Aquest matí de diumenge, que no teníem al cap anar a esquiar, he pensat en fer una sortida un pel més llarga del normal, que es complicat, perquè per la zona, a la que obren l’estació d’esquí, ha estàs mort, però he empalmat dues rutes i m’han sortit uns quants quilòmetres més del normal.

He sortit de casa a les 7:30 aproximadament, uns minuts més tard suposo. He encarat la base del telecadira. El carrer de casa estava tot blanc, no pas de neu, sinó de boira que ha glaçat per les baixes temperatures. El rellotge em deia cero graus, però es suficient per gelar.

He encarat la base del telecadira, he pujat cap al telecadira i he seguit per la verda de rigor, la mateixa que vaig fer ahir. Primer per la Château d’Eau i després a la dreta per la Promenade en Fôret, fins arribar al creuament amb Eine.

Un cop allà, m’he deixat anar cap a Eine, he creuat l’estació per anar a buscar la blava que hi ha més a la dreta de l’estació i abans d’arribar a dalt del remuntador de la blava, hi ha a l’esquerre una via de servei, una pista, que et puja fins a dalt.

La pista no estava trepitjada per la retrac, si per raquetes i per esquis de muntanya. He pujat bé, primer es creua la vermella de la dreta de tot de l’estació i es va fent zetes fins arribar a una casa on hi ha un motor de manteniment de l’estació.

Les vistes eren increïbles, hi havia una boira que semblava que fos el mar, cobria la vall de la Cerdanya, deixant només alguns pobles que estan amb alçada per sobre de la vall, com si hagués anegat la resta dels pobles de la vall.

He parat a fer unes fotos, era impossible no fer-ho, el panorama era espectacular, afegit amb que el sol començava a sortir i els pics de les muntanyes nevades es veien amb un llum ataronjat i marxava una lluna plena per darrera dels pics on el sol començava a escalfar, molt bonic.

Un cop a la caseta, he creat la vermella de dalt de tot, i m’ha costat, la retrac havia pentinat la pista, i les rodes s’enfonsaven. La vermella l’he pogut passar, amb complicacions, però l’he fet. Després hi ha una pista amb neu sense trepitjar que al estar glaçada es pedalava bé, però la negre de Eine no l’he pogut atravessar, he hagut de fer peu i crear la pista caminant. La neu estava molt tova, la retrac ha fet la seva feina de nit.

Un cop he sortit de les pistes, he seguit pel camí que vaig fer ahir en sentit contrari, he deixat l’Abandonada a la meva esquerre i he seguit per la pista que creua el final de la Coulée Font Frede i segueix cap a la banda de Saint Pierre dels Forcats de l’estació.

La pista estava trepitjada per la retrac, però la neu estava dura, glaçada, i no lliscaven les rodes, es podia baixar bé, però amb cura.

He creuat la vermella, la negre i la blava, al arribar a la verda, m’he tirat a la dreta, per la mateixa pista, que esta tancada, per agafar el camí de la dreta, una pista on habitualment hi passem esquiant i pujo pedalant amb la FatBike.

Al arribar al final del camí, en contes de girar a l’esquerre per seguir baixant, com faria habitualment, he seguit per la dreta cap a l’Enduro sense número. La pista estava trepitjada per la retrac, cosa que m’ha sobtat molt, però es podia pujar bé, no s’enfonsaven les rodes.

La part de la pujada, he notat que les rodes perdien tracció, ja que les línies que deixa la retrac estaven glaçades, i he pensat en pujar fent zetes, per tal de que els tacs dels neumàtics, agafessin les marques de la retrac de costat i no perdessin grip.

Un cop a dalt, al cartell on diu pàrquing, ja no estava pentinat per la retrac, he seguit per la pista, deixant l’entrada de l’Enduro sense número a l’esquerre.

La pujada l’he feta bé, però hi havia algun arbre caigut sobre la pista, resultat de la tempesta Glòria, que com he repetit en altres posts, ha fet molt de mal a la zona, molts arbres vius han quedat caiguts o trencats.

Tan a la baixada com a la pujada, arbres en mig, en un parell de punts he hagut de fer peu, però he pogut pedalar bé.

Al final del camí, hi ha a l’esquerre un corriol que baixa cap a la pista principal, complertament tapat per la neu, que es molta la que hi ha encara. He seguit alguna petjada de raquetes i esquis de muntanya, he baixat bé.

La baixada estava espectacular, realment molt bonic, tot molt blanc de neu i sense gaire sensació de que hi hagués passat ningú, molt feréstec.

La creuada del riu m’ha fet un pel de cosa, hi havia un tou de neu important abans i després del riu, per tan l’entrada ha estat amb el cul molt endarrere i la telescòpica a baix de tot i l’entrada amb un moviment de cul per tal de poder pujar sense pedalar, però me n’he sortit, cosa que m’ha fet molta il·lusió.

He arribat al final del corriol, a la plaça on es pot aparcar i he seguir pel camí, per la pista cap al final de tot, a mà esquerre, no pas baixant a Planes.

Hi ha molta neu, no trepitjada i dura pel fred, però es com pedalar constantment amb pedres grosses, has d’anar de peu més del que penses, sinó la bici es queda clavada i no pots avançar.

Algun arbre caigut, que m’ha fet parar i passar la bici per sobre de l’arbre caminant, o pel lateral.

M’ha costat molt poder seguir pedalant en pla, en pujada ha estat un esforç immens i en baixada, amb la tija a sota i veient com l’amortidor de davant treballava al màxim, la veritat es que no he gaudit gaire aquests 2 quilòmetres que hi ha aproximadament fins arribar al final de la pista.

Quan acaba la pista, hi ha el corriol que baixa al Pla dels Esquirols. Ja l’entrada estava tapada amb un arbre molt gros en mig del camí, hi he passat per sota com he pogut. He hagut de parar 4 o 5 cops més baixant per arbres caiguts.

La neu estava bé, però relliscava un pel, així que he baixat amb molta cura, i les formes de la neu, era com la pista d’abans, l’amortidor treballant al màxim.

Un cop al Pla dels Esquirols, he seguit baixant cap a Saint Pierre dels Forcats per la mateixa pista, però entre el pla i l’estació hi poden haver uns 20 arbres caiguts, m’ha costat molta estona poder passar, i he hagut de fer peu unes quantes vegades.

He passat el riu, però aquest cop els tous de neu eren més importants que el riuet d’abans, la baixada bé, però la pujada he aconseguit pujar la bici sobre la neu, però no he pogut seguir pedalant, era en pujada i amb molta neu.

He caminat fins el pla i he mirat de seguir cap a l’estació, però es impossible pels arbres caiguts que hi ha al camí, esta molt malament. He fet uns metres, però he baixat a la dreta per fora pistes, fins que he trobar a la part de sota el camí que et dur al motor de l’estació d’esquí, que tot i ser pla, pedalar estava molt complicat, molt incòmode.

Un cop al carrer de sobre de casa, sense problemes fins a casa. Quan he parat el GPS em marcava 16,16km, és a dir, una sortida llarga per la zona. He parat el GPS amb 1 hora 46 minuts, a una mitja de 9.1km/h, amb un desnivell positiu de 532 metres i un negatiu de 503 metres, el consum energètic de 1072 calories, la cadència mitja de 64 rpm, el pols cardíac mitja de 129 ppm que es el meu 74% i el màxima de 156 ppm que es el meu 90%.

Aquí us deixo el track d’avui.

Total distance: 17160 m
Total climbing: 580 m
Total descent: -637 m
Download file: 09_02_2020.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix