Aquest matí de diumenge havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, encara fosc, però comença a clarejar de seguida. La idea era sortida de trialeres i corriols, amb més fred del que esperàvem.
Hem aparegut el Pedro, el Jorge, el Joan Manel i jo (Raül), el Santi ha confirmat, però que ens veuríem a dalt a la Fita, ell ve de la Plana Novella.
Hem pujat el Collet de la Fita, i uns 200 metres més endavant hem trobat el Santi que venia en sentit contrari, amb una “lupichin” al cap i un plumes de color vermell.
Ha plegat estris dins de la bossa i hem encarat Mas Maiol, el mirador dels Caçadors i hem anat a buscar els Holandesos i la Casa Nova, per baixar pel corriol que va a Jafra, que es diu el Fondo de les Llenties.
La part final la hem feta amb una trialera que fem sempre a la dreta, hi ha un esglaó al final, que te’l has de creure, si t’ho penses, no el fas.
Un cop a baix, hem pujat per pista fins a Jafra, agafant la trialera de pujada del revolt. El Jorge anava primer i ha caigut, una arrel se li ha ficat a la roda de davant pujant i sense adonar-se s’ha trobat a terra. A part del cop al colze, no ha passat res.
Hem seguit pujant i hem deixat Jafra a l’esquerre, per entrar, camí de la Plana Novella, a la trialera que hi ha a l’esquerre, després de la cadena, que primer puja amb molta pedra i que més endavant baixa, amb molta humitat avui, fins a baix a la riera i seguint la riera vas a parar a la pista que ve de la Fasina i puja cap als Masets de Dalt i Quatre Camins.
La baixada ha estat divertida, ens ho hem passat molt bé tots 5, si més no ha estat el comentari general.
Hem fet via cap als Masets de Dalt i hem agafat a l’esquerre, després de la cadena, el corriol que puja paral·lel a la pista que va a Quatre Camins. El Pedro primer, va elèctric, el Jorge després i jo darrera seu, el Joan Manel darrera meu.
Aquí ha fet fred, el Garmin m’ha marcat 0 graus, es quan he pensat que a partir d’ara, guants d’hivern, tenia fred a les mans i als peus bàsicament.
La pujada es pot fer, però te l’has de creure, cada dia esta més justa després de les pluges.
Un cop a dalt, ens hem reagrupat i hem anat a buscar la pista que va de Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins.
A Quatre Camins hem fet el GR5 de pujada cap a Can Grau, el que es conegut con “el tornillo”. La pujada a mi m’agrada, al Joan Manel no gaire i al Pedro tampoc, l’elèctrica es clava pujant i ha acabat caient 2 cops a la pujada, res greu.
Un cop a dalt ens hem reagrupat i hem creuat Can Grau per anar a buscar la pista que hi ha darrera i que va a Olesa de Bonesvalls.
Sense deixar la pista, et trobes a l’esquerre la cadena que limita el pas i que dona entrada a la Baixada de Santa Susana.
Hem parat un moment, m’he volgut posar la GoPro al pit, el Pedro la duia a la motxilla, agafada a un tirant, hem volgut gravar la baixada.
Aquí teniu un tros de la baixada, bàsicament quan comença a haver-hi baixada de veritat i ja no es pedal.la fins al final de tot.
Hem arribat a baix contents, com sempre que fem aquesta baixada. El Pedro ha passat primer, es el més ràpid amb diferencia, jo anava darrera i darrera meu el Jorge, després el Joan Manel i al final el Santi.
Un cop a baix, ja reagrupats, ens hem fet la foto d’equip i hem pujat fins a la masia, buscant la tornada per la pista que et dur a la carretera d’Olivella.
Des de la carretera d’Olivella, he volgut anar a buscar un corriol de pujada que vaig trobar l’altre dia a Strava i que no havíem fet mai cap de nosaltres, menys el Pedro que la part final l’havia feta fa anys, el Ramon té una casa a Olivella i hi havien passat amb els nens.
Els primers metres s’han de fer a peu, es pot pujar, però ho ha un punt que no permet fer-se sobre la bici. Passat aquest punt que es un arbre caigut i tallat, la resta es fa a peu, puja constant, i puja bastant, ja que vas a parar a l’alçada del cementiri d’Olivella, però en línia recta.
Ens ha agradat molt als 5 la pujada, la repetirem segur.
Des de dalt, a l’esquerre cap al Cementiri d’Olivella.
Un cop al cementiri, hi ha un corriol amagat i molt tapat, però que es pot fer bé si coneixes l’entrada que acaba amb una trialera relativament senzilla, divertida, que té un punt d’inclinació, però el terreny es pedra, per tan no rellisca.
Et deixa a una masia, on ens hem acomiadat del Pedro que ha marxat ràpidament per horari i del Santi uns metres més avall, que ha fet via cap a Olivella primer i la Plana Novella després, cap a casa.
El Joan Manel, el Jorge i jo hem anat a buscar la pista que et baixa cap a Mas Milà i que després a l’esquerre puja cap a Can Pere de la Plana, la urbanització.
Des d’allà, baixada i tornada pel camí de sempre, primer pels carrers de la urbanització, després es creua la riera i al final agafes la pista que va de Can Lloses a Sitges, la que fem habitualment ens sentit contrari.
El Jorge ens ha deixat abans de la pujada final, ha marxat cap a Vallpineda, li era més ràpid anar a buscar l’autòdrom i a casa que no pas pujar de nou cap a Mas Alba i baixar cap a Sitges.
Arribats a Sitges el Joan Manel i jo ens hem acomiadat a l’alçada de l’institut, fins el cap de setmana vinent.
He arribat a casa amb 38,34km que he fet amb 2h 38m a una mitja de 14,5km/h, amb un desnivell positiu de 884 metres i negatiu de 858 metres. La potència mitja de 177W, la màxima de 1136W, la mitja cardíaca de 124 ppm que és el meu 72% i una màxima de 162 ppm que és el meu 94%, el consum energètic de 1683 calories, la temperatura freda, mínima de 0 graus i màxima de 16, però la mitja que m’ha donat ha estat de 7,5 graus, es a dir, molta estona amb temperatura baixa.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1023 m
Total descent: -1036 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.