Aquest matí hem quedat a les 7 al Caprabo, potser la setmana vinent ja quedem a les 7:30, es un pel just de llum, sobre tot pels que venen de Sant Pere de Ribes o el Santi que ve de la Plana Novella i avui ja ha vingut amb llum. Érem el Santi, l’Àlvar, el Damià i jo. Avui fariem la última sortida de mes d’agost aquest any, diumenge vinent ja es septembre.
Feia molta humitat aquest matí, moltíssima, jo he començat a suar només pujar la Fita. M’he posat les ulleres al cap, però un cop a dalt, he hagut de netejar els vidres amb un mocador, era impossible trobar roba seca, estava complertament moll. Hem anat fins als caçadors i hem baixat cap a Vallcarca per Mas Quadrell. L’Àlvar ha comentat que ara fa unes setmanes havien posat ciment des de Mas Quadrell fins al final de la baixada quasi, jo no ho havia vist, però si, la part que estava més feta malbé pel pas de l’aigua esta plana per complert, ciment nou. Hem baixat cap a Vallcarca el Damià i jo a davant i tan bon punt hem arribat a la cimentera, passat el pont de l’autopista per sota, hem parat per esperar el Santi i l’Àlvar que no venien. Al cap d’una estona m’ha trucat l’Àlvar, havien agafat un desviament que jo no coneixia i estaven a l’inici de la pista que puja cap a Campdasens. Resulta que baixant, a la part plana, ja quan es veu la cimentera, hi ha un desviament a mà esquerre que no havíem fet mai, però l’Àlvar el coneixia, et fa passar per la cimentera, pel recinte on no es pot passar, però en diumenge i a aquella hora, no hi havia ningú, et dur a l’inici de la pujada de Campdasens.
Hem pujat per asfalt el Damià i jo i els hem trobat a l’inici de la pujada, la hem fet plegats. Molta xafogor, més que calor, era humitat. Jo no he anat bé avui, no m’he trobat massa bé, com cansat, segurament el temps. Hem arribat a Can Granada i hem planejat fins a Campdasens per fer la última pujada fins que comença a baixar cap a la Masia que hi ha just a l’inici de la baixada.
M’he endut un ensurt molt gros després, hi ha una part amb ciment que baixa i just quan comença la part de terra hi havia 2 parelles caminant, gent d’uns 50 o 60 anys, no eren nens. Jo baixava primer i he fet un crit avisant que baixava, m’han vist i s’han separat els 2 homes a la dreta i les 2 dones a l’esquerre per deixar-nos passar, quan en un moment una de les dones ha decidir creuar de nou i posar-se a la banda dels homes. Jo he començat a cridar NO, NO, NO molt fort i a frenar, la dona no ha fet cap cas i he passat molt just, la veritat es que em veia a terra. El Damià que venia just al darrera, tenia la cara blanca quan uns metres més endavant m’ha confessat que em veia a terra i realment els meus 95km a, posem 25km/h baixant contra un cos estàtic, haguéssim tingut un resultat molt dolent, haguéssim acabat ambdós a l’hospital. El Santi i l’Àlvar que anaven un pel més endarrere els han cridat i no han entès perquè. No he parat, m’he espantat moltíssim.
Hem seguit per la pista que creua la carretera del Ratpenat i que baixa fins a Vallgrassa després. Un cop hem arribat a la carretera que va a Begues, l’hem agafat, la pujada inicial i baixada posterior, hi ha un pont petit i a mà esquerre un cadenat, es passa el cadenat i hi ha un camí que et deixa 200 metres més endavant d’on estàvem parats abans, just al començar l’asfalt, si haguéssim seguit recte cap a Can Grau. Es un desviament sense gaire sentit, però com que volíem fer quilòmetres no hi ha hagut problema. Un cop a la carretera cap a Can Grau, hem pujat per carretera i des de Can Grau hem anat a buscar pel corriol de darrera la pista que et dur a Olesa de Bonesvalls, hem seguit la pista i a la primera a l’esquerre hem baixat, la que es paral·lela a la baixada de Santa Susana. La baixada no té res, es més, es ample i l’han arreglat perquè hi pugui passar un camió fa poc. Té algun punt amb molta inclinació, però no aporta gran cosa. A l’Àlvar li ha agradat molt, diu que es el tipus de terreny que li agrada, a mi m’agrada més un corriol o una trialera.
Tan bon punt hem arribat a baix, hem seguit per la pista fins a la carretera d’Olivella i pel camí que va pel lateral de la carretera fins a Can Suriol, d’allà seguint el mateix camí fins a Mas Milà. Per horari, eren les 9:45 i el Damià volia estar a casa a les 10:30, ha decidit seguir per carretera, el Santi l’Àlvar i jo hem seguit per muntanya, hem seguit la pista que va entrant de nou al parc natural del Garraf, cap a Can Pere de la Plana, hem agafat el corriol que puja a mà dreta al final i que et deixa a la urbanització, baixada per asfalt fins al creuament de la Granja Escola Cap Pere i d’allà per la urbanització fins a la pista que va de Sant Pere de Ribes a Sitges, on hem arribat que eren les onze menys quart aproximadament. Ens hem acomiadat després de passar el pont de l’autopista per sota, l’Àlvar la setmana vinent no hi serà i al setembre ja fa vida a Barcelona, suposo que tornarem a sortir algun diumenge, però no amb l’assiduïtat que hem tingut aquests 2 mesos. El Santi ha marxat amb mi i a la rotonda ha marxat cap al Terramar, volia fer un bany abans de tornar cap a casa.
En total m’han sortit 47,63km que hem fet en 3 hores 9 minuts, a una mitja de 15,1km/h, una velocitat màxima de 55,2km/h, en el meu cas un consum energètic de 2439kcal, una mitja cardíaca de 128 ppm que es el meu 73% i una màxima de 167 ppm que es el meu 95%, la cadència mitja de 72 rpm, el desnivell positiu de 1126 metres i el negatiu de 1130 metres.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1176 m
Total descent: -1181 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.