Sortida de corriols pel Garraf

Aquest matí de dimarts he sortit, vaig agafar-li la ruta al Pep Aleacar a Strava, li vaig demana 😉

Es una ruta de corriols pel Garraf, cap a la banda a Viladellops i Canyelles.

Majoritàriament els camins son coneguts, però entra en corriols per afegir quilòmetres que estan prou bé, afegeixen lentitud, però son divertits. Hi ha 3 punts que no havia fet, i m’ha agradat, la repetirem.

Surts de Sitges i vas cap a Can Lloses, per muntanya, per les Casetes d’en Portacreu.

A Can Lloses, per carretera cap a Mas Milà, no he entrat a la part de pista i corriol del Mas de Can Giralt, he seguit per carretera fins entrar a Mas Milà.

Es creua la urbanització i sortint, hi ha un corriol estret a la dreta que es va seguint. La part inicial de corriol ja l’havia feta, però hi ha un punt o segueixes per pista amunt i jo habitualment anava a l’esquerre.

Hi afegeixes una bona estona, per corriols que planegen i baixen, esta bé, no es ràpid, però es molt tupit.

Acabes a la pista de rigor, la que et dur a Viladellops, la que fem habitualment en sentit contrari quan venim de Les Gunyoles.

Pista de pujada primer i de baixada després per anar a parar a sota de Viladellops.

Hi ha una masia a l’esquerre, i un cartell que avisa que es una propietat privada, just a aquest creuament, hi ha una pista tapada que puja per la nostra dreta, que al cap de poc, acaba amb un corriol estret que va pujant.

Diguem que el corriol puja primer i baixa després, per afegir-li una estona més a la ruta, que et deixa uns metres més endavant, fas un cercle.

Es ben maco, molt estret, tupit i en algun punt s’ha de vigilar amb el manillar i els arbres.

Acabes de nou a sota de Viladellops, i es puja al poble.

Sense entrar-hi, a l’esquerre, baixem per carretera a l’antiga carretera de Canyelles a Sant Miquel d’Olèrdola, i en direcció cap a Sant Miquel, just passar per sota del pont de la C15, abans del revolt, hi ha una entrada d’una pista que puja cap a Canyelles, tancada amb una cadena.

Passes la cadena i vas pujant, però vigilant, ja que als pocs metres, deixes la pista i entres en un corriol estret a mà dreta que puja fins a Canyelles, a la urbanització que hi ha sobre de Canyelles, es diu Daltmar.

La part final, just uns metres abans d’arribar a la cadena, està bastant trencat, he hagut de fer peu i no he volgut seguir pedalant, perquè conec la pujada i just a l’alçada de la cadena, s’ha de passar per l’esquerre i jo haig de fer peu, a no ser que tinguis tècnica de trial, que no es el meu cas.

Des de la urbanització, baixes pel carrer que tens a davant fins a la rotonda i encarant Canyelles, entres de seguida a la dreta per una pista que està asfaltada a l’inici, però deixa d’estar-ho al poc.

En contes de seguir avall per entrar al poble, a la dreta, ens incorporem a la pista principal de ciment en sentit a La Facu, la zona d’escalada que hi ha a Canyelles.

Seguint la pista fins a passar una hípica i entrar al carrer que baixa de La Facu.

Allà entres en uns corriols que entenc que son d’alguna Cuabarrada, de la cursa de BTT de Canyelles, que van afegint quilòmetres a ritme lent, corriols bonics, però fàcil de despistar-te si no tens el GPS al davant i no saps on vas.

Un cop a baix, arribes al poliesportiu de Canyelles, per això dic la Cuarabarrada, habitualment surt i acaba aquí.

Deixant a l’esquerre el poliesportiu, hi ha una carretera tancada amb una balla que no es pot saltar, has de passar pel lateral, i en el meu cas caminant i que et dur a la urbanització que pertany a Canyelles, es diu California, i es la que es veu venint de Vilanova per la carretera vella que va a Canyelles a l’esquerre.

Passada la carretera i entrant a la urbanització, acabes sortint a una pista que entra de nou al parc i que et dur de seguida al Mas de l’Artis, a Vilanova i la Geltrú.

Com que he seguit una ruta que no era meva, no he volt afegir-li cap trialera, n’hi ha una que comença just a l’entrada del Mas de l’Artís molt interessant.

He baixat per pista fins a Vilanova, per anar a la Masia d’en Cabanyes, la Mahle i de camí cap a Sant Pere de Ribes, pel camí que fem habitualment quan venim de Ribes a Vilanova, però en sentit contrari.

Habitualment la tornada, la fem per l’antic Casino de Barcelona, però aquest cop he volgut seguir la ruta, i un cop ets a Ribes, et dur per uns corriols estrets i lents, molt divertits fins a sobre de l’antic Casino de Barcelona, només has de creuar la carretera, i la tornada es la coneguda, cap a Puigmoltó, però la part final canvia, en contes de baixar cap a l’hospital Sant Camil, agafa uns corriols diferents, nous per mi, per anar a parar a la carretera de Ribes a Vilanova, uns metres abans de la rotonda per agafar l’autopista.

Des de la rotonda, he entrat a l’esquerre, per anar cap a l’autòdrom a Rocamar, i entrar a Sitges, ja cap a casa, en el meu cas pel passeig.

Es una ruta xula per fer un diumenge amb la colla, m’han sortit 46,39km que he fet amb 2h 29m a una mitja de 18,7km/h, que no està malament, ja que he hagut de fer la volta 3 cops, perquè m’he embolicat amb el track. El desnivell em surt de 795 metres positius i els mateixos negatius. El GPS em falla d’alçada, no es nou, al Pep si sortien uns 200 metres més, vora els 1000 metres de desnivell, ja pot ser. La cadència mitja de 80 rpm, la mitja cardíaca de 128 ppm que és el meu 74% i una màxima de 160 ppm que és el meu 92%. La potència mitja de 192W, la màxima de 660W i fred, mínima de 0 graus, en algun punt he vist -0.3 que es un pel per sota de 0, però no com el diumenge passat que vàrem arribar a menys 3 graus. La màxima de 17 graus, però la mitja de 6.8 graus, es a dir, fred de la època, no pas d’hivern. El consum energètic en el meu cas de 1720 calories.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.