la Niner no duc Shimano, duc HT de pedals i no son compatibles.
He sortit de casa a les 7 i 9 del matí, camí del llac, per anar a buscar la pista que puja des del càmping de Palau de Cerdanya.
La sensació de la FatBike es diferent, costa de girar-la, l’amplada de la roda la fa diferent.
He dut la roda de darrera amb un pel més de pressió del que hauria, però he pensat que no hi ha neu i que per pujar no m’aniria malament, la de davant baixa, com sempre.
Tampoc he trobat diferencia amb segueix llegint [...]