Gunyoles i Sant Miquel d’Olèrdola, amb fang

Aquest matí m’he llevat a les 5, he tret la Greta a passejar i a les 6 en punt he sortit amb la bici. He fet la ruta que ahir no vaig fer, diguem que va ser el mateix procediment, però a les 6 en punt, em planto al carrer, vestit de bici i es posa a ploure.

Diguem que pujar la Fita i que comenci a ploure es una cosa i que estigui plovent quan surts de casa es una altre. Així que ahir, vaig tornar al llit i al migdia, que feia sol, vaig fer una sessió d’spinning.

He encarat el polígon Mas Alba, d’allà cap a Sant Pere de Ribes, es veia que havia plogut, però no tan com m’he trobat més endavant. Des de Can Lloses per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt. A la riera es veia aigua, que normalment va seca i els conreus es veien anegats.

Tan bon punt he començat a agafar el corriol que va pel lateral de la carreta, m’he trobat que estava tot molt tapat, de temps de no passar-hi ningú. Un cop passes el camp llaurat, tornes a entrar de nou al corriol i m’he trobat un arbre caigut en mig del camí, a peu i a rodejar-lo. Hi havia alguna petjada, però no gran cosa.

Un cop a baix, fang, abans d’agafar el desviament a la dreta per anar cap a Mas Milà, al camp de futbol.

La riera que hi ha sota el camp de futbol estava plena d’aigua, aigua molt fosca de color, cosa que m’ha fet pensar que la depuradora ha obert i ha deixat anar tota la merda que tenia, sinó es impossible que la riera tingui aquest color.

Un cop a dalt, passada la depuradora, baixes fins arribar al desviament que pots anar recte, cosa impensable amb la ploguda que havia fet ahir, o a la dreta, per un corriol. Ambdós punts estaven impracticables. Recte no es podia, hi havia un arbre caigut, i a la dreta, hi havia massa aigua a la riera per poder travessat, així que he fet opció tres, a l’esquerre per sortir de nou a la carretera que va a Olivella i encarar carretera cap a Can Suriol.

Abans d’arribar-hi, tan bon punt passes el pont, a l’esquerre hi ha l’entrada de la pista de Les Gunyoles, m’hi he ficat.

Esta tancat pels cavalls que han vingut del Pirineu, per tan amb cura, s’obre i es tanca igual perquè els animals no marxin i els hi pugui fer mal.

El camí de Les Gunyoles es una pista que va creuant constantment la riera, que habitualment baixa o buida i amb un pel d’aigua, però avui estava com un riu. He creuat tots els punts amb aigua sobre la bici, menys un que he passat a peu.

M’he mullat els peus i les sabates al primer, per tan ja no era qüestió de no mullar-me’ls més endavant, ja estaven xops.

He anat creuant la riera, sense adonar-me que el fang que baixada s’anava posant a la cadena, i això es un problema, ja que fa malbé la cadena, el plat i els pinyons.

Un cop he arribat a Les Gunyoles, he agafat el camí de l’esquerre que puja i un cop a dalt, he baixat a la dreta, cap al pla de Vilafranca, per agafat el corriolet de l’esquerre, que et dur a Sant Miquel d’Olèrdola.

Tan bon punt he començat a pedalar, després de la baixada per pista, he notat un soroll estrany al canvi, he parat a mirat, i he vist que la cadena estava seca i el soroll era el fang sec que no deixava que treballés bé.

Li he posat cera, i he seguit, el soroll ha marxat. He creat tota la pista per sortir a la carretera i anar a la dreta, per anar a buscar la segona entrada a l’esquerre per seguir per la pista cap a Sant Miquel.

Altre cop el soroll de la cadena, he parat i aquest cop li he posat aigua del camelback, per veure si netejant-la aniria millor, però no he aconseguit gran cosa, massa fang a tot arreu i la transmissió bruta.

He seguit fins que he vist la masia que es un celler a mà dreta, i he pensat en entrar-hi a veure si em donarien una mànega per poder netejar la cadena i la bici, per poder seguir en condicions.

No hi he trobat ningú, tot i haver cotxes aparcats a fora, he estat cridant buscant algú, però res de res.

He trobat una mànega, l’he provada i sortia aigua, així que he netejat la bici i la cadena. Crec que era aigua del riu, ja que sortia molt marronosa, però m’ha anat bé per treure-li el fang a la cadena.

Mitja volta, a trobar de nou el camí cap a la cimentera i Viladellops.

He creuat la C15 pel pont, camí del castell d’Olèrdola. Al pont he parat, per posar-li cera de nou a la cadena, ja estava seca, li he posat un bon tou de cera, estava molt espessa, però li ha anat bé.

Pista recte, entrant de nou al bosc, per anar a buscar la urbanització que hi ha darrera del Pic de l’Àliga, a dalt a Canyelles.

He pujat bé, he trobat gent, però tots amb distància social, deixant-te passar i amb sentit comú.

Un cop a la urbanització, he anat a la dreta, he pujat un pel més, per baixar fins a la cadena i després a la dreta la Casa Alta, ja a Vilanova i la Geltrú.

No he anat a la Casa Alta, he anat a l’esquerre, per anar a buscar la baixada de ciment i després el Fondo de les Oliveres, que estava humit, però l’he pogut baixat prou bé.

Un cop a baix de tot, he deixat a la dreta Mas Trader i he anat cap a l’esquerre, cap a Canyelles, seguint la tornada que vaig fer la setmana passada de la ruta del Pantà de Foix.

Pujada a la urbanització, crec que es diu Las Americas i baixada per la dreta, per anar a buscar la trialera que et deixa a la rotonda de la sortida de Vilanova cap a Canyelles, per la carretera vella.

Allà, creues la carretera, vas cap a la planta de reciclatge, creues el pont a la dreta, i deixes a la dreta el desguàs de cotxes, baixant per anar a buscar la carretera de Ribes a Vilanova, per dins.

Fins l’antic Casino de Barcelona, també bastant enfangat, i d’allà cap a l’hospital els Camils, Puigmoltó, i cap a Sitges, per l’autòdrom.

M’ha costat molt poder arribar a l’autòdrom, la riera baixava com un riu, era espectacular. He creuar per on he pogut 3 o 4 cops, per mirar de sortir-ne i agafar terreny sec, està molt enfangat tot.

D’allà, ja fins a Rocamar, i he anat a buscar la carretera, no he volgut fer la ruta de sempre, he pensat que la riera que passa per sota del pont de la carretera, havia d’estar molt plena, i així estava.

Per carretera i carril bici fins a Sitges i cap a casa.

He arribat a casa passades les 10 del matí, passaven 20 minuts ben bé, i no ho he fet bé, havia d’estar a casa a les 10 com molt tard, però la fangada m’ha retrassat el ritme.

M’ha sortit 56,92km que he fet amb 3 hores 49 minuts pedalant, a una mitja de 14,9km/h, un desnivell positiu de 1058 metres i negatiu de 1065 metres, una mitja cardíaca de 121 ppm que és el meu 70% i una màxima de 159 ppm que es el meu 90%. Avui no he passat de l’index de “Lactato” en cap moment, el tinc a 159 ppm, això vol dir ràpida recuperació, li he donat oxigen als muscles tota l’estona, no han hagut de treballar amb àcid làctic. El consum energètic en el meu cas de 2288 calories, la cadència mitja de 76 rpm, la potencia mitja de 166W, la màxima de 794W, la temperatura bona, mínima de 7 graus i màxima de 19 graus.

Em costa bastant treballar amb zones Z5 a nivell cardíac quan surto amb bici, a la bici d’spinning es molt més fàcil que el cor arribi al 95%, amb la bici a la muntanya, es costa molt que pugi, crec que es bo. Haig de combinar spinning per aixecar el llinda de “lactato” i a la muntanya per poder gaudir.

Al arribar a casa, he hagut de rentar la bici amb mànega i una escombra, tenia fang per tot arreu, tota neta de fang, no em preocupa que quedi neta estèticament, em preocupa que quedí neta de fang i la transmissió estigui neta, un cop seca amb cera de nou i llestos pel proper dia.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.