Aquest matĂ de dimarts he sortit, vaig agafar-li la ruta al Pep Aleacar a Strava, li vaig demana đ
Es una ruta de corriols pel Garraf, cap a la banda a Viladellops i Canyelles.
MajoritĂ riament els camins son coneguts, però entra en corriols per afegir quilòmetres que estan prou bĂŠ, afegeixen lentitud, però son divertits. Hi ha 3 punts que no havia fet, i mâha agradat, la repetirem.
Surts de Sitges i vas cap a Can Lloses, per muntanya, per les Casetes dâen Portacreu.
A Can Lloses, per carretera cap a Mas MilĂ , no he entrat a la part de pista i corriol del Mas de Can Giralt, he seguit per carretera fins entrar a Mas MilĂ .
Es creua la urbanitzaciĂł i sortint, hi ha un corriol estret a la dreta que es va seguint. La part inicial de corriol ja lâhavia feta, però hi ha un punt o segueixes per pista amunt i jo habitualment anava a lâesquerre.
Hi afegeixes una bona estona, per corriols que planegen i baixen, esta bÊ, no es rà pid, però es molt tupit.
Acabes a la pista de rigor, la que et dur a Viladellops, la que fem habitualment en sentit contrari quan venim de Les Gunyoles.
Pista de pujada primer i de baixada desprĂŠs per anar a parar a sota de Viladellops.
Hi ha una masia a lâesquerre, i un cartell que avisa que es una propietat privada, just a aquest creuament, hi ha una pista tapada que puja per la nostra dreta, que al cap de poc, acaba amb un corriol estret que va pujant.
Diguem que el corriol puja primer i baixa desprĂŠs, per afegir-li una estona mĂŠs a la ruta, que et deixa uns metres mĂŠs endavant, fas un cercle.
Es ben maco, molt estret, tupit i en algun punt sâha de vigilar amb el manillar i els arbres.
Acabes de nou a sota de Viladellops, i es puja al poble.
Sense entrar-hi, a lâesquerre, baixem per carretera a lâantiga carretera de Canyelles a Sant Miquel dâOlèrdola, i en direcciĂł cap a Sant Miquel, just passar per sota del pont de la C15, abans del revolt, hi ha una entrada dâuna pista que puja cap a Canyelles, tancada amb una cadena.
Passes la cadena i vas pujant, però vigilant, ja que als pocs metres, deixes la pista i entres en un corriol estret a mà dreta que puja fins a Canyelles, a la urbanització que hi ha sobre de Canyelles, es diu Daltmar.
La part final, just uns metres abans dâarribar a la cadena, estĂ bastant trencat, he hagut de fer peu i no he volgut seguir pedalant, perquè conec la pujada i just a lâalçada de la cadena, sâha de passar per lâesquerre i jo haig de fer peu, a no ser que tinguis tècnica de trial, que no es el meu cas.
Des de la urbanitzaciĂł, baixes pel carrer que tens a davant fins a la rotonda i encarant Canyelles, entres de seguida a la dreta per una pista que estĂ asfaltada a lâinici, però deixa dâestar-ho al poc.
En contes de seguir avall per entrar al poble, a la dreta, ens incorporem a la pista principal de ciment en sentit a La Facu, la zona dâescalada que hi ha a Canyelles.
Seguint la pista fins a passar una hĂpica i entrar al carrer que baixa de La Facu.
AllĂ entres en uns corriols que entenc que son dâalguna Cuabarrada, de la cursa de BTT de Canyelles, que van afegint quilòmetres a ritme lent, corriols bonics, però fĂ cil de despistar-te si no tens el GPS al davant i no saps on vas.
Un cop a baix, arribes al poliesportiu de Canyelles, per això dic la Cuarabarrada, habitualment surt i acaba aquĂ.
Deixant a lâesquerre el poliesportiu, hi ha una carretera tancada amb una balla que no es pot saltar, has de passar pel lateral, i en el meu cas caminant i que et dur a la urbanitzaciĂł que pertany a Canyelles, es diu California, i es la que es veu venint de Vilanova per la carretera vella que va a Canyelles a lâesquerre.
Passada la carretera i entrant a la urbanitzaciĂł, acabes sortint a una pista que entra de nou al parc i que et dur de seguida al Mas de lâArtis, a Vilanova i la GeltrĂş.
Com que he seguit una ruta que no era meva, no he volt afegir-li cap trialera, nâhi ha una que comença just a lâentrada del Mas de lâArtĂs molt interessant.
He baixat per pista fins a Vilanova, per anar a la Masia dâen Cabanyes, la Mahle i de camĂ cap a Sant Pere de Ribes, pel camĂ que fem habitualment quan venim de Ribes a Vilanova, però en sentit contrari.
Habitualment la tornada, la fem per lâantic Casino de Barcelona, però aquest cop he volgut seguir la ruta, i un cop ets a Ribes, et dur per uns corriols estrets i lents, molt divertits fins a sobre de lâantic Casino de Barcelona, nomĂŠs has de creuar la carretera, i la tornada es la coneguda, cap a PuigmoltĂł, però la part final canvia, en contes de baixar cap a lâhospital Sant Camil, agafa uns corriols diferents, nous per mi, per anar a parar a la carretera de Ribes a Vilanova, uns metres abans de la rotonda per agafar lâautopista.
Des de la rotonda, he entrat a lâesquerre, per anar cap a lâautòdrom a Rocamar, i entrar a Sitges, ja cap a casa, en el meu cas pel passeig.
Es una ruta xula per fer un diumenge amb la colla, mâhan sortit 46,39km que he fet amb 2h 29m a una mitja de 18,7km/h, que no estĂ malament, ja que he hagut de fer la volta 3 cops, perquè mâhe embolicat amb el track. El desnivell em surt de 795 metres positius i els mateixos negatius. El GPS em falla dâalçada, no es nou, al Pep si sortien uns 200 metres mĂŠs, vora els 1000 metres de desnivell, ja pot ser. La cadència mitja de 80 rpm, la mitja cardĂaca de 128 ppm que ĂŠs el meu 74% i una mĂ xima de 160 ppm que ĂŠs el meu 92%. La potència mitja de 192W, la mĂ xima de 660W i fred, mĂnima de 0 graus, en algun punt he vist -0.3 que es un pel per sota de 0, però no com el diumenge passat que vĂ rem arribar a menys 3 graus. La mĂ xima de 17 graus, però la mitja de 6.8 graus, es a dir, fred de la època, no pas dâhivern. El consum energètic en el meu cas de 1720 calories.
AquĂ us deixo el track dâavui.
Total climbing: 873 m
Total descent: -873 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botĂł de sota de la grĂ fica que diu “descargar” amb el botĂł dret del ratolĂ i “guardar link como”, et donarĂ lâopciĂł de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquĂ.