Aquest matí hem quedat un pel més tard, a les 7:30, ja que a les 7 es un pel just de llum ja. No teníem clar que fer de ruta, això que hem pensat en fer una sortida improvisada. A més avui han vingut el Joan Manel i el Carles, que els vàrem afegir al grup fa unes setmanes però no ens havíem vist mai fins avui. El Joan Manel va amb una Cube rígida blava molt bonica, li he comentat que el vaig veure fa uns dies, crec que jo corria i ell anava amb la bici, m’hi vaig fixar perquè la vaig trobar molt bonica de colors i el Carles va amb una Cannondale Scalpel, ambdues relativament noves. Hi eren també el Damià i el Santi, però com que no teníem clar per on anirien més còmodes el Juan Manel i el Carles, hem buscat rutes conegudes.
Hem pujat la Fita, d’allà fins als Caçadors i hem girat a la dreta, cap als Holandesos, per baixar per corriol de darrera fins a la pista que va cap a Jafra i els Massets, just darrera de la Fassina. Hem pujat cap a Jafre, tots 4 per pista, jo per la trialera de pujada i hem baixat per darrera de Jafra, pel camí que hi ha darrera d’una cadena al pàrquing de Jafre. El Carles ha relliscat i ha caigut baixant, hi ha uns reguerots d’aigua just al primer revolt a l’esquerre que no ha pogut evitar, no hi contava i baixava un pel ràpid. Una rascada al braç i a la cama, però res greu.
Hem arribat a baix a la pista de nou, hem pujat als Massets de dalt i hem anat a l’esquerre, després de la cadena, pel corriol que va paral.lel a la pista ampla que puja a Quatre Camins. Es més divertit de pujada que no pas la pista, però si has de fer peu en algun punt, sobre tot al final, costa molt de poder tornar a arrencar. A mi m’ha passat just això, ja arribant a dalt, al creuament dels 4 camins, he perdut l’equilibri, he fet peu i no hi ha hagut manera, he hagut de caminar un parell de metres buscant un punt amb més tracció per poder tornar a engegar.
Tan bon punt hem arribat els 5 a dalt, hem seguit la pista fins a trobar de nou la que va de la Urbanització de Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins, l’hem creuat i ens hem tirat per la trialera que hi ha al darrera, que va a parar a la pista que et dur cap a Olivella. Hem avisat al Joan Manel i al Carles que si no l’havien fet mai, a la part final hi ha pedra solta i potser val la pena caminar. Jo l’he baixat sencera, el Damià venia darrera meu i aquesta sempre la fa a peu al final, el Joan Manel l’ha baixat sencera sobre la bici, diu que li ha agradat, el Carles l’ha baixat caminant al final i ha relliscat de nou, però a peu aquest cop, el Santi per descomptat, sobre la bici.
Hem seguit baixant, però hem comés l’error de no esperar al de darrera, ens hem desviat a la dreta per anar a buscar la pista que arriba al cementiri d’Olivella, i hem parat a dalt de la primera pujada, on hi ha unes masies a esperar la resta. Hem vist arribar el Santi, però no el Carles que tan bon punt l’hem trobat a faltar m’ha trucat. Com no que sabia on anàvem i no l’hem esperat, ha seguit recte deixant la urbanització de Can Pere de la Plana a mà esquerre, cap a Mas Milà. Hem fet endarrere i l’hem anat a trobar, però ja no hem tornat, hem seguit baixant per la pista fins creuar la riera, llavors a la dreta i hem acabat a la depuradora de Mas Milà. D’allà pel corriol que voreja la carretera d’Olivella fins a Can Suriol i després fins a Olivella.
Allà el Santi ha pensat que podríem mirar d’anar cap a Santa Susana i pujar la primera baixada que hi ha a la dreta després de la cadena, la que vàrem baixar la setmana passada. La vàrem trobar amb molta pols, ja que l’havien arreglat per poder circular, però potser amb la pluja d’entre setmana estava bé per poder pujar. S’ha de dir que jo no la he pogut pujar mai sencera, hi ha un punt que entre el desnivell i la falta de grip, haig de fer peu. El Damià ha avisat al Carles i al Joan Manel de la pujada, ja anaven preparats, però hem hagut de fer peu tots, i al mateix punt. El Joan Manel ha perdut l’equilibri pujant per falta de grip i ha relliscat, però no s’ha fet res. Hem hagut de caminar uns metres, uns 3 o 4 revolts fins que deixa de tenir tanta inclinació. Allà hem posat de nou el peu als pedals i hem seguit. La pujada segueix, i té un parell de punts més interessants, que avui si els he pogut pujar sobre la bici, patint molt, però els he aconseguit pujat. Al final del camí, després de la cadena, hem fet parada per fer la foto i avall.
Hem seguit cap a Can Grau, allà jo volia anar cap a La Plana Novella i tornar per Vallgrassa, però el Santi ha proposat de fer el GR5 (Tornillo) de baixada, a mi em sabia greu perquè ell va amb la rígida de 26, rígida vol dir que no dur amortidor ni davant ni darrera, però com que ho ha proposat ell, jo no m’hi he oposat. He entrat jo primer al camí, he alliberat la Fox de darrera i de davant, no havia fet el GR5 de Can Grau a Quatre Camins amb la Niner encara, i he baixat molt bé, la bicicleta s’ho menja tot.
A Quatre Camins he hagut d’esperar una estona, ha arribat el Santi i m’ha comentat que el Joan Manel havia saltat per davant de la bici i s’havia donat un cop a l’espatlla, però que estava bé. Han aparegut la resta de seguida, el Joan Manel es queixava del cop, però bé. Suposo que el mal lo sortirà demà.
Hem encarat la pista que va cap a Can Pere de la Plana, al final de la primera pujada hi ha un corriol que baixa a l’esquerre, una trialera que no té res, però hi ha un punt que hi ha un trencall per l’aigua que es baixa bé, però no t’ho has de pensar. Hem baixat tot més o menys bé, i hem anat a parar al final de la pujada que havíem fet a primera hora del matí, la hem fet de baixada, cap als Massets.
Cap problema, hem baixat tot molt bé. Al final ens hem reagrupat i el Carles s’ha adonat que havia punxat de davant. He vist un forat petit al costat de la vàlvula, com que va amb tubeless, hem deixat la bici de costat perquè el líquid tapés el forat un parell de minuts i hem inflat de nou, cap problema. El problema ha estat quan m’he adonat que el cargol que subjecta la roda a la Lefty no hi era, i m’ha dit el Carles que ja fa dies que el va perdre. El que crec que no havia contat es que la roda de davant s’aguanta a la Lefty perquè el disc de fre no deixa que surti la roda i pega amb la pastilla de fora, però que es molt perillós anar sense el cargol que subjecta la roda. Suposo que després de tot el que hem fet avui, si no ha sortit, no havia de sortir pel que quedava de tornada, però demà hauria d’anar a comprar-ne un de nou.
Hem seguit cap als Massets, baixat i agafat la pista que va a La Fassina. El Damià ha marxat més ràpid, eren les 11 passades i com la “ventafocs”, més tard de les 11 la bici es converteix en carbassa… Hem seguit els 4 per la pista principal, cap a La Fassina, hem agafat la pista que puja cap als Caçadors, ens hem reagrupat abans de començar a baixar, hem fet la Fita i avall. Jo he baixat per la trialera que fa de drecera, no puc evitar-ho. Hem arribat al Caprabo i ens hem acomiadat a l’institut, el Santi i jo hem anat cap a la dreta, el Santi volia fer un bany abans de tornar a casa i el Carles i el Joan Manel han anat cap a l’esquerre.
A mi en total m’han sortit 43,17km que hem fet amb 2 hores 52 minuts pedalant, a una mitja de 15km/h, una velocitat màxima en el meu cas de 52,1km/h, un consum energètic en el meu cas de 2103kcal, una mitja cardíaca de 132 ppm que es el meu 75% i una màxima de 176ppm que es el meu 101%!!! Suposo que ha estat pujant la pujada bestia de rigor, ho he donat tot, però no he pogut. La cadència mitja de 75 rpm, prou bé per ser molt de trialera, el desnivell positiu de 1028 metres i el negatiu de 1012 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1105 m
Total descent: -1090 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.