Avui diumenge hem quedat a les 8 a Sitges o a les 8:20 a Sant Pere de Ribes, hem quedat un pel tard, per evitar el fred, aquests dies fa molt de fred i hem pensat que a les 8 estaria millor que a les 7:30. Al Caprabo érem el Damià, el Pedro, el Joan Manel i jo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat amb el Fer i el Santi a les 8:20 a Can Lloses per anar a fer una ruta nova, la vaig dibuixar basant-me en la Cuabarrada llarga d’aquest any.
Hem arribat a Sant Pere de Ribes a temps, ha aparegut el Santi de seguida, ens ha dit que el Fer no vindria, així que hem sortit tots 5 cap a Mas Milà. Tan bon punt hem arribat al pont que creua per sobre de la riera, hem agafat la riera, vaig dibuixar el track que es podia passar, i no, no es podia. Hem anat i tornat al cap de 10 minuts pel mateix recorregut, no hi ha camí, si més no, viable. Hem seguit per carretera fins agafar l’entrada de la Masia del Mas d’en Giralt. Hem seguit pel camí cap a Mas, però tan bon punt es fa estret i es pot seguir recte, hem anat a l’esquerre, creuant per un camí entre camps llaurats i hem creuat la riera, per un camí que es pot passar fins arribar a la carretera.
Hem entrat per carretera a Mas Milà, pel camí que fem habitualment quan tornem de Les Gunyoles, però en sentit contrari. Hem anat pel mateix camí fins arribar de nou a la riera, on hem agafat, ja com a camí nou, un corriol de pujada amb pedres, que es podia pujar prou bé. El camí molt bo, el farem de nou segur. Ens ha dut a una pista que ha acabat anant a parar a la pista de tornada de Les Gunyoles, fins arribar a Viladellops, just al creuament on hi ha la cadena a la dreta. Hem seguit pel camí de la cadena de la dreta, es un corriol que hem deixat agafant un desviament a la dreta, un camí també nou, que ens ha dut a la pista que agafem habitualment de tornada i que ens ha dut a Can Trabal.
Feia fred, tan com que la tija telescòpica de la Niner, una Rock Shox Reverb baixava bé, però li costava molt pujar, he hagut de fer força amb les cames per fer-la pujar durant tot el dia. Hi ha hagut un punt on el Joan Manel ens ha preguntat quina temperatura creiem que hi havia, i tan el Damià com jo hem donat més del conte, li marcava 2,9 graus el comptaquilòmetres. Es fred, però m’ha preocupat que amb aquesta temperatura l’oli de la tija no treballava bé, segurament els amortidors tampoc treballin bé, no estan pensats per aquest fred.
Des de Can Trabal, per camí conegut, diguem per corriol conegut, hem anat pujant fins arribar als dipòsits d’aigua que hi ha just a l’inici de la pista que puja al cim de la Penya del Papiol. No hi hem pujat, li hem donat la volta al cim. Hem anat avall com si anéssim a Les Gunyoles, però després de la masia, a l’esquerre, hi ha una cadena i una pista que baixa, hem seguit la pista cap a Sant Pere Molanta, hi havia una vista de Vilafranca molt maca. Ens ha dut a una masia que esta tancada al pas públic i a un corriol de pujada que va a l’esquerre cap al Cim i a la dreta cap al pla de Vilafranca. Hem baixat per la dreta fins anar a parar a la pista que fem quan anem de Les Gunyoles a Sant Miquel d’Olèrdola, i hem seguit ja camí conegut fins a la cantera i d’allà pujada a Viladellops per carretera.
Des de Viladellops, hem sortit per darrera, per l’ermita i hem baixat per anar a trobar el mateix punt on hem passat abans amb el cadenat, però hem agafat l’únic camí que no havíem agafat encara dels 4 que es creuen, hi ha una cadena que es passa pel costat també. L’inici fa baixada, però puja de nou cap a una masia habitada i després arriba a un camp llaurat, on hem agafat a l’esquerre, una pujada molt forta i dura, que el Damià ha fet quasi tota sobre la bici, després a peu. Jo dec haver fet la meitat, el Joan Manel ha fet peu d’entrada. El Santi i el Pedro els dúiem un pel lluny. Hem arribat a dalt de tot, hem trobat un creuament i els hem esperat.
D’allà hem agafat a la dreta, per una pista ampla, que ha pujat i després baixat fins que ens hem desviat a l’esquerre i hem agafat una trialera curta que vàrem fer de pujada en alguna Cuabarrada anterior. Un cop a baix, tornem a agafar pista i ens dur de nou a Mas Milà, la tornada pel mateix lloc per on hem anat, hem creuat la carretera, la riera, cap a la Masia de Can Giralt i tornada per carretera cap a Can Lloses. El Damià ens ha deixat, tenia pressa i ha tornat per carretera, hem esperat el Pedro i el Santi que venien un pel lluny i hem arribat a Sitges pel mateix camí que hem fet una estona abans d’anada.
He arribat a casa amb 43,55km que hem fet molt lents, el Pedro fa dies que no sortia i anava molt just, el Santi tampoc es trobava gaire fi i a més a vingut amb la KTM Lycam, doble, alumini i de 26. A mi m’han sortit 2 hores 50 minuts pedalant, però en total hauran sortit quasi 4 hores, hem sortit a les 8 i he arribat que quedaven uns 15 minuts per les 12 del migdia, aproximadament. La mitja que em dona, contant que el GPS es para quan no hi ha moviment es de 15,3km/h, la velocitat màxima que em marca es de 53,5km/h, en el meu cas el consum energètic de 1937kcal, la mitja cardíaca de 127 ppm que es el meu 73% i la màxima de 170 ppm que es el meu 97%. La cadència mitja de 74 rpm, el desnivell positiu de 976 metres i el negatiu de 871 metres.
Aquí us deixo el track d’avui, que repetirem segur.
Total climbing: 1074 m
Total descent: -969 m