Aquest matí a les 7:30 érem 6 al Caprabo, el Mario, en Joan Manel, el Javi, el Santi, el Pedro i jo. El Pedro ja ens ha dit que era primera sortida en mesos, que no ens seguiria, que faria quelcom senzill i de tornada. Ha d’agafat hores de seient, farem la sortida llarga a mitjans de juny i tot que vindrà amb elèctrica, el cul s’ha d’acostumar a les hores de seient, sinó malament. Jo tenia de cap anar fins a Begues, per muntanya fins a Olesa i tornar, així que hem encarat el Collet de la Fita i hem anat a buscar els caçadors. Allà el Pedro ja l’havíem deixat endarrere i no l’hem esperat, ja ens ha dit que féssim. Si volíem estar a les 11 a casa, havíem d’anar a bon ritme.
Hem baixat cap a Jafra recte, no per la Casa Nova i els Holandesos. Hem deixat el desviament a La Fassina a l’esquerre i hem pujat cap a Jafra, el Joan Manel i jo per la trialera de pujada, la resta per pista. Des de Jafra, pujada cap a la Plana Novella. Feia fred, aquesta nit ha plogut molt, estava tot molt enfangat i la temperatura havia baixat molt, però començava a sortir el sol i no hi havia núvols, per tan, tot feia preveure que acabaríem amb bon temps i bona temperatura. Hem arribat al temple Budista, l’hem creuat per darrera, no hi hem entrat i hem sortit de la urbanització encarant la pista de pujada a Begues. Es una pista coneguda i monòtona, però per sumar kilòmetres serveix.
Hem pujat i baixat fins arribar a la Masia que hi ha a l’esquerre, allà hem reagrupat els 5 que anàvem i hem baixat pel corriol de l’esquerre cap a la Masia que hi ha i que acaba baixant fins a Begues poble, cap problema. L’únic problema es que hi havia fang, bastant de fang. La part que vas paral·lel a la carretera, ja buscant el camí de Olesa, hi ha un corriol que estava molt tapat, massa, com que he hagut de parar i passar caminant un parell de metres, els esbarzers punxaven molt. Hem arribat a la Masia que estava oberta com a bar/restaurant abans i que ara no, només hi ha gent que hi viu i hem agafat el camí que puja cap a les Antenes i que seguint per la dreta et baixa fins a la carretera de Begues a Olesa.
La pista estava molt molla, hi havia molt de fang, temperatura freda allà on no hi havia sol i aquesta part es molt tupida. Hi ha una trialera de baixada, el Javi, el Santi i jo l’hem fet, però jo només he fet el primer tros, fins que torna a creuar la pista. He relliscat, estava molt humit i no m’ha fet bona espina. He seguit baixant per pista amb el Mario i el Joan Manel, el Santi i el Javi si que l’han feta i han dit que estava bé, jo avui no m’hi he vist amb cor. Un cop avall, hem trobat que havien tallat arbres i que el camí estava treballat per màquines, fins el punt que ens hem equivocat i hem seguit recte en contes de girar a l’esquerre per un corriol marcat amb GR, però el corriol, era molt ample, l’havien eixamplat.
Hem fet uns metres de més i endarrere fins agafar el corriol, estava molt enfangat, tan que hi ha una baixada petita amb arrels d’arbre que van de banda a banda, i era perillós de baixar, les rodes lliscaven. Hem baixat i anat a parar a la riera, fangar de nou. Hem sortit de la riera i més fang, hem seguit fins arribar al cadenat que et dur fins a la carretera, just a l’alçada de la cantera. No hem volgut seguir per la riera, ja que amb el fangar que hi havia, hem pensat que no valia la pena. Hem fet uns 500 metres de carretera, camí d’Olesa de Bonesvalls per agafar el camí a l’esquerre, tancat amb una cadena que puja fins a la Mola.
El camí es conegut, té una part amb ciment que té un bon desnivell, hi ha un punt que el GPS m’ha arribat a marcar 25% de desnivell positiu, es bastant. Hem pujat amb tot posat, però bé, hem seguit fent via i ens hem reagrupat al creuament de baixat a la dreta cap a l’Avenc de l’Esquerra o pujar a La Mola. Jo volia baixar, però el Santi ha proposat pujar a La Mola i baixar per darrera, per la trialera. Al final hem pujat a La Mola, unes vistes increïbles, es un 512 metres segons el meu GPS, crec que es el pic més alt del Garraf. Hem fet la foto d’equip de rigor a dalt a La Mola i hem baixat un pel per agafar la trialera de baixada, la de tornada.
La trialera, que he fet un parell de cops, es dura, es molt dura. El Javi ha passat primer amb la elèctrica, amb neumàtic de 27,5+ i recorregut de 160mm ha baixat que l’hem perdut, es un animal baixant, molt fi i amb bici per baixar el que vulgui. El Santi ha baixat darrera, jo no m’he acabat de trobar molt confiat avui, i en punt que havia baixat abans, he posat peu. El Mario l’havia feta fa anys, amb la antiga Cannondale de 26 que tenia i el Joan Manel no l’havia baixat mai. El Joan Manel he sentit que deia baixant “esteu grillats baixant per aquí”, i si, un pel grillats si que estem baixant per aquí, però ens agrada. Han caminat un pel més del que tenien previst, tan el Mario com el Joan Manel, però no gaire, potser uns 5 minuts baixant, no gaire més. El Santi i jo hem anat baixant, al principi ell ha baixat per punts que jo he fet peu i després al revés, punts on ell ha fet peu jo he baixat.
A la que ha començat a planejar, el Javi havia parat i ens hem reagrupat. La segona part de la trialera es molt factible, no té cap perill i es planera. Et deixa just a l’entrada de la baixada de Santa Susana. Allà hem fet via cap a Can Grau, tot i que algú ha comentat de baixar Santa Susana, però per horari, era un pel massa. Hem arribat a Can Grau, hem baixat i creuat el mas i hem anat a buscar el GR5 que va a Quatre Camins, el que es coneix com “el tornillo”. El Javi ha passat primer, l’he perdut. Jo anava segon, amb doble i baixant per una pista coneguda, baixo bastant bé, però no l’he enganxat fins el final, ha volat baixant. La resta han tardat uns minuts de més, amb bici rígida es normal. Des d’allà hem anat cap a la urbanització de Can Pere de la Plana, cap a Sant Pere de Ribes, per agafar el corriol que cau a l’esquerre, que baixa i hi ha un tallat per l’aigua important, però que amb cura es pot baixar. Volíem baixar el corriol que et dur als Massets, però m’he colat, he pensat de baixar recte i no he avisat, només el Javi m’ha vist, els altres 3 han baixat per corriol que havíem dit i el Javi i jo hem baixat recte.
Ens hem trucat, però sense cobertura, no hi ha hagut manera i ens hem reagrupat de nou quan comença a pujar la pista cap a La Fassina, just on acaba el corriol que baixa de Jafra. Hem seguit cap a La Fassina. Allà hem esperat el Santi que ha dit que faria via cap a casa, li feia mal la mà, el varen operar aquest hivern. Ens hem acomiadat del Santi i hem seguit tots 4 cap als Caçadors, jo he tirat a la pujada del final pel desviament de l’esquerre, m’agrada molt més que pujar recte. La veritat es que la tornada per pista, aquest tros es el que menys m’agrada de la zona. Un cop a dalt, ens hem trobat de nou tots i hem seguit cap als Caçadors, hem fet via fins al Collet de la Fita, allà ens hem acomiadat del Mario, ha marxat cap a Sant Pere de Ribes, el Joan Manel, el Javi i jo hem baixat cap al Caprabo. El Joan Manel s’ha quedat a netejar la bici i el Javi i jo hem anat directes cap a casa.
He arribat a casa a les 11:35 amb 48,50km que hem fet amb 3 hores i 23 minuts, a una mitja de 14,3km/h, amb una velocitat màxima de 60,1km/k. Baixant des dels Caçadors fins a la Fassina, he mirat el comptaquilòmetres i ho he vist. En el meu cas, un consum energètic de 2492kcal, una mitja cardíaca de 128 ppm que es el meu 73% i una màxima de 163 ppm que es el meu 93%, una cadència mitja de 72 rpm, un desnivell positiu de 1229 metres i un negatiu de 1257 metres. La setmana vinent més.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1334 m
Total descent: -1363 m