Aquest matí de diumenge hem quedat per fer una sortida senzilla i curta, la veritat es que el dimarts i dimecres d’aquesta setmana vaig estar al llit amb un bon constipat i no em veia amb cor de fer gran cosa, així que hem quedat a les 8, un pel més tard del normal. Aquesta setmana ja ha fet fred, la setmana passada que vàrem fer el Sitges a Tarragona en diumenge, es podia anar amb roba d’estiu, avui ja no.
He arribat 5 minuts tard al Caprabo, m’esperaven el Joan Manel i el Fer. Com que no teníem res al cap, i vaig plantejar de pujar el Collet de la Fita, baixar pels Holandesos, pujar a la Plana Novella, i tornar per Vallgrassa, però el Fer no li feia gaire gracia tanta pista, volia un pel més de corriol.
Hem pujat el Collet de la Fita, hem baixat pels Holandesos i un cop a Jafra el Fer ha proposat de fer un canvi de plans, ens ha estat bé tan el Joan Manel com a mi.
Hem baixat pel corriol que hi ha darrera de Jafra, el que s’agafa després del cadenat del pàrquing, per cert, alguna cosa hi van a fer, han fet una neteja del sotabosc que sembla que hagin de construir. El camí l’han aplanat tan que ha perdut la gracia, si més no la part inicial. Tan bon punt hem arribat a baix, es notava la humitat, estava tot gebrat i feia fred, fred d’hivern de veritat. El Fer venia abrigat, jo menys les mans i els peus també, el Joan Manel venia quasi d’estiu, curt de cames i amb guants d’estiu també.
Hem pujat fins als Massets i hem agafat el corriol del lateral a l’esquerre, el que puja paral·lel a la pista que dur a Quatre Camins, hem pujat molt bé tots 3, el Fer sense fer peu fins a dalt, el Joan Manel i jo, a la recta final hem fet peu, ambdós hem perdut l’equilibri. Tornar a sobre la bici un pam més endavant i a seguir. Un cop a dalt, hem descansat un parell de minuts. Per cert, les cireretes de pastor estan al punt, el Fer i jo n’hem menjat unes quantes. Hem seguit la pista cap a la urbanització de Can Pere de la Plana i al arribat a la pista principal, l’hem creuat i hem baixat per la trialera que hi ha darrera. El Joan Manel la va fer amb nosaltres abans de l’estiu, avui l’ha baixada sencera sense fer peu.
Un cop a baix, amb fred de nou i gebra, es una zona on no toca gaire el sol, hem seguit la pista avall per agafar al desviament a la dreta que et dur cap a Olivella. Tan bon punt hem arribat a les masies que hi ha a dalt, quan es veu el cementiri, hem baixat i hem deixat el camí que va a Olivella a la dreta, ens hem desviat a l’esquerre per anar a buscar un camí conegut que acaba en un corriol molt maco que et deixa a la pista que va de Can Suriol a Mas Milà, paral·lela a la riera.
El corriol de baixada estava relativament sec, no hem tingut cap ensurt, i molt neu, hem gaudit molt baixant. El Joan Manel que no l’havia fet mai, ens ha dit que li havia agradat molt, ara falta que el proper dia que hi passi sol, recordi com agafar-lo. Hem encarat cap a Mas Milà, un cop hem arribat a la depuradora, hem entrat de nou cap al Parc Natural del Garraf. Hem seguit la pista ampla que dur a Olivella, fins trobar el desviament a la dreta que va cap a Valles Altos.
Hem seguit pel corriol de pujada fins arribar a la urbanització i un cop allà, ens hem deixat caure per una trialera que cau entre les dues urbanitzacions, que sembla molt tapada, però no ho està, es baixa bé. Un cop a baix, seguim el camí fins a la sortida, hem de passat un cadenat i hem encarat un carrer de la urbanització en direcció Can Lloses, a uns 50 metres a l’esquerre, hi ha un carrer, o si més no, crec que devia ser-ho inicialment tot i que ara sembla un corriol de baixada, amb molta pedra, però que es fa bé. Hem seguit fins arribar a la part més baixa de la urbanització i hem encarat el camí de sempre que ens dur a la pista de Sant Pere de Ribes a Sitges per muntanya. Hem arribat a la riera, i la hem seguit a la dreta fins trobar la pujada de ciment que ens dur a Ribes.
Allà ens hem acomiadat del Fer, ha marxat cap a casa i el Joan Manel i jo hem tornat pel camí de Sitges de rigor, jo volia tornar per la riera cap als Vinyedos, però el Joan Manel ha comentat que esta ple de fang, que ho havia fet feia uns dies. Tornada normal i arribada al polígon Mas Alba pel camí de Sitges a Sant Pere de Ribes de rigor.
Ens hem acomiadat a l’institut Joan Ramón Benaprés i he arribat a casa amb 33,49km que he fet amb 2 hores 13 minuts, a una mitja de 15,1km/h, una velocitat màxima de 47km/h, un consum energètic en el meu cas de 1634kcal, una mitja cardíaca de 134 ppm, una màxima de 167 ppm, una cadència mitja de 77 rpm, prou bona. Un desnivell positiu de 769 metres i un negatiu de 773 metres.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 843 m
Total descent: -846 m