Aquest matí estàvem a les 7:30 al Caprabo en Xavi, el Joan Manel i jo, el Santi l’hem trobat baixant la Fita, ja havíem quedat així amb ell. Jo tenia de cap anar fins a Olesa de Bonesvalls, pujar per darrera camí de l’Ordal i tornar per una pista que hi ha amb molta pedra, que baixa molt i que et dur a un pou de glaç en molt bones condicions que hi ha al final de tot. D’allà, la tornada es ràpida, camí de Les Gunyoles cap a Can Suriol i llestos.
El Joan Manel anava un pel neguitós havia d’estar a casa a les 11:30 com a molt tard i no tenia clar si la ruta la podríem fer a temps o no, jo he pensat que si, però al final m’he colat.
Hem pujat la Fita, hem baixat cap a La Fassina per la trialera dels Holandesos i la Casa Nova, d’allà pujada cap a Jafra i hem baixat per darrera cap als Massets de Dalt. Hem pujat cap a Quatre Camins per pista, no pel corriol, anàvem justos. Hem agafat el GR5 cap a Can Grau de pujada, es dur, molt dur. El Javi amb l’elèctrica l’ha pujat bé, ha hagut de posar el peu un parell de cops, jo anava a darrera, he posat el meu més de 2 cops, segurament unes 5 vegades, avui no l’ha he pujat gaire bé. El Santi anava bé, però li ha marxat la roda de davant en un punt i ha relliscat sobre una pedra, ha picat a la musculatura de l’exterior de la cama, li ha fet mal. Va amb neumàtics de 1.9, roda de 26, tubeless i inflats a 2.5BAR, es a dir, molt de pressió, i això et permet pedalar més ràpid, però per altra banda, perds el poc grip que et donen neumàtics rodadors amb pedra. El Joan Manel no ha dit res, crec que es la tercera vegada que la fa, l’ha fet.
Un cop he arribat a Can Grau, el Xavi estava amb el casc tret i mirant la bici. La roda de darrera li havia perdut, i la manxa que ha agafat era de vàlvula fina, de carretera. Li he deixat la meva, ha inflat la roda. Ens ha dit que ahir estava molt baixa, i que després d’inflar-la, aquest matí l’ha trobat igual de baixa, potser hi ha algun lloc on perd i no acaba de segellar el líquid tubeless. L’hem inflat i hem pujar per darrera de Can Grau fins a la pista que et baixa fins Olesa de Bonesvalls.
Hem anat per pista, sense problemes fins arribar al revolt que esta amb ciment i hem agafat el GR5 de baixada, la trialera. Estava molt humida, jo he relliscat i he caigut quan una branca m’ha girat el manillar per la banda dreta. No m’he fet res, m’he donat un cop a la cama esquerre i he anat a parar sobre un esbarzer. No m’he fet res fins el punt, que el que venia darrera meu no s’ha adonat que havia caigut, m’he posat sobre la bici de nou en un moment. Res greu. Però estava tot molt humit, com si hagués plogut. Ens hem reagrupat tots 4 a la pista de nou i hem encarat l’Avenc de l’Esquerrà primer i després fins a Olesa de Bonesvalls sense parar. Hem hagut de passar pel voral de 4 o 5 tolls d’aigua importants, crec que ahir a la tarda, devia ploure a la zona.
Al arribar al poble, hem seguit per la riera, hem anat tots bé, però el Santi venia molt lent, li ha costat molt. També l’hem hagut d’esperar al GR5 cap a Can Grau, però no tant. Ens ha dit que va molt cansat, que no ha tingut temps de descansar i que no podia anar més de pressa. Hem encarat ls pista que va per la dreta de l’església, cap a un hotel de gossos que hi ha a la zona. El camí es ample, per poder passar amb cotxe, però vas guanyant alçada constantment i a mida que vas avançant comença a haver-hi més pedra solta, tallats per baixada d’aigua i es fa més impracticable per poder passar amb cotxe. Avui hem trobat fins i tot algun pi caigut en mig de la pista. Anava jo davant, el Joan Manel enganxat al darrera, el Xavi uns metres més avall, el Santi no el veiem. La part final, on hi ha un revolt i comença a faltar tracció, he aconseguit pujar-la bé, he anat fent fins que hi ha unes lloses de pedra planes, allà he hagut de posar peu per equilibri, i he parat amb un peu fora de la bici un parell de minuts per baixar pulsacions. El Joan Manel l’he vist caminant darrera meu, el Xavi ha pujat amb l’elèctrica, li ha costat, però ha pujat. Hem caminat, tan el Joan Manel com jo, uns metres i tan bon punt ha estat més planer, uns 5 metres davant meu, hem pujat de nou i hem anat fent fins arribar al creuament de dalt, el Xavi estava esperant-nos ha fora de la bici, el Santi li ha costat un pel més, ha caminat quasi fins el final, venia molt just avui.
Un cop a dalt, m’he adonat que tenia la roda de darrera baixa d’aire, però baixa que amb un parell de minuts més, la llanta tocava a terra. He decidit posar càmera i no complicar-me la vida. Un cop tot muntat, m’he adonat que hi havia un tall al lateral del neumàtic, una pedra l’ha tallar com si fos un ganivet.
Hem pujat per anar a buscar el creuament de 4 camins que hi ha i hem marxat a la dreta, per una pista que baixa, amb pedra solta, molt llarga. Llarga com que en algun moment acabes cansat de baixar. Va planejant i al final arribes al Pou de Glaç. Seguint recte pel mateix camí, hi ha un creuament de camins de nou, allà hi havia el Xavi esperant, i allà hem esperat a la resta. El Santi ha vingut al final, un pel més just, amb roda de 26, neumàtics molt inflats i prims, no pot anar gaire de pressa. Hem fet la foto de rigor i hem començat a fer via de tornada, era un pel tard per arribar a Sitges a temps.
Hem anat tornant, a partir d’aquí la pista es planera i es pot anar a mitges de 25 km/h sense gaires problemes. Hi ha hagut un punt, on hem trobat el creuament que et dur a Les Gunyoles que el Joan Manel i jo hem fet via i el Xavi i el Santi han anat fent a ritme més lent. Com que el Joan Manel venia just de temps, hem anat més ràpid fins arribar a Can Suriol, a la carretera d’Olivella. Eren les 11:01 minuts. El Joan Manel ha tornat per carretera, fins a Mas Milà, després Sant Pere de Ribes i Sitges i jo he esperat el Xavi i el Santi per tornar plegats per muntanya. A les 11:19 han aparegut i hem tornat per Can Suriol, pel camí que va per la riera fins a Mas Milà i d’allà hem entrat de nou al Parc Natural del Garraf fins el desviament que va cap a Can Pere de la Plana. El Santi ha fet via cap a casa i el Xavi i jo hem seguit pel corriol de pujada, i hem tornat cap a Sitges pel camí de sempre.
He arribat a casa amb 52,94km que he fet amb 3 hores 37 minuts pedalant, a una mitja de 14,6km/h, una màxima de 44,2km/h, un consum energètic en el meu cas de 2607kcal, una mitja cardíaca de 129 ppm que es el meu 74% i una màxima de 170 ppm que es el meu 97%, una cadència mitja de 73 rpm, un desnivell positiu de 1158 metres i un negatiu de 1173 metres.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1270 m
Total descent: -1287 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.