Cim del Montau amb boira

Aquest matí de diumenge he anat a fer el Cim del Montau. Ara fa unes setmanes, vaig veure a l’Instagram dels #biciatsdelsgarraf unes fotos del Cim del Montau, no em sonava, vaig buscar-ho a Google i vaig veure que es un cim entre Begues i Olesa de Bonesvalls, així que em vaig plantejar anar-hi.

Vaig buscar a Wikiloc si hi havia alguna ruta, i vaig trobar una ruta d’una gent a Castelldefels, me la vaig descarregar i la vaig fer servir de guia, per dibuixar la resta.

He sortit sol avui, és hivern i costa trobar quòrum, a més de que era una ruta nova, i suposo que tenir clar l’hora de tornada es bo, si surts el diumenge.

Sortir sol té coses bones i dolentes, una de les bones, es que el ritme que duc es diferent i habitualment em surten mitges més ràpides que quan sortim amb grup, la dolenta, es que no tens amb qui comentar la jugada.

He pujat la Fita, he mirat de no passar-me de ritme, ja que no tenia clar quants quilòmetres em podrien sortir, però tot i amb això, al anar sol, el ritme sempre puja, em poso de peu amb l’amortidor blocat quan no hauria de fer-ho, i miro que el ritme estigui sempre per sobre de FTP, no cal.

Un cop a dalt de la Fita, fins als Holandesos, per baixar cap a Jafra per la Casa Nova. Des de Jafra pujada als Budistes i d’allà per pista fins a Begues. Per pista fins el final, fins arribar a la rotonda de rigor de la carretera principal, on he canviat la pantalla del GPS i he posat el mapa, per seguir les indicacions.

Pel lateral de la carretera principal, fins arribar a l’altre rotonda i amunt com si anéssim a fer un Purgatori. En contes de seguir recte per anar a buscar les Terres Vermelles, he girat a l’esquerre, per anar fent uns ziga-zaga i acabar en un camí, en un pista que m’ha fet l’efecte que anava a la dreta, no pas cap a Olesa.

La pega es que hi havia boira, però bastanta boira. Tanta que en algun punt no es veien 20 metres al davant. M’he tret les ulleres i he seguit pujant sense ulleres, estaven molles i no es veia res.

He anat pujant per una pista que estava asfaltada, però de fa temps, i tenia uns filferros cel ciment, que havien quedat al descobert, per tan has de mirar un pel que no hi hagi cap filferro que pugui clavar-se a la roda i amargar-te la sortida.

La pujada es fa sencera, tot i que té algun punt on hi ha una inclinació més alta, però amb tot posat, es puja bé, no cal fer peu en cap moment. La pega ha estat la boira, veia que pujava, però no veia el final de les pujades ni tenia una idea d’on era físicament, buscant alguna població a l’horitzó.

En un punt arribes a una carretera que has de seguir a la dreta, cap a una subestació elèctrica. M’ha fet gràcia que esta escrit en català, però l’accent de elèctrica es tancat quan hauria de ser obert ☹

He passat la subestació, i he anat passant per sota algunes torres elèctriques, amb alguna pujada interesant, però plenament ciclable, fins que en un punt he vist un parell de dipòsits d’aigua rovellats, com si fossin dipòsits de camió que estaven allà per alguna cosa.

El David Ocariz, que aquesta si l’ha fet, em va dir que hi havia uns dipòsits, he pensat que estava al cim, he parat per fer la foto quan m’he girat i just al darrera hi havia una creu amb un punt de geolocalització de l’exèrcit, es a dir el cim.

No es veia res, una boira densa feia que costés veure el camí de seguir, el GPS em deia que estava al punt més alt i que començaria a baixar, per tan he anat fins a la creu, foto de rigor, i avall, anava suat, i el vent que bufava, em feia augmentar la sensació de fred.

He seguit baixant per la pista, tal i com continuava just quan he parat als dipòsits, sense problema. Hi ha hagut un punt que el GPS em deia a la dreta, però he vist un corriol recte que segons el GPS anava a parar al mateix lloc, i m’hi he llençat.

M’he trobat una trialera amb molta pedra, però que es pot baixar bé, amb cura de no caure, ja que les pedres podrien deixar-te uns blaus interessants al cos.

Un cop a baix, he empalmat de nou la pista de baixada, que no era gaire millor que la trialera que havia fet. Una pista que m’ha dut a la cantera que hi ha a la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls, però una pista que tenia un nivell d’inclinació important, suposo que per aquesta camí de tornada, la pujada al Cim del Montau ha de ser duríssima i segurament, en algun punt s’hagi de fer peu, el grip semblava bo pujant, baixant era suficient.

Un cop a baix, creuar la carretera, i la pista que fem habitualment quan anem de Begues a Olesa per muntanya, però en sentit contrari, cap a Begues. La tornada bé, fins arribar a Begues, on habitualment anem a parar a una masia i no he vist que el GPS em deia a la dreta, per tan he seguit baixant pel camí de tornada que hagués fet habitualment.

He entrat a la masia per sota i he pujat fins trobar de nou el camí. M’ha dut a una pista que passa un parell de vegades per camins amb una cadena i una nota de camí privat, no passar. He passat, no he vist a ningú, sinó hagués demanat permís.

M’ha dut a una masia que conec, que fem habitualment quan anem cap a Begues. He parat el GPS, com a guia, i he seguit ja en sentit de tornada, ja que el camí es conegut. Has de passar una cadena, i seguint la pista que et duria de nou a la pista de la Plana Novella a Begues. Abans d’arribar a la pista, a la dreta, hi ha el corriol que fem habitualment baixant, esta ple de pedra a terra, però lloses de pedra gran.

He encarat la pujada, he anat fent, tot i que he parat un moment, m’ha relliscat la roda de darrera. He vist un parell de ciclistes en sentit contrari i he decidit para i deixar-los baixar, però quan he vist que paraven i feien peu per baixar aquest tros, he començat a pedalar de nou i he pujat sobre la bici el que habitualment baixo i que ells feien caminant.

El camí et deixa a la masia que hi ha a dalt de la primera pujada forta venint de la Plana Novella. He creuat la pista i just a l’altre banda, hi ha un parell de corriols que venen, un baixa i l’altre puja.

He agafat el que baixa, que va vorejant la pista principal, es pot fer tot sencer, tot i que avui hi havia un pel de fang, i que et dur a un creuament, on anant cap a la dreta, el que he fet, vas a parar a una cadena a la pista principal de la Plana Novella a Begues. Si seguissis recte, trobaries la pista que esta molt feta malbé que et duria cap al final del Purgatori.

Un cop a la pista, baixada ràpida cap a la Plana Novella, per agafar el camí que va a Vallgrassa a l’esquerre, just després de la cadena, quan empalma la pista de Begues, Can Grau, la Plana Novella i Vallgrassa.

De camí de pujada a Vallgrassa he notat que el cos li faltava energia, he sortit en dejú i començava a notar que sense menjar res no podia rendir igual. Em quedava poc, per tan, no he part a menjar res, crec que duc alguna barreta a la motxilla.

He arribat a Vallgrassa, he pujat cap a la carretera del Rat Penat, creuat la carretera, i per horari, he pensat de no fer les trialeres que hi ha i que fem habitualment, he seguit de tornada per pista fins arribar a la pista de tornada de Can Lluçà als Holandesos.

Encarada la tornada que conec, la de rigor quan fas un Campdasens, fins passar els Caçadors, i baixar la Fita, això si, per la trialera del revolt, i cap al Caprabo.

He arribat a casa amb 62,73km que he fet amb 3 hores 44 minuts. Al anar sol, el temps de parada han estat 3 minuts, just per fer la foto de rigor al Cim del Montau, si haguéssim anat tota la colla, estic segur que una hora més si li haig d’afegir. La mitja de 16,8km/h, la mitja cardíaca de 139 ppm que es el meu 80% i la màxima de 163 ppm que es el meu 94%. El consum energètic de 2598 calories, la potència mitja de 193W, la màxima de 836W, no he pogut fer l’esforç final que faig sempre a la baixada a Mas Alba, he baixat 3 pinyons, el meu cos no podia. La cadència mitja de 76 rpm i el desnivell positiu de 1499 metres, amb 1449 de negatiu.

Aquí us deixo el track d’avui, que arreglaré per publicar-lo com a ruta nova a la web.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.