Aquest matí a les 8 estàvem al Caprabo el Marc, el Jordi i jo, en Josep Maria s’ha adormit.
Li hem donat marge fins a les 8:10 i hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat amb en Joan Manel a la Plaça de la Vila.
Quan hi hem arribat, ja hi era.
L’Àngel no ha aparegut, el Marc el va espantar ahir amb la ruta, no n’hi ha per tan, per al final hem sortit 4, inicialment érem 7…
Hem anat cap a Vilanova i la Geltrú pel Castell de Sant Pere de Ribes i a Vilanova i hem entrat per l’antiga fàbrica Mahle, per anar cap a la Masia d’en Cabanyes i pujar amunt cap al Mas de l’Artis, però sense arribar-hi, a l’esquerre amunt cap a la part encimentada que puja als Balcons.
El Marc i jo anàvem elèctrics, a mi m’ha costat perquè no he volgut passar del mode ECO i això vol dir que el cor puja i puja molt.
Als Balcons hem parat per reagrupar-nos abans de baixar cap al creuament on a l’esquerre, per una trialera trencada i amb molta pedra, vas a buscar una pujada molt dura i baixes de nou cap al Pantà de Foix.
Fins aquí tot bé, el Marc no havia fet aquesta ruta, la resta si.
En Joan Manel i el Jordi han pujat la part més complicada de la pujada, que el Marc i jo hem fet elèctrics, però ens ha costat.
La baixada, en Joan Manel anava davant meu i l’he felicitat, ha baixat molt ràpid, molt segur i molt bé, estic molt sorprès del nivell que està agafant sobre la bici per terrenys complicats.
Ens hem plantat a la base del pantà i hem pujat pel corriol que va fent zetes fins arribar a l’alçada de l’aigua.
Just començar a vorejar el pantà, hem trobat un arbre caigut i hem hagut de baixar de les bicicletes i fer-les passar com hem pogut, però tot bé.
Hem vorejat el pantà i a la sortida, després de la cadena, hem parat per fer la foto de grup i fer un mos els que han volgut.
Uns minuts més tard hem seguit per la pista fins trobar la carretera i anar a buscar Torrelletes, hem anat pel camí que fem sempre, que has de creuar el riu.
El Marc no havia fet mai aquesta ruta i la part del riu no l’ha vist massa clara, en Joan Manel ha acabat amb un peu a l’aigua, la resta hem passat bé al final.
A la tornada cap a Castellet per la ruta de sempre hem trobat una batuda de senglars, hem hagut de fer la volta i pujar a Castellet per carretera.
Després de Castellet hi ha pista de tornada i hi ha una trialera la dreta bastant bestia, que avui en Joan Manel l’ha feta davant meu, jo he baixat darrera seu i a la part final he caigut.
Aquí ja vaig caure amb una Cannondale Rise que tenia, vaig trencar la maneta de fre i vaig picar de cap, i en Josep Maria es va obrir la seia a aquesta trialera també, es coneguda…
Crec que la forquilla no ha treballat com hauria, es un model molt bàsic i m’ha escopit.
Hi havia una arrel al final de la baixada, s’ha clavat la bici i m’ha escopit amunt, un desastre…
He picat a l’espatlla esquerre al terra i m’he fet mal.
Maneta de fre dreta doblegada, la llanta doblegada, la bici punxada, vaig tubeless però amb la llanta doblegada no ha talonat i amb el cop també s’ha doblegat de radis, feia unes “S” molt interessants.
Hem posat càmera i els hi he dit de tornar per carretera.
Em feia mal, però no pas un mal d’haver trencat res.
Hem anat pujant, jo amb eMBT, quasi mode “moto” fins a la Casa Alta i la baixada de ciment cap als Balcons.
La tornada cap a Vilanova, i des de la Mahle el Marc i jo hem tornat per carretera, el Jordi i en Joan Manel volien venir, però els hi he dit que fessin per la tornada normal, el Marc i jo amb elèctrica anàvem més ràpid.
En Joan Manel m’ha dit d’anar a Camils directament, que ja s’ho arreglaria per dur-me a casa amb cotxe, el Jordi em deia de quedar-se amb la bici a Camils mentre, però he pensat que arribar a casa, dutxar-me i anar a Camils després seria la opció més adient.
Hem tornat per carril bici i per carretera i el Marc m’ha volgut acompanyar a la porta de casa, ens hem trobat la Mitja Marató de Sitges i a l’alçada de la farmàcia de l’Avinguda Sofia li he dit que anés cap a casa, jo havia de caminar amb la bici al costat, la policia no m’ha deixat pedalar fins a casa.
He arribat a casa, dutxa com he pogut, esperar una estona a que acabéssim de passar corredors de la mitja marató per la porta de casa i la Yolanda m’ha dut als Camils.
M’han fet esperar 3 hores, però després de la visita del trauma i la radiografia de rigor m’ha dit que tinc una lesió de grau 2.
Lesió acromioclavicular (AC): la lesió acromioclavicular és una lesió de l’espatlla que afecta l’articulació entre la clavícula i l’acromi (part de l’escàpula). És molt freqüent després d’una caiguda directa sobre l’espatlla, en esports de contacte o en accidents de bicicleta. Grau II vol dir immobilització 3 setmanes amb cabestrell i alguna cosa pel dolor, que no em fa, tinc una molèstia, però no fa mal.
Diguem que la clavícula que esta un pel separada de l’espatlla, com es veu al cercle verd, hauria d’estar enganxada. Es un tema de lligaments, no pas ossi.
Es la clavícula que em vaig trencar i em van operar, crec que per això no s’ha trencat i han cedit els lligaments, farem bondat unes setmanes i ja hi tornarem.
Crec que hauré de recuperar la bici d’spinning que tinc al terrat uns dies.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1076 m
Total descent: -1081 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu «descargar» amb el botó dret del ratolí i «guardar link como», et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
