Tag Archives: epic
Begues i Olesa de Bonesvalls per Muntanya
Aquest matí hem
quedat a les 7:30 al Caprabo, volia anar fins a Begues i tornar des de la
pujada de la Mola, abans d’arribar a Olesa de Bonesvalls. Ahir no havia confirmat
ningú quan el vaig ficar al llit, vaig pensar que potser hi aniria sol, però
no, érem 5 aquest matí.
El Santi va confirmar
cap a mitja nit, ens veiem a les 8:15 al pàrquing dels Budistes. El Damià ha
confirmat al mati i en Joan Manel ha dit estic aquí, quan encara no havíem arribat
la resta. També ha vingut el Jorge. Hem trobat el Pedro, però no s’ha vist amb
cor de venir amb nosaltres, ha pujat la Fita amb nosaltres i ha fet una sortida
més curta.
Hem baixat directe
cap a Jafra, no hem fet Holandesos, anàvem per feina i justos de temps. Hem
arribat a la Plana Novella que devien passar uns minuts de es 8:15, però error
nostres, no hem entrat al Monestir Budista, sinó que directament hem anat per darrera
i no hem trobat el Santi. L’hem trucat al creuament de Vallgrassa, just abans
de començar segueix llegint [...]
Sortida de trialeres noves
Aquest matí,
diumenge 1 de setembre, hem quedat a les 7 al Caprabo per fer alguna ruta, per
definir, però per estar de tornada a les 11 com a molt tard, jo tinc gent a
casa a dinar. Érem el Fer, el Santi, el Damià i jo. Al final ens ha sortit una
sortida curta de trialeres.
Hem pujat la
Fita, holandesos i baixada per la casa nova fins a Jafra. El Santi venia molt
lent, excessivament lent avui. El Damià i jo hem hagut d’esperar el Fer i el
Santi massa estona, però fins i tot baixant la casa nova fins a Jafra.
Hem pujat cap a
Jafra, però hem baixat per la trialera de la cadena, la que hi ha a l’esquerre despès
de l’estrada de Jafra, pujant a la Plana Novella.
Jo anava primer,
el Damià després que suposo que en algun moment ha deixat passar el Fer i el
Santi més endarrere.
Aquí he tingut un petit problema amb un arbust, que ha picat al manillar i m’ha girat al manillar, he sortit disparat i he picat amb pedra a terra. No m’he fet mal, i que hem parat un parell segueix llegint [...]
La Morella de tarda
Ahir a la tarda vàrem sortir el Damià i jo. Vaig fer un missatge al grup al matí, el diumenge vaig sortir molt fort i ahir volia sortir més tranquil, avui dimarts donen pluja i no tinc clar si podré sortir. El Damià va respondre que vindria.
Com que no és
molt de trialeres, vaig pensar que li faria gracia pujar a la Morella, que
bàsicament es puja la Fita, d’allà fins als Holandesos camí de Can Lluçà i a l’esquerre
cap a Vallgrassa. Es tot pista, no hi ha cap corriol.
Un cop a la
carretera del Rat Penat, es puja per carretera, que hi ha 3 pujades
interessants, fins arribar al desviament de la Morella a l’esquerre, es creua
la cadena i seguint el camí fins arribar a la Morella.
Vàrem tornar pel
mateix camí, es a dir, un cop a dalt, abans de començar a baixar per darrera,
mitja volta, i a seguir exactament el mateix recorregut de tornada.
Hi havia molta
humitat, no es veia Barcelona i la bola del centre de comunicacions tenia un
núvol a sobre. Veníem segueix llegint [...]
Gunyoles en mode “a muerte”
Ahir li vaig fer
un whatsapp al Damià, aquest matí de dissabte volia sortir sol a ritme, però
vaig pensar que potser li vindria de gust sortir, així que li vaig posar si li
venia de gust fer un Gunyoles en mode “a muerte”, després de les “rises” de
rigor, va dir que si.
A les 7 estàvem al Caprabo, ha aparegut amb una espectacular Specialized Epic SWORKS, la més alta de la gama, tot carboni, llantes incloses i amb un SRAM Eagle ASX XX1, diguem que no hi ha més bici per sobre.
Hem sortit
plegats a bon ritme cap a Sant Pere de Ribes, des de Can Lloses per Carretera
fins el desviament cap al Mas de Can Giralt i d’allà fins a Can Suriol pel
corriol que va per la vora de la riera. Hi havia un pel de fang, la ploguda de
la nit de dijous a divendres, també va arribar aquí.
Hem entrat a la
pista de Les Gunyoles, la cadena de l’entrada estava baixada i el filferro que
van posar per protegir els cavalls, estava tret. Hem anat fent a molt bon ritme
fins arribar segueix llegint [...]
Corriol nou al Garraf i alguna trialera
Aquest matí hem
quedat a les 7:30 al Caprabo, estem quedant tard, habitualment a aquesta època
de l’any quedem a les 7, sinó fa massa calor, però també ens trobem que hi ha
gent que no li agrada llevar-se tan d’hora. Avui hem tingut corriol nou al Garraf,
molt bonic i alguna trialera.
Érem el Santi, l’Hèctor,
i ha aparegut el Damià a última hora. Hi havia també el Pedro, però no esta
prou en forma després de la operació de menisc. Al arribar a casa, he trobat
una trucada perduda que no he escoltat i un missatge del Joan Manel, a tres
quarts, ha arribat tard.
Hem pujat la
fita, el Santi ha vingut amb la Gravel, el Damià amb la Epic i l’Hèctor amb la Trek.
Hem baixat els Holandesos, l’Hèctor es de Roquetes i segons quins corriols del
Garraf de la banda de Sitges són nous per ell. Hem pujat Jafra i hem anat camí
els Budistes, per agafar el camí que hi ha a l’esquerre, tancat amb una cadena.
El Santi i el
Damià han baixat per pista, no han volgut fer segueix llegint [...]
Cap a Cubelles i Cunit
Aquest matí de diumenge
hem quedat a les 7:30 al Caprabo, hi érem el Joan Manel i el Gaizka amb la KTM elèctrica
del Sergi. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes on ha aparegut el Santi amb la Scott
rígida de 26 que va comprar ara fa 3 anys. Hem fet via cap a Vilanova i la
Geltrú, havíem quedat amb l’Hèctor i uns amics seus, el Jordi, l’Edu i el
Sergi. La idea era fer una ruta que va cap a Cubelles i Cunit.
Des de la Malhe a
Vilanova, ja tots 8 hem agafat pista habitual per anar a fer el Pantà de Foix,
però de seguida anem a l’esquerre i entre mig dels pins pugem fins arribar al Camp
de Golf de Vilanova, al costat del Càmping Vilanova Park.
Des del Càmping i
creuant la carretera del Pantà de Foix, anem baixant i ens trobem el primer
problema, el GPS em diu que estic fora de track, era l’únic que en duia. Fem endarrere
i agafem l’altre camí que hi havia, arribem al final i el GPS em diu llavors
que el camí d’abans era el bo.
Tornem al camí d’abans,
i seguim segueix llegint [...]
Campdasens de tarda, bona temperatura
Dimecres tarda,
18:00 hem quedat al Caprabo, la idea era fer un Campdasens tranquil, per dir
que hem sortit a fer quelcom. Inicialment havien confirmat l’Ana, la Mónica i
el Sergi, al final hem sortit només la Mónica i jo.
La Mónica ha
hagut de muntar la bici, la duia desmuntada dins el cotxe, dur una Specialized
Epic de carboni amb rodes de 29, Brain i X01 de 11 velocitats, molt bonica de
color negre.
Hem pujat la Fita
tranquil·lament, ella es de Vilanova i no tenia clar si coneixia el Garraf des
de la banda de Sitges, però tot el recorregut que hem fet l’han fet ella i el
Xavi corrent, es a dir, si el coneixia.
Des de la Fita,
fins els Caçadors, hem baixat a Vallcarca per Mas Quadrell i hem anat a parar
fins a baix de tot a la cimentera, pujada per asfalt el primer tros fins
arribar al desviament a la dreta que diu Campdasens, pujada amb les “zigazagues”
de rigor i un cop a Can Granada, ja es molt més suau fins a dalt de tot després
de Campdasens i abans de segueix llegint [...]
Gunyoles passant per Olivella per Votar
Aquest matí havíem
quedat a les 7:30 al Caprabo, la idea era fer una ruta pistera, tipus Les Gunyoles,
però passant per Olivella, ja que el Santi havia de votar.
Jo m’he trobat
millor que la setmana passada, encara amb molt de moc i esbufegant, però el
constipat va marxant. El Gaizka no ha pogut venir, ha passat mala nit, però érem
el Damià i el Santi.
Hem pujat la Fita,
el Santi al seu ritme, el Damià i jo hem anat fent, però m’ha hagut d’esperar,
els meus pulmons encara no treballen com haurien. Hem baixat pels holandesos, i
hem encarat la Fassina per pujar pel corriol de l’esquerre dels Masets de Dalt
fins arribar a la pista que va fins a Quatre Camins, hem baixat per la trialera
de darrera i hem anat a buscar la pista d’Olivella, per arribar a Olivella a
les 8:40. Sorpresa perquè la mesa de votació no estava oberta, hem hagut d’esperar
fins a les 9:00.
Un com el Santi
ha votat, hem baixat per carretera fins a trobar el desviament de la pista que
va segueix llegint [...]
Les Gunyoles allargades per les canalitzacions
Aquest matí hem quedat a les 7:40 al Caprabo o a les 8 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes volíem fer Gunyoles i tornar per la trialera que la setmana passada vàrem fer el Santi i jo al final de la ruta.
Confirmats érem 4, el Santi, el Damià l’Héctor i jo. L’Héctor es el primer dia que ha sortit amb nosaltres, ens va escriure via facebook, crec que hi tornarà.
La idea era anar a buscar la ruta habitual de Les Gunyoles i al tornar fer la pujada i la trialera que vàrem fer la setmana passada, però hem canviat el recorregut.
Hem anat per carretera fins al Mas de Can Giralt, d’allà per la pista que va pel lateral de la carretera fins arribar a Can Suriol, ja a la carretera de Olivella. Hem decidit no seguir la pista habitual de Les Gunyoles perquè el Santi ha llegit que les canalitzacions d’aigua que estan fent, no estaran llestes fins al març de l’any vinent, així que hem seguit camí d’Olivella.
Tan bon punt hem creuat el pont de la carretera de Olivella, segueix llegint [...]
Viladellops, seguint la Cuabarrada
Diumenge al matí, em poso el despertador a les 6:20, havíem quedat a les 7:00 al Caprabo o a les 7:25 a Can Lloses per anar a fer una ruta que la tenim batejada com a Viladellops Cuabarrada. Suposo que sona, dic suposo perquè crec recordar que el vaig posar al ficar-me al llit venint de les Barraques, hi havia concert, però obro un ull i veig massa llum, eren les 6:55. Salto del llit a corre cuita, faig un missatge al grup i arribo a les 7:11 al Caprabo, m’esperaven el Gaizka, el Javi i el Damià. Potser fa un any que no sortia amb el Gaizka, en tenia moltes ganes. Li feia un pel de por la sortida d’avui, però ja sap, que el ritme el marca el més lent sempre.
Sortim cap a Sant Pere de Ribes pel camí de sempre, el Santi ens esperava allà. Arribem que devien ser ja dos quarts de set, el Santi no havia arribat encara, esperem uns minuts i arriba. Ens posem en marxa, carretera d’Olivella fins a l’entrada del Mas de Can Giralt, quan agafes el camí més estret, anem a l’esquerre segueix llegint [...]