Diumenge matí, confirmats el Gaizka el Fer i jo, teníem previst sortida de trialeres. El Gaizka no ha passat bona nit, el Victor tenia febre, però el Damià diu “hola” a última hora i ens trobem a les 7:30 al Caprabo el Fer, el Damià i jo, amb fred, més del que teníem previst.
Mentre esperava he estat jugant amb el telèfon i la App de Rotor per mirar el OCP. La pega, i és el segon cop que em passa, és que el Rotor InPower no es capaç de gestionar al mateix moment la conectivitat Ant+ i Bluetooth, es a dir, amb Ant+ funciona perfecte, però si conectes el Bluetooth del telèfon al potenciometre, el InPower de Rotor es queda bloquejar donant només senyal Bluetooth. He desconectar el Bluetooth del telèfon, res, he parat i engegat de nou el Garmin 820, res, hem tret la pila del InPower, res.
He dut una mala llet interessant fins que uns 20 minuts més tard, de cop, ha començat a emetre senyal de nou com si res. Es com si el software hagués bloquejat el InPower, ja que el GPS el reconeix, però no li dona informació, no pots accedir a res, només el veu i llestos.
Hem pujat la Fita, baixat Holandesos fins a Jafra i començant a pujar als Masets de Dalt, ha començat a emetre bé just en aquest punt, per tan la mitja de potència de la sortida es errònia, però si més no m’ha donat dades de la pujada del corriol de l’esquerre de la pujada de Masets a Quatre camins, volia veure que tal es comportava.
Part positiva, el plat ovalat és molt interesant amb trialeres, ajuda un munt a poder pujar millor, la negativa es que la potència que dones pujant, tot i dur el cor molt alt de pulsacions, no es tan alta com esperava, he estat tota l’estona rondant els 300W, que no és gran cosa, contant com costa pujar aquest corriol.
Un cop a dalt, cap a Quatre Camins i hem pujat el GR5 fins a Can Grau. El Damià no li agrada gents aquest tros, a mi personalment si, però reconec que és molt dur, molta pedra, molt d’equilibri, molta força. Es una combinació que trobo interessant per poder entrenar bé. No L’hem pogut fer sencera, si més no jo, el Damià ha caminat un pel, el Fer la ha pujat molt millor que el Damià i que jo, ha estat bé.
Un cop a Cap Grau, pujada pel corriol de darrera fins trobar la pista de Olesa de Bonesvalls i cap a Olesa, per agafar el desviament a l’esquerre de l’entrada de la Baixada de Santa Susana.
Es increïble, i cada vegada que la baixo penso i dic el mateix, crec que es la baixada més bonica que tenim a la zona, es ràpida, esta molt tapada per arbres, té un punt de perill limitat, es a dir, caure amb velocitat pot voler dir fer-se mal, però no crec que molt de mal, i et dona una falsa sensació de seguretat que et fa baixar molt ràpid.
El Fer ha punxat, dur càmera al darrera, i li ha fet una mossegada amb la llanta, una mossegada tan gran que hem hagut de muntar càmera, però no en duia, així que li hem calçat una càmera de 29 a una llanta de 27,5, un plec en una cantonada i llestos; però entra i hem pogut acabar la ruta sense problemes.
Hem seguit baixant, hem arribat al mas i a l’esquerre, tornada cap a Olivella, per anar a buscar el corriol que et dur a la carretera d’Olivella i des d’allà pel lateral de la carretera fins arribar a Can Suriol on hem seguit el corriol fins a Mas Milà, entrant de nou al parc natural i primer per pista i després pel corriol fins a la urbanització de Can Pere de la Plana, tornada cap a Sitges, el Fer s’ha quedat a Ribes i el Damià i jo hem tornat pels Vinyedos, l’Autòdrom i pel passeig cap a casa.
En total, amb els 2 tracks em surten 42,79km que hem feta mb 2 hores 49 minuts, la mitja de 15,2km/h, el consum energètic de 1722kcal, el desnivell positiu de 780 metres i el negatiu de 861 metres, contem que aquí no conto el primer tros, per tan surt més baixada que pujada, però no es real. La mitja cardíaca de 125 ppm que es el meu 72% i la màxima de 162 ppm que es el meu 93%, em diu que la potència mitja de 177 W, la cadència de 73 rpm.
Aquí us deixo el track d’avui, només el primer tros
Total climbing: 875 m
Total descent: -954 m